Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La vigilància global revelada per Edward Snowden

El periodista del diari anglès The Guardian Glenn Greenwald entrevista a Edward Snowden, ex-analista de la NSA, que ha revelat centenars de milers de documents de l’organització més secreta del govern nord-americà. A continuació un extracte de la transcripció de l’entrevista (font original The Guardian):

Edward Snowden: Em dic Ed Snowden i tinc 29 anys. He treballat per Booz Allen Hamilton com analista d’infraestructures per a la NSA a les illes Hawaii.

Glenn Greenwald: Quins altres càrrecs has tingut al sector de la intel·ligència?

Snowden: Tècnic de sistemes, administrador de sistemes, analista sènior per la CIA, analista de solucions i responsable de sistemes de telecomunicacions i informacions.

Greenwald: Tothom vol entendre qui ets i quines són les motivacions que t’han portat a fer aquest gran pas: des de considerar la possibilitat de fer públiques les informacions de que disposes, fins a decidir a un cert punt fer-ho de debò. Pots ajudar-nos entendre com has arribat a aquesta decisió?

Snowden: Un administrador de sistema que treballa per una agència d’intel·ligència està exposat a una gran quantitat d’informacions, en una escala molt gran respecte a un treballador qualsevol, i pot succeir que vegi coses que li creen malestar; mentre en el curs de la carrera d’una persona normal això pot passar un parell de vegades, quan ets en una posició en la que pots veure-ho tot, estàs exposat a certes coses amb una freqüència molt major i et dones compte que en alguns casos es tracta d’autèntics abusos. I si parles, en ambients com aquests en els quals certes coses són la norma, la gent no et pren molt seriosament i tira pel dret pel seu camí. Amb el pas del temps però ets sempre més conscient de que alguna cosa no funciona i no pots fer a menys de parlar-ne. I quan més en parles, més t’ignoren. I més et repeteixen que no hi ha res de dolent, i llavors ets més conscient que hauria de ser l’opinió pública a establir si és o no dolent i no pas a un senyor contractat pel govern.

Greenwald: Parla’ns de com funciona avui el sistema de vigilància en els Estats Units. S’ocupa de les activitats dels ciutadans nord-americans?

Snowden: La NSA i les agències d’intel·ligència en general recullen informacions en qualsevol lloc i amb qualsevol mitjà. Estan segures de tenir ple dret a fer-ho, en l’interès dels Estats. Al principi estaven molt concentrades en les informacions recollides a l’estranger. Però ara l’atenció s’està concentrant cada vegada més cap a l’interior i l’NSA sobretot està interessada en recollir les comunicacions de qualsevol. L’assimila de forma pràcticament automàtica. Les recull a l’interior del seu sistema, les filtra, les analitza, les mesura i les arxiva durant un cert període de temps, simplement perquè és la forma més fàcil, eficient i vàlida per aconseguir els seus objectius.

Així doncs, mentre en les intencions sembra que l’agència està interessada en recollir informacions de persones lligades a un govern estranger o sospitosos terroristes, en realitat per fer tot això recullen també les teves comunicacions.

Qualsevol analista, en qualsevol moment, pot apuntar a qualsevol, en qualsevol lloc. Depèn del rang de la xarxa de sensors i de els autoritzacions de que disposi l’analista quines comunicacions seran escoltades i on. No tots els analistes estan en disposició d’accedir a totes les informacions. Però jo des del meu escriptori tenia la possibilitat d’interceptar a qualsevol, des del teu assessor fiscal a un jutge federal i fins i tot al President, si només hagués tingut el seu e-mail personal.

Greenwald: Un dels aspectes més insòlits d’aquest esdeveniment és que normalment els talps no s’exposen i fan el possible per mantenir-se en l’anonimat el temps més llarg possible sinó fins i tot per sempre. Tu, al contrari, has decidit d’exposar-te públicament, de mostrar la teva cara més enllà de fer aquestes revelacions. Per què has fet aquesta decisió?

Snowden: Penso que els ciutadans tenen el dret de saber que és el que motiva a una persona que fa aquest tipus de revelacions a realitzar un gest que el posa fora de l’ordre democràtic. Posar en discussió el poder de un govern és un risc per la democràcia, però si ho fa en secret, actua exactament com aquell govern que cerca d’obtenir avantatge de les accions que ha realitzat en secret. Si ha fet alguna cosa bona, autoritzarà als seus funcionaris a informar a la premsa, per tenir l’opinió pública de la seva part. Però és extremament estrany que ho faci si està cometent abusos. Aquesta responsabilitat cau sobre les esquenes dels ciutadans individuals, que són calumniats per allò que fan. Se’ls acusa de ser enemics de la nació, d’estar en contra del govern, però no és el meu cas. Jo no sóc diferent als altres. No tinc competències particulars. Només sóc un dels tants que van al despatx cada dia, veig el que està passat i penso: “això no és correspon a mi decidir, són els ciutadans que han de decidir si aquests programes i aquestes línies de conducta són justes o equivodades”. Vull parlar clarament i defensar la veracitat de les coses que he revelat i dir: “No m’he inventat res. Aquesta és la veritat; està succeint pròpiament això. És a vosaltres a qui correspon decidir si és necessari que ocurreixi”.

Greenwald: Has pensat a la reacció del govern a la teva iniciativa? A què podria dir sobre tu, com podria cercar de descriure’t o què et podrien fer?

