Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

De la sorpresa del 15M a l’èxit del 19J

Les revoltes àrabs d’aquesta primavera van agafar a analistes i polítics occidentals per sorpresa. Els ciutadans dels països del nord d’Àfrica van sortir al carrer, van ocupar les principals places i van exigir democràcia i treball digne per tothom. Però les mobilitzacions no van ser pas espontànies sinó que responien a intenses lluites clandestines anteriors (totes elles silenciades per la premsa occidental). A Egipte, per exemple, un moviment obrer molt ampli, anterior a les mobilitzacions de la plaça Tahir, recorreré tot el país, sent determinant per la dimissió del dictador Mubàrak.

Salvant totes les distàncies amb el món àrab, a Espanya, les mobilitzacions que s’han produït des del passat 15 de maig també han agafat a tothom per sorpresa. Des del 2008, quan esclatà la doble crisi econòmica i financera, l’atur s’ha incrementat fins a límits històrics, bancs i caixes d’estalvis han hagut de ser rescatades per l’Estat per evitar el seu col·lapse i el govern socialista en comptes de carregar la factura de la crisi als que la van provocar (principalment als especuladors financers i immobiliaris) està fent pagar la crisi als treballadors, aprovant entre d’altres mesures la reforma de les pensions i la reforma laboral, que limiten importants drets socials. Ni els partits polítics ni els sindicats han sabut respondre a aquests atacs als drets socials. Es van limitar a convocar una vaga general que no va comptar amb el suport majoritari dels treballadors perquè tothom sabia que els sindicats eren còmplices de les retallades socials.

Per sorpresa i quan ja ningú confiava en que els espanyols sortissin al carrer per dir prou a la gestió de la crisi, aparegué el moviment 15M, espontani i organitzat a través de les xarxes socials, sense el suport de cap sindicat ni organització política institucional. Des del primer moment, amb les acampades a la Puerta del Sol de Madrid i la Plaça Catalunya de Barcelona (i moltes altres ciutats de l’Estat), el moviment ciutadà anà creixent en suport popular i acaparà l’atenció de periodistes i polítics, que s’ho miraven amb incredulitat. Els lemes més repetits en aquestes campades han estat contra els polítics i els banquers. Hi ha un sentiment generalitzat entre els manifestants en pensar que els polítics han negligit en la seva obligació de servir als ciutadans per haver claudicat davant els interessos del gran capital. Tota aquesta indignació envers l’actual sistema polític s’ha canalitzat en aquest nou moviment ciutadà, inimaginable dos mesos enrere i que tantes esperances ha aixecat en tots aquells que creiem que es pot sortir de la crisi econòmica sense renunciar als drets socials, que ens pertanyen a tots (tan als que voten al PP com als que voten al PSOE o a ERC).

Quin ha estat l’èxit del Moviment 15-M? Estic segur que els milers de ciutadans que han sortit al carrer, que han participat en les acampades i les manifestacions han vist en aquest moviment quelcom nou sense cap vinculació als partits tradicionals ni els sindicats. De no ser així no s’explica el seu èxit. Ahir centenars de milers de ciutadans van sortir al carrer, a Madrid i Barcelona i a 60 ciutats de l’Estat, per manifestar-se contra el Pacte de l’Euro i les retallades socials. A partir d’ara s’haurà de veure com els partits polítics responen a la indignació de tants ciutadans. No n’hi haurà prou en publicar el patrimoni dels diputats i senadors. Calen reformes profundes en el sistema polític, cal més transparència i control de la política per part dels ciutadans, cal recuperar la confiança envers la política, cal apartar de la política als corruptes i cal exigir als bancs que paguin per la responsabilitat que tenen sobre la crisi.

Quina és la gran tasca que té per endavant el moviment 15M? La creació d’una consciència crítica en la ciutadania. Per sortir de la crisi econòmica i política ens cal una ciutadania crítica, que s’informi i no accepti com a veritats absolutes les paraules buides dels polítics i alguns periodistes. Cal que els ciutadans exigeixin la veritat als mitjans de comunicació i si aquests no ho fan, busquin a Internet informació veraç. Calen veus compromeses, crítiques, honestes, que expliquin amb paraules senzilles quina és la situació real del país i que entre tots intentem construir alternatives per canviar allò que no funciona del sistema polític i econòmic. Calen recuperar els vells valors de la solidaritat, la justícia i la igualtat.

Articles interessants publicats en els darrers dies:

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/del-15m-al-19j/