Elliot Fernández

10 anys cercant a Google

Publicat el: 07/09/2008 | Actualitzat el:

El 7 de setembre de 1998 naixia Google gràcies a l’empenta de dos estudiants amb un doctorat de filosofia de Stanford, Larry Page i Sergey Brin. Com s’explica al lloc web la missió de Google és lliurar la millor experiència de cerca a Internet fent la informació del món universalment accessible i útil. Google, desenvolupador del motor de recerca més gran del món, ofereix la manera més ràpida i fàcil de trobar informació a la web. Accedint al voltant de 1,3 bilions de llocs web, Google lliura resultats rellevants als usuaris de tot el món, normalment en menys de mig segon. Avui, Google respon a més de 100 milions de consultes de cerca cada dia.

Resumint els 10 primers anys d’història de la companyia tecnològica Google, ens trobem les següents fites a destacar: (text original de Google Dirson)

  • Setembre 1998: Es funda Google Inc., una companyia que disposa només d’un cercador d’enllaços web amb 60 milions de pàgines indexades que respon a 10.000 consultes diàries, 3 treballadors (comptant els dos fundadors), i un garatge.
  • Juny 1999: Google rep la primera inversió important, amb 25 milions de dòlars provinents de prestigioses firmes com Sequoia Capital.
  • Novembre 1999: Google signa el seu primer acord per a la venda de la llicència d’ús del cercador web a la pàgina web d’un tercer. Al principi, la companyia pretenia obtenir els seus ingressos econòmics a través d’aquesta via.
  • Març 2000: Es llança el Directori de Google (directory.google.com), la primera eina diferent del cercador web. El cercador d’imatges va néixer el juny de 2001, el cercador de catàlegs al desembre de 2001, i ‘Google Newsal setembre de 2002.
  • Juny 2000: Es signa un acord entre Yahoo! i Google pel qual el primer començava a incloure els resultats del cercador web del segon. En aquests moments, Yahoo! era el líder en el mercat de les cerques a Internet, però després d’aquest acord els usuaris van començar a veure la llegenda “powered by Google” en uns resultats que oferien una gran qualitat. D’aquesta manera, es va començar a conèixer la marca Google’, i quan s’accedia a google.com’ es descobria un servei que només buscava en les pàgines web, i que no tenia serveis afegits amb un disseny molt senzill (tot el contrari que Yahoo!). Així, va començar el famós bocaorella’ que ha va fer famós a Google en uns pocs anys, ja que nombroses persones van començar a recomanar als seus amics.
  • Octubre 2000: S’anuncia el llançament del programa publicitari AdWords. Els fundadors de Google comencen a desestimar la idea de guanyar diners venent llicències d’ús del cercador web, i comencen a provar com funcionaria un sistema que mostrés anuncis relacionats amb les paraules que busquen els usuaris. El primer anunciant ser un negoci que venia llagostes per Internet, i avui AdWords factura uns 15.000 milions de dòlars anuals per anuncis en les pàgines dels diferents serveis de Google.
  • Novembre 2000: Neix la popular Google Toolbar , per substituir al precariGoogle Scout (llançat al setembre de 1999), i amb aquesta nova barra l’aposta de Google per estar present a l’escriptori dels usuaris i en les seves aplicacions d’accés a la WWW. Posteriorment van néixer altres productes com Google barra d’escriptori(novembre de 2003), Picasa (després de la seva adquisició al juliol de 2004), Google Desktop(octubre de 2004), Web Accelerator(maig de 2005), Google Pack(gener de 2006), o el famós navegador Google Chrome‘.
  • Febrer 2001: Google compra Deixa News (arxiu grups de notícies Usenet), començant així un llarg historial d’adquisicions empresarials. Posteriorment la informació de ‘Deixa Newses va incorporar dins de ‘Google Groups
