Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Andate via (i politici)!

Per trobar els orígens de la crisi financera i econòmica iniciada als Estats Units al 2008 cal retrocedir unes dècades. Ens situem als anys 90 del segle XX. Als Estats Units hi havia l’Administració Clinton i al Regne Unit el govern del laborista Tony Blair. Sota el govern d’aquests dos senyors, les principals corporacions bancàries situades a la City i Wall Street, van aconseguir, gràcies a aquests polítics que estaven al seu servei, la eliminació de tots els controls a la banca (el que s’anomena desregulació del sector), deixant un gran forat legal que va permetre operar a aquests especuladors bancaris amb total llibertat sense saltar-se cap llei o reglament (simplement perquè estaven eliminats), fins al punt que ells mateixos eren conscients de que tot allò no anava bé, però donava igual perquè els resultats eren espectaculars. Mentre l’economia anava bé, els especuladors guanyaven i els polítics es penjaven les medalles. Per cert, aquests controls a la banca que es van eliminar als anys 90 i encara més al 2000 sota Bush, es van implantar als Estats Units i el Regne Unit després de la Gran Depressió del 1929 perquè no es tornés a produir el crack d’aquell moment. La història es repeteix. Aquesta història, que és ben real, ha estat molt ben explicada al documental Inside Job (2010). També recentment comptem amb l’audiovisual “Catastroika“. I un bon llibre, en anglès, sobre els orígens de la crisi és Griftopia de Matt Taibbi.

Resultat dels malabars legals de polítics i banquers en col·laboració conjunta: després dels anys de l’economia de l’especulació i improductiva (a Espanya el sector del totxo), que donava treball a milers de persones sense formació i permetria grans beneficis a polítics i bancaris, arribà de cop al 2008  el col·lapse als Estats Units i a la resta de l’Occident.

La història a partir del 2008 la coneixem tots molt bé perquè ha estat narrada dia rere dia pels mitjans de comunicació (que ben poc van fer per denunciar la barra lliure dels banquers perquè en gran part depenen de les generoses contribucions en publicitat que hi fan aquests mateixos bancs). Han passat quatre anys i mentre als Estats Units comencen a sortir de la crisi, aquí a Europa res fa pensar que aquesta crisi s’acabi. Tot el contrari. El camí recorregut pels nostres polítics respon a diverses línies mestres:

1) La crisi que han provocat ells i els bancs l’ha de pagar el ciutadà corrent, aquells que dia rere dia pugen la persiana dels seus negocis, van a treballar  i paguen els impostos regularment.

2) La crisi és l’ocasió perfecta per buidar l’Estat del Benestar, creat a partir de la segona postguerra mundial quan l’Estat estava cridat a ser un potent motor del creixement econòmic a través de la intervenció en l’economia. Perquè els que han provocat la crisi (repeteixo, polítics i banquers) són els seguidors de l’Escola de Chicago (Friedman), de Reagen i Tatcher, són aquells que prediquen un Estat petit, residual, que no participi en l’economia i deixi les mans lliures als capitalistes perquè s’enriqueixin sense trobar-se pel mig amb obstacles legals. I més important: sanitat i educació, entre d’altres, són sectors econòmics massa potents perquè estiguin en mans de l’Estat. Ens el contrari, han d’estar en mans dels capitalistes.

3) Per últim, ajudar a eixugar els deutes dels seus amics banquers, donant-los diners i obligant a tots els Estats europeus a reduir el deute públic, o sigui, donant més diners als bancs.

Andate via (i politici)!

Beppe Grillo, del Movimento 5 Stelle

No només no marxen aquests polítics que han arruïnat Europa i als seus ciutadans, sinó que continuen allà, enganxats a les seves poltrones, cotxes oficials i salaris astronòmics, al mateix moment que ens demanen sacrificis. Els polítics han fet de tot i més per enriquir-se, ajudar als seus amics banquers i constructors i promoure l’empobriment del país.

S’han de marxar! Han de ser jutjats, processats i enviats a presó! Si encara tenen un mínim de vergonya, que pleguin. Andate via!!! Polítics, sou la merda més gran que existeix sobre la Terra. Marxeu, aneu-vos a casa, sou uns malparits que ja ningú us creu. No us doneu compte?  A Itàlia els ciutadans us estan donant l’esquena, els moviments cívics estan creixent com l’espuma, a Alemanya els Pirates creixen dia rere dia, a Grècia governarà l’esquerra anticapitalista i a França el vot obrer a Marine Le Pen era el d’aquells que esperaven castigar Sarkozy, el representant d’aquest món corrupte.

Que marxin tots. Els polítics que han estat durant anys robant els diners que són dels ciutadans, que han permès als especuladors fer el que han volgut, tots ells han de ser jutjats. Ha arribat el moment que els ciutadans agafin les regnes de la política, que gestionin directament els afers públics, els ajuntaments, el govern de l’Estat. Hem de recuperar allò que ens pertany, que hem construït amb l’esforç de tantes generacions. La diarrea política que representa el PSOE, el PSC, CIU, PP… ha d’acabar. És el moment del poble, de tots nosaltres, en sintonia del que està passant a Europa. Fem fora als polítics de la casta, els de la poltrona i el cotxe oficial. Reclamen els nostres serveis públics que formen part del nostre bé públic.

L'autor: Elliot Fernandez