Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

4. Islam, albergínies, àrabs i berbers a la Mediterrània (VIII-X)

A partir del trencament entre el món occidental i l’islàmic comença una època fosca, segons Pirenne. Fractura entre el nord i el sud del a Mediterrània, actualment aquesta postura adquireix una nova significació. Georges Corn, parla de la “fractura imaginària” i qüestiona aquesta fractura.Inici de l’època fosca, d’empobriment amb l’Edat Mitjana i l’expansió àrab.

Islam, albergínies, àrabs i berbers a la Mediterrània (VIII-X)
L’expansió de l’islam s’inicia a Aràbia (Meca i Medina), direcció cap al Mar Roig. L’iniciador és Mahoma, que realitzarà diverses rutes. Medina es deia abans Yatrib. Mahoma va fer un viatge al 622 de La Meca cap a Medina (desplaçament per ser acollit per algú altre). Mahoma va néixer en el sí d’una tribu molt gran, els Bana Curays. Mahoma feia negocis en caravanes des de La Meca fins els ports mediterranis. Mahoma va ser cridat a Yatrib per fer de mediador en un conflicte entre pagesos. Allà un dia Mahoma es retira a un turó i rep una revelació. Mahoma recita la paraula de Déu. Després de rebre el rebuig inicial a La Meca i a Medina s’acaba constituint la primera comunitat de creients, ‘Umma. Va rebre altres noms: Jamma’a i Hizb Allàh.

Context on tenia lloc aquesta predica:
Un segle després de la mort de Mahoma, l’islam s’havia extens des de l’Indus fins a l’Atlàntic. El que fa que un religió formada inicialment a Aràbia al segle VI, en una societat de camellers i pagesos, l’islam es converteix en una religió que es difon tan ràpidament. Al segle X ja tota la població era islàmica.

Condicions inicials de la propagació de l’islam:
Aràbia en aquell moment era la zona de pas de una ruta que unia l’Índic amb la Mediterrània (un dels ports era La Meca). Tenia molt a veure amb la demanda de productes exòtics efectuada per Bizanci i Pèrsia. Comerç amb coses petites però molt valorades. La Meca a més de ser una estació de la ruta del comerç era des de molt abans un mercat d’abast local i regional i era un santuari, un lloc sagrat, ja abans de l’islam. El que en àrab es coneix per la arrel h-r-m (aram). La Meca era un lloc sagrat, perquè era on estava la pedra “cava”, d’origen meteorit. La Meca era un mercat (carbohidrats, vitamines i nutrients), trànsit de matèries. Societat formada per gestors de camells. Era un lloc on s’havia d’assegurar la pau dels intercanvis. Lloc fonamental per assegurar la supervivència dels grups humans de la zona. Això era molt important en una societat on no hi havia estat. Aquesta inclusió de La Meca en aquestes rutes va fer que alguns grups de camellers tinguessin un control garantit en règim de monopoli, entre La Meca i Palestina. Això va fer que hi haguessin grups familiars que s’enriquissin moltíssim i d’altres que no.

Muhammad, l’enviat de Déu
Mahoma va néixer en el grups pobres. Un rebesavi de Mahoma ja va intentar solucionar els desequilibris en la ruta del comerç, per disminuir les diferències creades. Finalment va ser el missatge de Mahoma el que va trobar escolta, però els grups rics el van fer fora i va anar a Medina. Allà Mahoma va seguir predicant. Les “sures” recitades per Mahoma a Medina, es donen pautes de comportament a la nova societat creada amb aquest missatge. Mahoma va viure en una casa molt humil. Mahoma aconsegueix integrar altres grups de fora que es van incloent en la nova comunitat. De vegades es feia de forma violenta, grups jueus. Mahoma va exterminar-los, va matar tots els homes. Aquesta comunitat va adquirint pes fins al punt d’amenaçar el control de la ruta comercial. Poc abans de morir Mahoma torna a entrar a La Meca. En el moment de morir comencen problemes que encara no s’han resolt. Arriba un moment que aquesta comunitat domina la ruta comercial i amenaça i conquereix territori del dos grans imperis, Orient i Pèrsia.

La constitució de l’Estat islàmic
S’acaba configurant el primer estat islàmic, amb capital a Damasc, fora d’Aràbia. Molt aviat l’islam deixa de ser d’àrabs. La segona capital va ser Bagdad. Mort Mahoma i es plantegen els primers problemes. Mahoma és l’última profeta, perquè Déu ha parlat ja de forma definitiva. Déu parlant a través de Mahoma ha donat forma a la religió perfecta.

Qui substitueix a Mahoma? El que ocupa el seu lloc, la direcció de la pregaria és el califa. El primer califa munyia cabres. La primera dinastia dels islams són els omeies. Aquí sorgeix un problema. La direcció de la pregaria i la direcció de l’estat. El nom de califa es confon en la direcció de l’estat. Déu no va donar les instruccions per dir com s’havia d’organitzar un estat. L’islam no s’ha acabat de fer mai, perquè Déu no ho ha va deixar tot dit “S’arí’a”, la llei islàmica. Quin són els fonaments? El bàsic, l’Alcorà. Tot el que no digui l’Alcorà,es farà segons el hadith, allò que va fer o dir o va deixar de fer o dir el profeta. L’expert en jurisprudència és el faquih i pot emetre una fàtua.

