Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Història de l’Edat del Bronze a l’Antiguitat tardana

Vilars d'Arbeca

La història de Catalunya des dels seus orígens més remots

Des de quant existeix Catalunya?

Els orígens de Catalunya com a entitat política no poden ser objecte d’una datació exacta. Més aviat s’ha de veure com un procés de vertebració que es desenvolupa des de finals del segle VIII fins a finals del s. XII, moment en el que ja sí que podem parlar de Catalunya com una entitat organitzada: annexió dels comtats de la Catalunya nova, unió dinàstica Catalunya- Aragó. Aleshores quins són els orígens de Catalunya? Començarem el nostre relat amb l’establiment, a Empúries, d’una sèrie de colònies gregues que tenien com a objectiu l’intercanvi comercial amb els pobles autòctons del territori.

Les colònies gregues. Empòrion (580-600 aC) i Rhode. Els pobles ibers

L’expansió econòmica del poble grec el porta a iniciar una colonització comercial cap a occident. Rhode i Emporion van exercir un control directe sobre la zona del Empordà i van arribar a substituir el paper dels grans poblats ibèrics, els quals acabaren desapareixen.

emporion

Recreació de la colònia grega i romana d’Empòrion, Empúries.

Les ciutats comercialitzaven els productes agrícoles de la zona i controlaven els passos naturals de muntanya per arribar a les zones mineres. El poblat ibèric de Peralada desaparegué a la fi del segle IV aC i els petits assentaments rurals de la zona quedaran sota el domini de Rhode.

Empúries fou una antiga ciutat fundada per comerciants grecs que posteriorment esdevindrà un assentament roma. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l’Escala, concretament a la vora de Sant Martí d’Empúries, que en conserva el nom. Fundada al 580 aC pels comerciants grecs de Focea. A partir del 218 aC les ciutats gregues passen a estar sota el domini roma.

La Hispània romana (218 aC-476 )

Els romans van arribar per primera vegada a Catalunya l’any 218 aC. Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Aquest primer assentament aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.

Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Bàrcino fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. Amb una ubicació estratègica per controlar el comerç de les platges del Llobregat, la Bàrcino romana era una ciutat petita, que va funcionar com a centre administratiu i religiós i que tenia una presència important de lliberts.

Els visigots a Hispània (415-711)

Els pobles germànics entren a l’Imperi pel limes nord al 406, travessant el Rin. La província romana d’Hispània es convertí, amb la caiguda de l’Imperi Romà l’any 476, en un regne visigòtic, barrejant la influència hereva del món romà amb algun element germànic. El període visigòtic es divideix en dos:

La ciutat de Tàrraco, que havia estat la més significativa en l’època romana, va perdent importància en benefici de Barcino, (mostra d’això és la conversió de l’amfiteatre en una basílica). Les ciutats passen a tenir una funció política i religiosa: esdevenen seus episcopals, mentre que perden, d’altra banda, la funció econòmica.

La presència àrab a Catalunya (a partir del 711)

Els invasors devien penetrar a la província eclesiàstica tarraconense i establir el seu domini al territori de la Catalunya actual entorn dels anys 712-720. Una part de la població resistí o morí o bé fou castigada amb la pèrdua de les propietats i potser també la llibertat; una altra emigrà, i una tercera part capitulà. Els emigrants, que també van perdre les propietats, devien marxar majoritàriament cap als Pirineus. Els que en van sortir més ben parats van ser els que van capitular, perquè van retenir béns i drets, si bé hagueren d’acceptar la supeditació a un nou poder i a una nova fiscalitat.

Quina incidència va tenir la invasió musulmana de 711? A curt termini, en l’àmbit de l’economia, s’ha de suposar la destrucció de conreus i collites, la temporal detracció de poblacions cap a zones bosquines i muntanyenques, l’assalt i devastació de ciutats i la pertorbació de la circulació mercantil i monetària.

Per a l’aristocràcia va ser una catàstrofe, però a la llarga va ser beneficiós per les classes populars. La invasió va significar la immediata pèrdua de controls per part de l’aristocràcia i aquest nou debilitament dels vells dominadors devia permetre avançar una mica més en el procés d’emancipació de les classes rurals. Això facilità el creixement econòmic dels segles VIII-X.

EN SÍNTESI:

Bibliografia de consulta:

L'autor: Elliot Fernandez