Snowden: Sí, podria acabar en les mans de la CIA. Podrien donar-me caça. Les agències, o qualsevol dels seus contractistes, treballant estretament amb diversos països. O potser podrien investigar la tríades, o qualsevol dels seus agents o de les seves estructures. Hi ha un despatx de la CIA aquí mateix en aquesta mateixa avinguda, al consolat de Hong Kong i estic segur que tindran força feina per fer la propera setmana. I penso que viuré amb por la resta de la meva vida, llarga o breu que sigui.

No et pots oposar a les agències d’intel·ligència més potents del món sense córrer riscos, perquè són adversaris extremadament potents. No es pot escapar per sempre. Si volen, abans o després et poden agafar. Al mateix temps però has de decidir què és important per a tu. Viure amb comoditat però sense llibertat pot estar bé a molts, és una cosa totalment acceptable i està en la naturalesa humana; pots despertar-te un matí, anar al despatx, portar a casa un sou fantàstic fent un treball que erosiona només marginalment l’interès públic i anar a dormir tranquil totes les nits. Però si ets conscient que el món que has contribuït a crear continuarà a empitjorar, generació rere generació, perquè aquesta estructura opressiva s’estendrà sempre més, entens que pots córrer qualsevol risc i que no importa allò que pot ocórrer, a fi que l’opinió pública sigui en grau de decidir que es pot o no fer.

Greenwald: Per què ens hem de preocupar de ser vigilats?

Snowden: Perquè malgrat no estiguis fent res de dolent, ets observat i enregistrat. I la capacitat d’arxivar dades en qualsevol sistema augmenta en mesura exponencial any rere any i al final no serà rellevant que hagis fet alguna cosa dolent o no. Serà suficient que algú sospiti de tu, fins i tot per un error banal. Llavors podran utilitzar el sistema i posar sota la lupa totes les decisions que hagis pres al passat, els amics amb els que has discutit sobre qualsevol cosa. Trobaran la manera d’atacar-te i crearan un individu sospitós des d’una vida del tot innocent, descrivint al voltant seu un context criminal.

Greenwald: En aquest moment et trobes a Hong Kong, una destinació que has triat per iniciativa pròpia. Explica’ns per quin motiu has vingut aquí, perquè hi ha persones que pensen que en realitat tu tinguis la intenció d’entregar-te a un país que avui és considerat per a molts l’enemic número 1 dels Estats Units, o sigui, la Xina. Creuen substancialment que estàs cercant d’ajudar un enemic dels Estats Units, al qual vols demanar asil polític. Pots parlar-nos d’això?

Snowden: Cert. En aquestes tesis hi ha un parell de presumpcions errònies, que expliquen el motiu de la meva elecció. El primer és que la Xina sigui un enemic dels Estats Units. No és així. Hi ha tensions entre el govern dels Estats Units i el govern xinès, però no tenen a veure amb els dos pobles. El comerç entre els dos països és lliure, no estem en guerra, no hi ha cap tipus de conflicte armat i no se’n veu un a l’horitzó. Som els majors socis comercials els uns pels altres.

A més Hong Kong té una forta tradició de llibertat d’expressió. La gent pensa a la Xina com un tallafocs de proporcions gegantesques. A la Xina continental la llibertat d’expressió està fortament limitada, però els habitants de Hong Kong tenen una llarga tradició de manifestacions al carrer i poden expressar obertament les seves opinions. Internet aquí no és objecte de censura major que en els països occidentals i crec que el govern de Hong Kong manté relacions independents amb molts governs occidentals importants.

Greenwald: Si haguessis decidit de fer mal als Estats Units i ajudar un govern enemic o les teves motivacions haguessin estat exclusivament monetàries, hauries pogut fer alguna cosa diferent amb aquests documents?

Snowden: Cert. Qualsevol en la meva posició hauria pogut accedir a informacions reservades per vendre-les al lliure mercat a Rússia; tenen sempre una porta oberta, com per altra tenim nosaltres. Jo tenia accés als noms de tots els col·laboradors de l’NSA, a l’intern de la xarxa d’intel·ligència i a les estructures sota cobertura de tot el món. Totes les estacions, les missions, tot. Hauria pogut fer mal als Estats Units? Seria suficient una tarda per desactivar el sistema de vigilància. Però no era aquesta la meva intenció. A qui pensa això sobre mi, li vull demanar: “Si estiguessis en la meva posició privilegiada, si visquessis en un paradís com les Hawaii, i fessis un munt de diners, què et portaria a deixar-ho tot a les esquenes?

La meva major por respecte a les conseqüències per l’Amèrica d’aquestes revelacions és que no canvii res. Tinc por que la gent conegui totes aquestes coses dels mitjans, comprengui fins a quin punt el govern està en disposició unilaterament d’exercitar un major control sobre la societat americana i global, però que finalment no estigui disposada a córrer els riscos necessaris per combatre aquest estat de coses i obligui als propis representants a actuar de veritat en el seu interès. I en els propers mesos, en els propers anys, no podrà fer que empitjorar, si no arribarà el dia en que canviïn les polítiques. Perquè l’únic límit a les activitats de vigilància de l’estat és la política. També quan es fan acords amb altres estats sobirans, estem abocats a pensar que són fruit de polítiques enlloc de lleis. I és així que, quan arribarà escollit un nou líder, ens diran: “Per culpa de la crisi, per culpa dels riscos que corre el món, d’una nova amenaça imprevista, tenim la necessitat d’exercir una major autoritat, tenim la necessitat de major poder”. I a un cert punt, ningú podrà fer res per oposar-s’hi, perquè el poder haurà esdevingut una tirania.

L'autor: Elliot Fernandez