Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La Conferència de Wannsee i la Solució Final

Villa Marlier, localitzada al barri de Wansee a la periferia de Berlin. Aquí tingué lloc la Conferència de Wansee el 20 de gener de 1942. Fotografia: Kaboem (https://www.flickr.com/photos/kaboem/)

Villa Marlier, localitzada al barri de Wannsee a la periferia de Berlin. Aquí tingué lloc la Conferència de Wannsee el 20 de gener de 1942. Fotografia: Kaboem (https://www.flickr.com/photos/kaboem/)

Un bon llibre per entendre els mecanismes d’eliminació de prop d’11 milions de persones durant el Tercer Reich és l’obra de l’historiador Mark RosemanLa vil·la, el llac, la reunió“, una anàlisi inèdita de la conferència que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 en una vil·la prop del llac Wannsee, on uns senyors “educats” van decidir com havien d’acabar amb les vides de tans milions de persones. La reunió passaria a la història amb el nom de”Conferència de Wannsee” i d’ella ens ha quedat una transcripció no literal, anomenat el “Protocol de Wannsee“. Mark Roseman, especialista en història moderna d’Europa i interessat especialment en l’Holocaust i la història moderna de Alemanya, aprofundeix en les relacions de poder i de competència entre els diferents organismes de l’estat nazi, que rivalitzaven entre ells per a tenir el control sobre els assumptes racials. A través d’aquestes lluites internes i de lideratge dels mateixos alts càrrecs nazis, Roseman elabora la cronologia de la gestació de la “Solució final”.

Des de les primeres idees sobre el “problema” racial escrites per Adolf Hitler a la seva obra “Mein Kampf”, del tot ambigües, es va anar perfilant el que finalment seria un complet sistema d’eliminació de persones perfectament planificat i efectiu. I aquest procés no va anar en cap cas improvisat.

Des de l’inici de la segona guerra mundial el Tercer Reich tenia molt clar que havia de conquerir el seu “espai vital” per a explotar al màxim aquests territoris en el seu profit i alhora solucionar el seu “problema” racial. De 1939 a 1941 es van produir assassinats de jueus, sí, però en nombre relativament baix. Per aquestes dates Hitler i els seus homes de confiança desitjaven trobar un espai per a” alleujar-se” del pes dels jueus. Es plantejaven crear colònies a Àfrica o Sibèria, on els jueus no serien una càrrega per al Reich. Aquesta opció va quedar descartada. Ja per aquell temps Hans Frank, governador general del Generalgourvenement

de Polònia, pressionava al Reich perquè trobessin una solució a l’excés de població jueva a Polònia i la seva falta de recursos per a alimentar la població.Amb els insistents missatges de Frank i la pressió que havia en el propi territori del Reich alemany es van començar a enviar grups de jueus feia els territoris de Polònia i en menor amidada als ocupats de Rússia. Aquesta operació, no coordinada encara entre tots els ministeris responsables i el poder militar, no va arribar a representar un alt nombre de persones deportades. Aquesta mesura causaria més problemes a Hans Frank. Malgrat tot la” solució final” encara no havia iniciat.

 

En aquesta situació feia mancada buscar la forma d’acabar amb el problema jueu. Amb aquest propòsit, Reinhard Heydrich, cap de la RSHA, va començar a preparar una reunió on els alts jerarques nazis acordarien la solució final. El 20 de gener de 1942 responsables de l’aparell burocràtic del Reich es van reunir en una casa propera al llac Wannsee. Roseman explica que va ser de fet Heydrich el qual va estar parlant durant tot el transcurs de la reunió. Heydrich va presentar els seus plans per a acabar amb el problema jueu. En realitat el que pretenia, segons explica Roseman, era deixar clar als presents que seria la RSHA (Oficina Central de Seguretat del Reich) l’organisme que estaria al capdavant de la solució final.

Durant la reunió, Josef Bühler, representant del Govern general de Polònia, va estar molt interessat que la solució final es comencés a aplicar a Polònia, desig que va ser acceptat per Heydrich. A partir d’aquesta reunió, l’assassinat espontani i de vegades no autoritzat de civils jueus es va convertir en un assassinat en massa perfectament planificat i calculat. Els camps de concentració existents a Polònia es van convertir en camps d’extermini on els seus ocupants eren sotmesos a l’esclavitud per a ser espremuts fins a la mort.

Com uns senyors educats, molts d’ells doctors, es van reunir durant 80 minuts per a decidir l’extermini de milions de persones és la pregunta que es fa l’autor de l’obra. La reunió de Wannsee va transcórrer en un ambient de cordialitat i els seus assistents en cap moment van perdre la calma al decidir com moririen tantes persones.

NOTES:

1. Poden llegir el Protocol de Wannsee íntegre en espanyol en aquesta adreça: http://www.ghwk.de/span/protocol.pdf

2. Més documents sobre la reunió en: http://www.ghwk.de/span/startsp.htm

Referència del llibre: “La vila, el llac, la reunió” de Mark Roseman (Ed. La Magrana, 2002 Barcelona)

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/conferencia-wannsee/