Elliot Fernández

La Guerra Civil a Catalunya: els Fets de Maig de 1937

Publicat el: 20/09/2010 | Actualitzat el:

Desenvolupament de la guerra: Desembre 1936

Amb la crisi del Primer Govern Tarradellas es reflecteixen les tensions dins del bloc republicà-comunista. Això marxa els primers mesos de l’any 1937 i també marca les dificultats al voltant de la mateixa guerra, com és el fet que no s’aconsegueixen importants victòries militars. La balança cau del costat franquista, amb el tancament de fronteres i el paper del Comitè Europeu de No-Intervenció, que tècnicament havia de vigilar que no hi hagués participació estrangera. La no-intervenció permet a França i Gran Bretanya no ajudar la República i deixar fer a Alemanya i Itàlia la col·laboració directe amb Franco. A més el Front d’Aragó està estabilitzat. Tots aquests elements erosionen la rereguarda.

Els Fets de maig de 1937

Tot això acaba cristal·litzant en discussions internes en el si de la Generalitat, ERC i el PSUC, al voltant de la necessitat de reconduir la situació de la rereguarda i donar un cop d’efecte a una situació que sembla estancada. Es tractaria de reconduir la situació, rebaixant els objectius i marcant un ordre de prioritats clars per assolir l’objectiu principal que és guanyar la guerra. És el moment on en l’àmbit del Govern de la Generalitat s’imposa el criteri que s’ha de guanyar la guerra posant tots els elements de la rereguarda treballant exclusivament per aquest objectiu. S’havien de posar tots els recursos necessaris per guanyar la guerra. Plantejament que va en la línia del govern de la República: centralitzar la direcció militar i política, introduir un element de disciplina a la rereguarda amb l’objectiu de recuperar la iniciativa i obrir una nova dinàmica a la guerra. Des d’aquesta perspectiva on queda el procés revolucionari de 1936?

Els avenços haurien estat assumits pel govern Tarradellas. Ara es dóna el pas següent: el poder tradicional (la Generalitat) acaba assumint el control de la situació. Volia dir que s’havien de neutralitzar aquells punts que encara estaven en mans d’organitzacions polítiques i sindicals, posant-les sota direcció militar, que s’haurien d’integrar en una nova disciplina: l’Exèrcit Popular de la República. Donar aquest pas significava entrar en confrontació amb la CNT i el POUM, dues forces que mantenien viva la dinàmica revolucionària de 1936 i que continuaven defensant que una guerra de les característiques espanyoles, de lluita contra el feixisme, havia d’impulsar a la vegada un procés revolucionari.

En aquest marc es produeixen els Fets de Maig de 1937. En l’avaluació estratègica que fa la URSS sobre la guerra civil tindrà molt a veure l’estratègia del Front Popular. Els interessos soviètics no necessitaven, ni els convenia, un procés revolucionari espanyol, que a diferència d’altres països europeus aquí hagués tingut una vessant clarament anarquista. Hi havia la possibilitat real que el procés revolucionari no estigués controlat per la Unió Soviètica, cosa que es volia evitar. Pels interessos soviètics era millor en aquell moment la col·laboració amb les forces republicanes en el control i manteniment de l’ordre republicà.

Els Fets de Maig tenen com a eix central l’edifici de la Telefònica de la Plaça Catalunya de Barcelona. La voluntat de la Generalitat era ara, utilitzant Mossos i Guàrdies d’Assalt, de fer-se amb el control de la situació. La CNT havia ocupat la Telefònica als inicis de la guerra. Des d’allà controlaven totes les comunicacions del país. La idea de la Generalitat era de fer-se amb el control de l’edifici i recuperar tots els àmbits estratègics en mans de la CNT i el POUM i posar-los sota el control del Govern. La CNT i el POUM van entendre aquesta ofensiva com un intent per treure’ls tot el poder que controlaven. Sabien que si perdien aquest poder es trobarien en una situació molt precària. Si van resistir molt però no van poder fer front a les forces del Govern, molt superiors.

Els Fets de Maig van acabar amb l’escombrada dels sectors revolucionaris de 1936, que no arriben a desaparèixer però quedaran tocats. El POUM és il·legalitzat, s’empresonen els seus dirigents i militants. Després dels Fets de Maig es llança una gran campanya del govern contra la CNT i el POUM que se’ls presenta com els principals enemics de la República.

