Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

De l’Acts of Union a la sobirania?

A través del blog d’Aubachs he llegit que el Govern Escocès ha publicat avui el llibre blanc “Your Scotland, Your Voice” que ha de ser el full de ruta per a l’autodeterminació d’Escòcia. El document és el resultat del procés que va impulsar Alex Salmond com a president del govern, Choosing Scotland’s Future: a National Conversation. El full de ruta presentat avui s’inscriu en la voluntat del Scottish National Party de celebrar un referèndum sobre la forma constitucional d’Escòcia, que formava part del seu programa electoral. Reprodueixo la informació facilitada per Aubachs al seu blog:

Del document avui presentat, fruit d’un procés participatiu que ha durat força mesos, el govern ha identificat quatre escenaris institucionals possibles pel futur d’Escòcia:

  • Status Quo: Mantenir els arranjaments actuals, establerts el 1998 amb la Scotland Act.
  • Implementar les recomanacions de la Commission on Scottish Devolution, promoguda pel govern britànic i coneguda com la comissió Calman, que aposta pel desenvolupament incrementalista del model actual.
  • Devolution max, on Escòcia disposaria del nivell màxim de competències (cal recordar que en el cas escocès actual, les competències que no estan explícitament reservades al govern britànic són escoceses) deixant en mans de l’estat afers exteriors, defensa, macroeconomia, i en alguna mesura impostos, protecció social i pensions (aquests tres són els més complexos)
  • Independència. Aquesta és l’opció del govern escocès, que la defineix de la següent manera: “Scotland has all the rights and responsibilities of a normal independent state“.

La qüestió és que per aquelles coses de l’atzar avui hem parlat a la universitat de la unió entre Anglaterra i Escòcia que va tenir lloc al 1707, a partir de l’aprovació als parlaments escocès i anglès de les Acts of Union. Comparàvem el cas escocès amb el procés d’unificació de la Corona d’Aragó amb Castella que cronològicament té lloc en aquelles mateixes dates (Decret de Nova Planta de 1707 de València i Aragó; de 1715 per Mallorca i 1716 per Catalunya). D’entrada hem de dir que els dos processos no tenen res a veure l’un amb l’altre. Pel primer cas, la unió entre Escòcia i Anglaterra es realitzà per la via de la negociació pacífica entre ambdues parts a partir de l’aprovació als respectius parlaments d’un Tractat d’unió. Res a veure doncs pel segon cas, l’espanyol, pel qual es van incorporar per la força a Castella els diferents regnes que formaven part de la Corona d’Aragó a través d’un Decret de Nova Planta (o sigui, un dictat reial).

El procés escocès neix de la negociació amb Anglaterra. Escòcia es trobava al segle XVII i inicis del XVIII enfonsada econòmicament i li va interessar enfortir els vincles amb Anglaterra. I es firmà aquesta unió en un tractat de mutu acord que a més contemplava que podia ser reversible en el moment que es considerés oportú. Catalunya a finals del segle XVII iniciava la seva recuperació econòmica i Castella es trobava en plena situació de decadència.Escòcia s’uní a Anglaterra per la via pacífica, Catalunya per la força. I en el procés actual, Escòcia està plantejant amb tota naturalitat la recuperació de la seva sobirania i serà per la via de la negociació que s’arribarà a una solució. Pregunta a formular-se: Espanya estarà disposada a negociar amb Catalunya la seva sobirania?

Nota històrica: els diputats escocesos van ser subornats pel govern anglès per tal que aprovessin l’Acte d’Unió al 1707.

L'autor: Elliot Fernandez