Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Batalla pel control (o la restricció) d’Internet

S’ha iniciat una batalla pel control (o restricció, com millor vulgueu) d’Internet. Com a totes les guerres trobem dos bàndols i diversos fronts. El bàndol atacant està format per la indústria cultural (Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos, formada per la SGAE, entre d’altres), la indústria editorial (Asociación de Editores de Diarios Españoles) i el Govern Central. A l’altra bàndol, els internautes. A dia d’avui els fronts oberts d’aquesta guerra són diversos. Per una banda, la Coalición de Creadores i el Govern Central amenacen Internet amb l’aprovació de la Llei de l’Economia Sostenible, obrint les portes al tancament de pàgines web. Al segon front, la indústria editorial demana al Govern que prohibeixi enllaçar i citar.

El Govern Central s’ha posicionat clarament al costat de la indústria cultural. Què pretenen? Estrangular Internet per mantenir una indústria que no ha volgut reconvertir-se i adaptar-se als nous temps. Quin és el seu full de ruta? Incloure a l’avantprojecte de  Llei d’Economia Sostenible una disposició final permetent la creació d’un organisme administratiu amb capacitat per adoptar mesures abans d’exclusiva titularitat judicial com ara el tancament de pàgines web. Això passava ara fa tot just un mes (ho vam explicar al blog).

Espontàniament un grup d’internautes va publicar el Manifest en Defensa dels Drets Fonamentals a Internet que va transcendir als mitjans de comunicació i que provocà una reunió d’urgència amb el Ministeri de Cultura, de la que va sortir ben poca cosa. Posteriorment aquest grup d’internautes es reuní amb diferents partits polítics. Pocs semblen haver entès el missatge: volem una Internet lliure que promogui l’accés universal a la cultura i al coneixement, sense restriccions de cap tipus. Ens trobem en l’era digital, una nova era on la cultura i la indústria de masses estan en crisi. “La respuesta no es limitar derechos ni sostener lo obsoleto. Está en crear una sociedad del conocimiento que suceda a la del consumo”, afirma Juan Varela. Què demanem? Ho explica molt bé en Varela:

Reconocer el derecho de cita, enlace y de remezcla connaturales a la cultura digital. Ampliar el acceso a las obras de dominio público y a los contenidos financiados con fondos públicos. Generalizar las licencias libres y flexibles de propiedad intelectual. No extender exageradamente los derechos de autor y simplificar su gestión. Garantizar la copia privada, compensada por el canon digital. Y ampliar el acceso a los contenidos a través de nuevas herramientas eficientes y donde creadores, distribuidores y público puedan reconstruir un consenso –un mercado– beneficioso para todos.

Després d’uns dies sense parlar-ne massa ahir un diari publicava una notícia que feia saltar, de nou, totes les senyals d’alarma. El titular era prou explícit: “Las ‘webs’ de descargas se podrán cerrar en un mes con orden judicial”. La notícia ens explica de quina forma es bloquejaran les pàgines webs: “el Govern ja té perfilat el procediment per bloquejar pàgines web que allotgin o facilitin sense permís la descàrrega d’arxius subjectes a drets d’autor com pel lícules, cançons o videojocs. El model permetrà el bloqueig de les pàgines o la retirada de continguts il·lícits per un procediment ràpid -menys d’un mes- a proposta de la Comissió de la Propietat Intel·lectual, però amb autorització judicial prèvia“. Aquí està el nucli dur de la qüestió.

Què ha fet el Govern? Introduir a la normativa presentada al desembre la necessitat d’una autorització judicial prèvia per tal que la Comissió de Propietat Intel·lectual pugui bloquejar una pàgina. “Realment no estem davant un tancament judicial o davant un procés ràpid davant el jutjat”, afirma David Maeztu, “sinó que simplement se sotmetrà al jutge la consideració d’aquests aspectes però la substància jurídica del procediment serà d’ordre administratiu”.

Segons Julio Alonsoel Gobierno intenta presentar un procedimiento en el que sí interviene un juez para salvar la comisión de propiedad intelectual y su proyecto de ley”, però considera que no és procedent. Enrique Dans assegura al seu blog que “no hay ningún cambio. Ni uno. Sólo puro maquillaje político“. I afegeix que és “una propuesta absolutamente inaceptable cuando lo que se pedía era la retirada de la disposición final: no solo no se retira de una ley en la que no pinta absolutamente nada, sino que se mantiene exactamente igual que estaba, sin tocar ni una coma“.

A la indústria cultural sempre li ha molestat la participació dels jutges en els processos que ja han tingut lloc contra pàgines webs, els quals han estat en la seva majoria guanyats pels internautes. “Ara el que pretenen és aconseguir per la via administrativa el que els jutges no estan concedint per la via judicial i la proposta del Govern demostra aquest fet”. És el que opina David Maeztu. Per la indústria cultural, amb la col·laboració del Govern, el que importa és que el jutge no si fiqui en les interpretacions jurídiques d’una de les parts.

Aquest dimarts la ministra González-Sinde va assegurar que el combat de l’anomenada ‘pirateria’ a la xarxa serà “sens dubte” un dels que estarà en l’agenda de la presidència espanyola de la UE perquè, en la seva opinió, “serà bo reflexionar sobre aquesta doctrina comú”. Ens podem témer el pitjor.

I el segon front obert en aquesta batalla pel control (o restricció) d’Internet el trobem, des de fa unes hores, a la indústria editorial i dels mitjans de comunicació. Des d’un dels principals diaris espanyols s’adverteix que “debe protegerse la propiedad intelectual de los creadores de la información frente a los meros agregadores de noticias en Internet. Y queremos que el Gobierno afronte el problema por la vía legislativa”. Prohibir enllaçar i citar notícies als blogs, per exemple. Perquè segons els editors de premsa els agregadors de notícies o Google News “se limitan a agregar sus informaciones sin pasar por caja y se aprovechan de los contenidos de la prensa”.

Jose F. Alcántara, autor del llibre “La sociedad de control” vaticina a la contraportada que “En los próximos años se tomarán decisiones que determinaran el rumbo de la futura sociedad digital. Si queremos que ésta sea una sociedad libre, tendremos que estar en alerta y actuar para evitar la instauración de una sociedad de control”. “Muchas de las leyes concebidas para controlar la sociedad digital ya están en vigor, y hay otras en camino que también serán aprobadas si la sociedad no expresa un enérgico y explícito rechazo de las mismas. La sociedad digital ha traído aires liberadores nunca antes conocidos, pero un mal uso de las nuevas tecnológias podría degenerar en una distopía que debemos evitar a toda costa: la sociedad de control”. Està escrit a l’octubre de 2008. Estem anant cap a la societat de control?

L'autor: Elliot Fernandez