  • Juny 2003: Neix Google AdSense, el sistema publicitari que insereix anuncis d’AdWords a llocs web de tercers, creat amb la tecnologia obtinguda després de la compra d’Applied Semantics. Aquest any, es preveu que AdSense facturi uns 7.000 milions de dòlars. Amb AdSense neix, a més, la carrera de Google per dominar el món de la publicitat, i llançar productes per mostrar l’anunci adequat en el moment adequat en el lloc adequat: mitjans impresos, videojocs, mòbils, TV, ràdio, tanques publicitàries,. ..
  • Gener 2004: Neix Orkut, i d’aquesta manera Google aposta per la carrera de les eines socials. A més de crear aplicacions d’informació pública, o d’informació personal, Google es llança a presentar eines que ens informin sobre els nostres amics i coneguts. Així, posteriorment es crearien Google Talk‘, OpenSocial, Google Friend Connect‘, Google Profileso Lively.
  • Abril 2004: Anunci oficial del servei de correu gratuït Gmail, acompanyat d’una de les millors campanyes de màrqueting viral a Internet (el famós sistema d’invitacions que feia de Gmail un producte exclusiu pel qual tots sospiraven). La seva nova capacitat d’emmagatzematge (1 Gb sobrepassava amb escreix el ofert per qualsevol dels seus competidors), així com les seves extraordinàries funcionalitats d’ús (s’incorporava un cercador de continguts de mails, i es començava a utilitzar la nova tecnologia Ajax’) van fer de Gmail un dels sistemes de correu més populars. Però amb Gmail el que va començar realment va ser la gamma de productes de Google per a l’organització de la informació personal. Fins ara, Google només oferia serveis de recerques d’informació pública de la WWW (notícies, imatges), però a Gmail van seguir productes com Google Docs‘, ‘Google Calendaro Picasa Web‘.
  • Agost 2004: Després de molts rumors, Google surt a borsa amb un preu de 85 dòlars per acció. Avui les accions de Google cotitzen $ 444, i el 7 novembre 2007 van arribar als $ 747. A causa d’aquesta sortida a Borsa, Google va haver de canviar la seva estructura i, en certa mesura, la seva forma de fer les coses per poder així oferir bons resultats econòmics als seus accionistes. A més, nombrosos directius van abandonar la companyia després d’haver obtingut diversos milions de dòlars a través de les accions a les que van tenir accés preferent.
  • Octubre 2004: Google compra Keyhole i Where2, donant començament així començament a la gamma de productes per a organitzar la informació geogràfica. Mesos més tard es van llançar les marques pròpies, i al febrer es va presentar Google Maps(sobre la tecnologia de Where2) i al maig de 2005 es va llançar Google Earth (canvi de nom de Keyhole). La popularitat de les dues eines és enorme, s’han convertit gairebé en un estàndard a Internet, i milers d’aplicacions les utilitzen per mostrar les dades geogràfiques (gasolineres, avions, vehicles Volkswagen, informació del trànsit). A més, els sistemes d’informació de les dues aplicacions estan evolucionant cap a una plataforma de professionals i voluntaris que creuen i gestionin les dades dels mapes.
  • Març 2005: Neix la Fundació google.org’, amb l’objectiu dels fundadors de Google d’aprofitar la tecnologia per superar els diversos reptes que té el nostre planeta, i millorar també la imatge de la companyia. Així, es presenten projectes com el cotxe elèctric en què ha invertit Google, o la iniciativa “Energia renovable més barata que el carbó“.
  • Maig 2005: Presentat el primer ‘Google Summer of Code‘, l’esdeveniment on joves programadors dediquen l’estiu a col·laborar amb projectes de programari lliure. Amb aquesta iniciativa es consolida el romanç entre Google i la Comunitat Open Source‘, amb l’objectiu de desbancar Microsoft en el seu lideratge en el programari de PC.
  • Juny 2005: Neix l’API de ‘Google Maps‘, que aconsegueix una gran popularitat, i amb ella una nova generació d’eines de programació que aconsegueixen que els desenvolupadors creuen aplicacions personalitzades però amb un factor en comú: sempre són obertes (utilitzant estàndards ja existents o proposant nous), i sempre accedeixen a la informació (i a la publicitat) gestionada per Google. La companyia comença a organitzar importants esdeveniments per fidelitzar els desenvolupadors en l’ús de les seves APIs (veure el post Desenvolupadors, desenvolupadors, desenvolupadors”).
