Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

El catalanisme com a doctrina és un producte de laboratori

El catalanisme, com qualsevol altre tradició o ideologia política, és una invenció, no va sorgir un dia per generació espontània. Aquesta és la idea que ens ha explicat avui el professor Joan B. Culla en una classe a la universitat sobre la creació del catalanisme polític de finals del XIX.

Abans del “desastre colonial” de 1898 , data en que tradicionalment s’ha dit sempre que el catalanisme es converteix en un projecte polític (idea que no és correcte) ja existia una petita minoria compresa entre unes 2.000 i 3.000 persones compromeses amb el catalanisme, tots ells militants de la Unió Catalanista (federació d’entitats catalanistes del país, no era un partit polític). La Unió estava formada per intel·lectuals, homes de carrera… Hi havien dos sectors: un apolític, que editaven el diari “La Renaixensa”. Es coneixien com els catalanistes purs, perquè estaven en contra d’entrar en la dinàmica electoral, contaminada pel sistema de la Restauració. L’altre sector, dels joves del Centre Escolar Català, editaren “La Veu de Catalunya” i se’ls conegué com els possibilistes, perquè defensaven la participació electoral.

Uns quants anys abans de 1898 la Unió Catalanista havia treballat intensament per inventar una tradició, el que seria el catalanisme. Havien codificat i mitificar una sèrie de figures del passat català i l’havien organitzat com l’arsenal ideològic de Catalunya. Compte, aquest fou un procés que es dugué a terme de forma molt semblant a tot Europa. França abans del segle XIX com a nació no construïa. Igual per Alemanya o Itàlia. És precisament durant el segle XIX que es construeixen les identitats nacionals. França ho farà especialment durant la III República. A Catalunya aquest procés és diferent perquè al darrera no té un Estat. A més en un primer moment és un procés que el du a terme una minoria, com hem dit abans.

Abans de 1898 el catalanisme ja és una cultura política. Però per ser un moviment polític li falta l’adhesió activa d’una part de la societat catalana. Això fins 1898 no passa, perquè la burgesia s’havia desinteressat pel catalanisme. Només a partir de la pèrdua de les colònies la burgesia reaccionarà i canviarà la seva posició respecte el catalanisme. Per això les institucions empresarials del país es plantejaran la conveniència de crear una plataforma política pròpia i per això aprofitaran la que ja existia, el catalanisme.

Per qui us interessi el tema hi ha molts treballs històrics sobre la creació del catalanisme. Servidor està en aquests moments llegint-ne una monografia realitzada per Santiago Izquierdo Ballester, sota el títol “La primera victòria del catalanisme polític“, editat per Pòrtic l’any 2002. És un bon llibre, entenedor i que recull el treball fet anteriorment per altres historiadors que han tractat aquest mateix tema. El llibre d’Izquierdo Ballester és una introducció per desmitificar alguns del ítems d’aquest interessant tema.

Si als lectors us interessa, puc oferir-vos una àmplia bibliografia al respecte. Estic a la vostra disposició.

L'autor: Elliot Fernandez