Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La contrareforma del Govern dels Millors

Seré clar: la llei Òmnibus que prepara el Govern de la Generalitat és un atemptat contra els drets bàsics dels ciutadans. És una contrareforma en quan anul·la o deixa en paper mullat les grans mesures reformistes del Govern anterior. És un atac brutal contra l’Estat del Benestar, suposa la privatització de la sanitat catalana, un menyspreu a la protecció del medi ambient i una desregulació encoberta.

Segons LaMalla.cat: “El problema és que la llei, molt extensa -631 articles- suposa no tant la creació d’un nou marc com, sobretot, el desmantellament de l’existent. Aquests 631 articles fan possible, en la pràctica, modificar desenes i desenes de lleis, la majoria d’elles aprovades durant els set anys de governs de Maragall i Montilla. És, doncs, una forma dramàtica de polir-se en una votació anys de feina legislativa. I, de pas, d’esborrar del mapa qualsevol herència d’altres governs. Sota el paraigües de la simplificació administrativa la llei desprotegeix àrees considerades d’interès natural, com parts del Cap de Creus, canvia les regulacions del Memorial Democràtic, acaba amb la llei de Barris, limita l’accés a la sanitat pública dels nouvinguts, liberalitza aspectes de l’activitat comercial… Una autèntica revolució legislativa aconseguida no a través de desenes de lleis i de feina legislativa sinó d’un únic cop de martell. La premsa progressista l’ha batejada com a ‘contrareforma’, i ecosocialistes i republicans han posat el crit al cel, mentre el PSC ha guardat silenci”.

Què suposa la llei? Supressió de controls, entrada de l’empresa privada, desregulacions laborals i retocs en els organigrames de diverses estructures administratives, entre d’altres. Em quedo amb les reflexions de Xavier Diez, publicades al seu blog personal:

Aquesta mena de lleis comodins ja van ser justificades en el seu moment amb el mateix argumentari de sempre (sembla que van amb el pack dels articles preescrits per alumnes d’economia de la Universitat de Chicago, encara que permeten algun tunejat que cobren a part); que si simplificarà l’administració, que si racionalitza recursos, que si agilitza la creació d’empreses,… fal·làcies que només colen entre la gran munió de desinformats. El col·lapse econòmic actual no pot, tècnicament solucionar-se amb mesures d’aquesta mena. No hi ha aturats perquè sigui difícil contractar. Hi ha desocupació, perquè simplement, els fluxos de liquidesa van en la direcció de la ciutadania als financers a fi de tapar els forats que ells mateixos van generar. Es tracta, simplement, i com va succeir a Llatinoamèrica als noranta, d’un robatori d’allò públic. Allò que tècnicament se’n diu “privatització”.

La modificació d l’estructura legal (es diu que aquesta llei òmnibus modifica més de 80 lleis preexistents) és com desactivar el tallafocs de l’ordinador i permetre l’entrada de desconeguts. El resultat és fàcilment predecible; virus, col·lapse, esclavització, i molt probablement, mort del disc dur. Aleshores, com ja va passar a Veneçuela, Bolívia, Equador, i en menor mesura, Argentina, només hi ha una possible solució; una semi-revolució populista, grans interrogants, i poc operativa, encara que probablement més que les cleptocràcies anteriors. I sobretot, greus conflictes interns, i la ruptura en poc temps d’allò que assoliren generacions, i que, en el millor dels casos caldran generacions per reconstruir-lo.

L'autor: Elliot Fernandez