  • Gener 2006: Fort polèmica per l’autocensura de Google a la Xina. Tot i que hi havia hagut polèmiques anteriors, aquesta va ser la que més repercussió va tenir, sortint dels mitjans d’Internet i arribant als tradicions, i provocant fins i tot manifestacions davant de la seu de la companyia. Des de Google s’assegura que sempre respectaran les lleis dels països i que sempre intentaran que hi hagi un mínim d’accés a la informació en ells gràcies a les seves eines de cerca.
  • Juny 2006: Es llança Google Checkouti l’intent de la companyia d’obtenir quota de mercat en el món de les compres en línia i competir així contra eBay i PayPal. Mesos abans, al novembre de 2005, s’havia llançat Google Base’, un servei disfressat de base de dades multiús, però dirigit realment als venedors d’articles en línia. Tots dos serveis no han obtingut en absolut l’èxit esperat, sobretot perquè els usuaris identifiquen Google amb eines gratuïtes d’accés a la informació, i no amb compres en línia.
  • Agost 2006: Neix Google Apps‘, l’aposta de Google per trepitjar la gespa de Microsoft i competir amb ell en el camp de les aplicacions ofimàtiques en particular i empresarials en general. Google ha anat millorant progressivament aquesta gamma de productes, amb ‘Google Docs offline‘, amb ‘Google Sitesi les intranets corporatives col·laboratives, Google App Engine‘, o la integració de major seguretat amb Postini.
  • Octubre 2006: Google compra YouTube, després del fracàs de ‘Google Video “. D’aquesta manera, Google intenta dominar el món dels vídeos a la WWW, encara que el sistema per inserir anuncis a YouTube no acabi d’enlairar, degut en part a les denúncies per part de cadenes de TV.
  • Novembre 2007: Es presenta oficialment Android, i amb ella l’aposta de Google per controlar l’accés a la informació mòbil per part dels usuaris a través d’una plataforma en la qual participen nombrosos socis, líders en el mercat de la tecnologia mòbil . Tot i que Google ja desenes d’aplicacions per a mòbils, controlar l’accés des del mateix dispositiu resulta fonamental.
  • Febrer 2008: S’anuncia la construcció d’un cable submarí de comunicacions per part de Google, i es confirma d’aquesta manera l’aposta de la companyia per disposar de la seva pròpia xarxa, per poder així assegurar que els seus serveis arribaran als usuaris de tot el planeta. Anys abans havien sorgit rumors sobre datacenters preinstal·lats i una xarxa de fibra òptica, a més de les incursions en el món WiMAX i WiFi, o el seu intent per fer-se amb llicències de banda ampla.
  • Maig 2008: Es llança Google Health‘, endinsant la companyia en el complicat (encara que molt lucratiu) món de la informació personal mèdica. D’aquesta manera, Google s’arrisca a que els usuaris puguin veure com el ‘Gran Hermano’ que tot ho sap sobre nosaltres (el que busquem, el que escrivim, el que parlem, el que tenim en el nostre PC). Potser és aquest el punt més fràgil d’una companyia que dedica veritables esforços a projectar una imatge “Do not be evil“, i que intenta (com va fer el març de 2006 amb l’incident amb l’Administració USA) que els usuaris tinguem fe en que tota la informació que dipositem en Google està en un lloc segur.
  • Setembre 2008: Es llança el nou navegador Google Chrome, amb l’objectiu de no perdre el control d’entrada a la WWW davant Microsoft IExplorer, per garantir una plataforma lliure de desenvolupament web, i per poder crear aplicacions pròpies dins ell (reproductors multimèdia, eines socials, Sistemes Operatius via web).
Autor: Elliot Fernandez
Creative Commons

Tots els continguts es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: compartir i adaptar el material en qualsevol mitjà i format, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

Web realizada per HispanTIC