La gestió de l’estat incipient es crea a partir de les conquestes i s’expandeix molt ràpidament. Molts funcionaris perses i bizantins es passen a l’Imperi islàmic. Els musulmans tenien tractes fiscals millors dels que no ho eren, els d’immi-s, els protegits, que són d’altres religions, amb un tracte fiscal més dur i prohibeix que sigui un culte ostentós. Tractament molt sever als que no processa l’islam. Això va ajudar molt a que la gent es convertís a l’islam. De què estaven fetes les societats, el medi apte que va afavorir la propagació de l’islam?. Què és el que ofereix l’islam de nou? Per què l’islam s’atura a Poitiers? Tipus de societats que tenen unes condicions favorables a l’adopció de la nova religió. L'”expansió islàmica”, va ser un procés molt més complex, on es va barrejar la difusió i creació de la religió, la dimensió militar, la creació de nous estats, la migració. Tot això va coincidir cronològicament. L’islam és una religió que es va fent a mesura que es va expandint. Tot i aquesta característica d’una religió incomplerta, no va originar la creació de noves religions.

Quines característiques podien haver tingut perquè fos tan receptiva? Per què va haver un moment que ja no es va expandir més? Règims fiscals més favorables. L’islam en aquests primers segles es difon en societats característiques per una forta fragmentació política. En les societats antigues, els grups humans s’autoorganitzaven. Amb els visigots i merovingis arriba un poder exterior que topa amb aquests grups humans organitzats. Aquesta fragmentació no s’acaba de desfer mai. Pot passar que algú vulgui cohesionar aquests grups. Aquestes societats són receptives. Aquestes societats es poden cohesionar i crear una societat amb un poder centralitzat, l’islam ha servit per això. Com un missatge polític. L’islam té la capacitat de cohesionar aquests grups polítics fragmentats. Les formes per cohesionar aquests grups són variables: per la força, voluntària…

La dimensió política i la religiosa no es poden separar. L’islam s’ha convertit en un missatge polític. Ibn Khaldun, al segle XIV va escriure “Muqqadinah”. Va formular com funcionaven els estats islàmics. La base del seu raonament està en que el poder polític està la quantitat, la grandària. Ell va explicar com en circumstàncies excepcionals aquesta relació podia fer que aquesta capacitat cohesionadora acabés generant una nova dinastia, no era un procés habitual. A mitjans del segle VIII, amb un personatge que formava part de la primera dinastia islàmica, els omeia. “Umayya”. Els abasides, següent dinastia, van traslladar la seu a Bagdad. Els omeies van morir tot menys un,que s’escapà i arribà a l’al-Andalus. Era Abd ar-Rahman I. Es refugià al nord d’Àfrica i quan passà a l’Al-Andalus aconsegueix aglutinar diferents grups, aprofitant aquesta força fins al punt que l’autoritat inicial queda diluïda, fins al punt que alb-al-Rahman I es converteix en un Emirat independent a Còrdova. Aquest estat va perdurar fins el segle XI.

L’explicació que fa Ibn Khaldun, observa que les dinasties segueixen cicles. Arribem, creixent i desprès s’extingeixen. No era ben bé així, però podia passar en circumstàncies extraordinàries que la força numèrica servís per substituir una dinastia i crear-ne una nova. Qualsevol poder polític podia ser considerat il·legítim, perquè Déu noi va deixar dit com s’havia d’organitzar l’Estat. Tot allò no dit o fet pel profeta pot ser considerat il·legítim i es pot reclamar un poder polític ortodox (que generi un missatge ortodox, contra la pràctica il·legítima). A tot aquest procés li va dir “asa biya”, la força del grup. Aquesta nova dinastia s’ha d’aguantar per la força d’uns mercenaris, que s’han de pagar amb impostos. És una cadena.

La migració pagesa àrab i berber
Grups àrabs que sortien d’Aràbia. S’instal·len al nord d’Àfrica i al-Àndalus, eren grups berbers. No se sap perquè es van produir aquests processos migratoris. Migració de grups pagesos, que porten els diferents dialectes àrabs. No és una migració de persones i prou, sinó de grups organitzats que porten tot el bagatge tècnic, que els serveix per assegurar la seva supervivència. Coneixement sobre plantes i bèsties. Organitzats al voltant del coneixement de plantes i bestiar. Constitueix una xarxa a partir de la qual es difonen espècies i variants de procedència oriental. Creació d’un medi per on es difonen moltes plantes. Isodor de Sevilla va impulsar la formulació d’un procediment que dóna estabilitat al poder del rei, la upció reial, que significava atorgar un paper preeminent al poder del rei derivat per Déu i administrada pels sacerdots. Va escriure una crònica i un llibre sobre les etimologies, al segle VII. A la segona meitat del segle VIII hi ha una noticia on s’explica com l’emir recorda que va enviar una ambaixada a Síria i d’allà es va portar una varietat de magrana molt curiosa. Un dels assistents a aquesta reunió va quedar sorprès, va portar varies mostres al lloc on vivia. Les va portar a l’emir i va ordenar que es plantessin a l’hort de l’estat. Des d’allà es va estendre per tot l’Andalus. Al VIII hi ha una organització eficaç que permet expandir la magrana per tot l’Andalus.