A partir del maig de 1937 es trobem amb:

  1. Un canvi d’escenari bastant notable. Pràctica desaparició del POUM i la CNT que confirmen la presència i consolidació d’una nova hegemonia política i social al voltant dels comunistes (PCE i PSUC), que controlen l’exèrcit de la República. Hegemonia basada en un discurs clarament nacionalista (PCE) on la guerra es converteix en una guerra per la independència d’Espanya i una constant defensa dels valors republicans. La defensa de la independència d’Espanya es fa enfront els enemics exteriors en aliança amb els feixistes espanyols que ho aprofiten per posar un peu sobre el país. Els comunistes fan seu el discurs de l’ordre i disciplina a la rereguarda. S’ha acabat la festa revolucionària, l’espontaneïtat. Ara es va a la centralització de la política. Ara la guerra s’ha de fer en un exèrcit popular amb jerarquies internes, inspirat amb l’Exèrcit Roig i amb una rereguarda segura. Això implica l’enfortiment de l’ordre públic i el desplegament de nous recursos per garantir aquesta seguretat a la rereguarda.
  2. Desplegament del SIM (Servei d’Informació Militar), policia secreta que actua amb contundència contra qualsevol element quintacolumnista. S’implanten Tribunals d’Alta Traïció i Espionatge per jutjar els delictes vinculats a conductes contra la guerra. Actuen de forma extraordinàriament expeditiva i al marge de les indicacions del ministeri de Justícia i la Generalitat.

En termes polítics a partir de l’estiu de 1937 fins al final de la guerra els governs de coalició de la República i la Generalitat estaran formats per forces front-populistes (comunistes i republicans) i els sectors del PSOE (Negrín) més proclius al pacte amb els comunistes. Negrín va fer el càlcul que la crisi europea dels anys 1937-38 desembocaria en una guerra que entroncaria amb l’espanyola, permetent el capgirament del a guerra civil. Els governs dels fronts d’esquerra tenien el seu pes central sobre els negrinistes del PSOE i els comunistes, on exercien el seu control sobre l’exèrcit popular reforçats per l’ajuda soviètica i la presència dels tècnics de la URSS.

A nivell català, liquidat el focus de poder alternatiu, la Generalitat s’aguantava sobre ERC i el PSUC. L’últim govern de Companys (juny 1937-febrer 1939) té dos eixos: l’eix republicà (ERC-AC) i el bloc format per PSUC-UR-UGT.

En aquest context es produeix el trasllat del govern de la República a Barcelona, l’octubre de 1937 i la reabsorció de poders i competències per part d’aquest govern en perjudici de la Generalitat. Recentralització que s’explica per la necessitat d’una direcció centralitzada pel procés de guerra i la normalització política després del primer any de guerra. La República torna a controlar el poder i la Generalitat li ha de retornar tots els poders que havia absorbit. Això genera una gran quantitat de tensions entre la Generalitat i Negrín. Això es reflecteix molt bé en les memòries de Julián Zugazagoitia, Carles Pi i Sunyer i Manuel Azaña.


Cursos història

Curs història Catalunya segle XX

Lectures per seguir el curs d'Història de Catalunya al segle XX:

  1. La Restauració borbònica a Catalunya
  2. Catalanisme polític i obrerisme (1898-1910)
  3. La “Belle Époque” del catalanisme burgès (1914-1923)
  4. La crisi política i social del règim de la Restauració
  5. La Dictadura de Primo de Rivera i Catalunya
  6. Catalunya i Espanya vers un nou equilibri sociopolític
  7. La Segona República: el període constituent
  8. La Catalunya autònoma (1932-1934)
  9. Els Fets d'Octubre de 1934 i les eleccions de febrer de 1936
  10. La Guerra Civil a Catalunya. El 19 de juliol de 1936
  11. La Guerra Civil a Catalunya.La revolució d'estiu de 1936
  12. La Guerra Civil a Catalunya. Els Fets de Maig de 1937
  13. La Guerra Civil a Catalunya. La Batalla de l'Ebre i l'exili republicà
  14. Els costos de la Guerra Civil a Catalunya
  15. La instal·lació del franquisme a Catalunya
  16. Actituds civils i eclesiàstiques davant del primer franquisme
  17. Exili i antifranquisme als anys 40
  18. La dictadura franquista als anys 50
  19. Lluita antifranquista als anys 60
  20. Final de la dictadura i els anys de la transició
  21. El nou règim autonòmic català

Autor: Elliot Fernandez
Creative Commons

Tots els continguts es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: compartir i adaptar el material en qualsevol mitjà i format, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

Web realizada per HispanTIC