Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

L’incendi que destruí la República de Weimar

La nit del 27 de gener de 1933, tot just fa 75 anys, cremava la seu del Parlament alemany o Reichstag. L’incendi serví­ d’excusa a Adolf Hitler per acusar als comunistes d’haver provocat l’incendi i d’aquesta forma, el partit nacionasocialista va obtindre el 54% dels vots a les eleccions a la cancelleria. Expliquem amb més detalls què va succeir abans i després d’aquella data.

Al 1931 hi havia a Alemanya 6.000.000 desocupats, que representava el 30% de la mà d’obra industrial. La República de Weimar, que havia estat proclamada al 1919 es trobava immers en una crisi institucional. Per una banda entre els ciutadans la República aixecava un escàs consens i es veia com un gran greuge per al país les condicions del Tractat de Versalles. En tot la crisi mundial de 1929 tingué una repercussió quasi immediata a Alemanya, on en gran part hi havia una situació de dependència envers els crèdits nord-americans.

El govern de la República, en mans del socialdemòcrata Müller va pensar que la crisi econòmica del 29 era conjuntural i que el mercat de per si la superaria. La crisi portà a un enfrontament entre el canceller Müller i els seus socis de govern que provocà la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions.

La victòria en les eleccions de setembre de 1930 fou pel partit Socialdemòcrata, SPD, amb 143 escons. Però els resultats del Partit Nacionalsocialista causaren un autèntic terratrèmol polític. Es situà com a segona força política al parlament, amb 107 diputats. Es presentava amb un programa d’objectius:

El Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, partit nazi, va fer aquest gran salt electoral a costa del Partit Popular, DVP, que representava la dreta clàssica. A les eleccions de 1930 va avançar l’extrema dreta i el SPD va retrocedir. El nou canceller, de centre, era Brüning. S’aplicà una política econòmica en la línia del canceller Müller. L’error d’aquesta política tingué conseqüències immediates al carrer: 30% d’atur, crisi política i derivació cap a la dreta del partit del Centre, Zentrum. Brüning dimití­ i al juny de 1932 es convocaren noves eleccions.

Ara sí­, el partit Nacionalsocialista va doblar el nombre d’escons (230 diputats) i va esdevenir el primer partit del Reichstag. Von Papen, del partit Zentrum, assumí­ la Cancelleria, però el seu govern caigué en qüestió de mesos, per la pròpia debilitat parlamentària. Hitler s’havia negat a recolzar un govern on no estigués ell com a president. Es convocaren noves eleccions, que tingueren lloc al novembre de 1932.

Alemanya s’anava situant en posicions radicalitzades. Per l’esquerra el partit Comunista, KPD creixia fins arribar als 100 diputats i per la dreta la majoria de partits s’aproximaven a posicions extremes.

De les eleccions de novembre de 1932 sortí­ un parlament amb una correlació de forces que impossibilitava fer gaires moviments. El partit nazi va perdre suport. Es produí­ el trencament entre socialistes i centristes. El partit de Centre i els Nacional Populars ja no sumaven majoria. El nou President de la República, Himderburg acceptà com a nou Canceller a Von Schleicher davant el fracàs dels anteriors governs. La situació d’emergència social feia necessari un govern social-militar. Però Schleicher acabà presentant la seva dimissió. Com a solució, Von Papen proposà al President Hinderbumg que fou Hitler el nou Canceller. Així Hitler va assumir la cancelleria el 30 de gener de 1933. El nacionalisme arribava al poder.

El primer que va fer Hitler fou convocar noves eleccions per a març de 1933 en les quals el control del procés electoral i de la campanya va ha estar en mans d’una nova policia, la SA.

Just en aquest moment es produeix un incident fosc. El 27 de febrer el Reichtag és incendiat i es detingué un sospitós que havia militat en el partit comunista holandès. Hitler aprofita l’incendi per convertir la campanya electoral en plebiscit contra els comunistes que van incendiar el Reichstag. No va aconseguir la majoria però va ser un èxit per al partit nazi, amb 288 diputats. Serien les últimes eleccions a Alemanya.

Hitler ,amb el nou parlament al seu favor, demanà plens poders per a 4 anys a tots els partits, que acceptaren excepte els socialistes i comunistes. S’instaurà la dictadura amb un règim de partit únic, control policial, jerarquia i política racial. El nacionalsocialisme liquidà la pluralitat polític.

A partir d’aquest moment s’anà liquidant l’estructura institucional de Weimar. Al juliol de 1933 s’aprovà la llei del Partit únic. El parlament passava a ser una càmera consultiva. Es depurà tot el funcionariat, expulsant els jueus i marxistes per llei. Es dissolguen els sindicats i es nazificaren els organismes socials per decret llei, entre d’altres mesures.

A principis de 1934 no hi havia a Alemanya cap oposició efectiva a Hitler.

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/destruccio-republica-weimar/