Es constitueix un ordre social molt receptiu a les noves espècies i una organització eficaç per difondre-les. Moltes d’aquestes plantes tenien el seu origen a l’Indoxina. Aquestes plantes requereixen crear de forma artificial sistemes d’aclimatació pel cultiu d’aquestes plantes. Aquests coneixements permeten trencar amb la rigidesa de l’estiu. La introducció de sistemes hídrics permet que l’estiu sigui una època de creixement de les plantes. Permetia que les collites no es concentressin en alguns moments de la l’any agrari, sinó que permetia que s’allargués. L’èxit de difusió d’aquestes tècniques troben un medi social favorable, grups pagesos que ordenen, que organitzen la seva activitat d’acord amb una lògica marcada per al supervivència.

En qualsevol societat des del neolític, com s’organitza la producció oscil·la sempre en dos extrems: la supervivència (pensant en la supervivència del grup pagès) a través de la diversificació, les reserves i els intercanvis i l‘especialització i/o comercialització: la major part de l’esforç es dedica a la producció d’una sola varietat, orientat a la comercialització. Grups pagesos que organitzen la producció pensant en la seva supervivència. La possibilitat d’introduir noves varietats, fa que siguin molt receptius. No hi ha cap poder polític que sigui capaç de controlar això. “El calendari de Còrdova”, on hi ha anotacions amb més de 200 plantes. Es diversifica per obtenir més collites esglaonades al llarg de l’any, per evitar plagues. Societat que crea una xarxa de mercats, per on circulen notícies, coneixements, espècies noves. Intercanvi de producció: migració tancada a finals del segle VIII.

Al-Àndalus, uns Estats que es feien i es desfeien

La cort d’Abd al-Rahman III

Pierre Bichart i Andrew Watson escriuen sobre l’al-Àndalus. Els estats islàmics es presenten al final per reclamar els impostos. Són estats qüestionables en termes islàmics. La única manera que tenen per exigir acumulacions de diners és a través de tributs. Són estats que es fan i es desfan molt freqüentment. Podien canviar de dimensions de forma molt freqüent. Al 711 es produeix la conquesta de la península ibèrica. S’organitza immediatament procediments fiscals. Volen ordenar la circumscripció que depèn del nord d’Àfrica i de Damasc. Al 750 la dinastia omeia és derrotada. Un omeia fuig i constitueix una nova dinastia amb seu a Cordova, entre els segles VIII-XI. Primer Emirat (emir= dirigent). Principis del segle X, Abd-Al Rahman III es proclama califa (títol originàriament religiós). L’estat omeia s’ha consolidat.

Com ho va fer? Organitzant campanyes i imposant la seva autoritat de forma pactada. Aquests poders tenien com a enemic, al igual que Roma, el temps i l’espai. Al segle X aquella comunitat creada per Mohamed, es trobava en una situació no prevista inicialment: al segle X hi havien tres unitats polítiques/religioses, els califes: el Califat de Bagdad, el Califat omeia de Còrdova i el Califat xiïta d’Al Kareiguan, que funden la ciutat d’El Caire. Aquests califats van acabar, o bé dissolent-se, com el califat omeia o fragmentant-se. Arriben al segle XI amb una situació encara menys creïble. La divisió s’exceptua amb l’aparició de noves dinasties. Aquesta extremada fragmentació dels creients enseguida va tenir ressò en les discussions sobre les tenses relaciones entre l’imanat (poder controlador del culte) i el mulk (poder polític). “L’únic poder polític que hi ha és el poder que existeix efectivament”. Després de la desaparició del califat andalusí es comencen a constituir diferents poders polítics amb diferents dinasties, que produeix una tensió continua entre la direcció religiosa de la comunitat i el poder polític. Es creen les Taifes (poders dinàstics creats per antics membres de l’estat califal). A València els primers governadors taifes eren funcionaris encarregats d’organitzar els tombs de les sèquies en època califal. Són poders polítics amb una gran mobilitat. Necessiten tenir força numèrica al seu voltant i per que li donin suport. Un poder polític que es sosté amb aquesta base té una força inicial inestable. En el moment que l’Estat comença a engegar les rutines habituals comencen a sorgir qüestionaments religioses: els experts en jurisprudència, els fiq, van escriure una carta a l’emir dels almoràvits reclamant la seva intervenció per acabar amb els poders polítics fragmentats (els fiq cridant als almoràvits per que tornin a unificar el poder polític). Amb els almoràvits tot això s’acaba, ja que hi haurà una certa unificació del món àrab. El segle XIII és el segle de les grans conquestes cristianes a la península ibèrica.

>> Anar al següent capítol

L'autor: Elliot Fernandez