Elliot Fernández

El futur del periodisme (II)

Publicat el: 01/01/2010 | Actualitzat el:

Al juliol de l’any passat vaig fer una recopil·lació d’articles publicats a diferents blogs sobre l’estat del periodisme, la crisi que pateix i les possibles solucions a aquesta que es proposen des de la pròpia professió. Mig any després faig una segona recopil·lació, amb els articles que he anat trobant des d’aleshores fins ara sobre aquesta mateixa temàtica.

  • Seis consejos para los medios que enterrarán a los demás (Cristina F. Pereda, Soitu.es). El desaparegut Soitu.es va dedicar molts articles a parlar sobre la crisi dels mitjans de comunicació i les possibles sortides que des dels Estats Units s’anaven articulant. La clau per sortir de la crisi: especialització de continguts i periodisme de qualitat i Internet com a eix del futur dels mitjans.
  • Periodistas del futuro, publicaciones del futuro (Alvaro Liuzzi). Planteja que tenir com aliada a la tecnologia i utilitzar correctament cada dispositiu és estar un pas endavant. Ja sabeu companys periodistes, cal estar al dia de les novetats tecnològiques.
  • Rosa Maria Calaf: “Quan el periodisme és un negoci, informar es converteix en una mercaderia i els periodistes en comerciants” (Comunicació21.com). Dura critica de la periodista Rosa Maria Calaf contra el periodisme que s’està exercint actualment, especialment des de les televisions. Per la periodista catalana, la pressió econòmica ha propiciat un canvi de model periodístic en el que “la notícia es converteix en entreteniment, barreja el sensacionalisme, el que és trivial amb la informació”.
  • 22 ideas para ser mejor periodista (233grados.com). Una llista de 22 recomanacions elaborada pel periodista Dan Gillmor, de The Guardian, amb idees que podrien contribuir a crear millors periodistes.
  • ¿Cómo serán pues los medios de comunicación del siglo XXI? (Lluís Bassets). Article molt interessant i extens del qual se’m fa difícil fer-ne un resum. Reprodueixo alguns fragments: “El cambio que se está produciendo afecta a la esencia misma de lo que han sido los medios de comunicación hasta ahora, que se definían por su capacidad de abarcar a un público masivo con productos estandarizados según los patrones del capitalismo industrial tradicional”. “No tendremos periódicos, al ritmo temporal marcado por la jornada diaria, sino continuos: los nombres que los han caracterizado, diario, periódico, semanario, mensual, dejarán de tener sentido para las nuevas marcas, totalmente desvinculadas de un ritmo temporal.”. “La prensa escrita se halla en un cuello de botella, que afecta fundamentalmente al futuro de las empresas editoras. El periodismo, el oficio de periodista, va a sufrir mucho en este envite, pero debemos mirar el futuro con esperanza y resolución. ¿Sin prensa es posible la democracia? Puede convertirse en una pregunta insidiosa: sin periodismo seguro que no es posible.”
  • Otoño interesante en los medios (José Sanclemente). Hem quedo amb la segona part de l’article, quan parla de la crisi dels mitjans de comunicació als Estats Units. Diu: “La crisis de los grandes y menos grandes es tremenda, pero allí parece que ya han llegado a la conclusión de que el papel se muere inevitablemente y que el que no se apunte decididamente al on line y al marketing 2.0 está acabado como editor”.
  • Perdiendo las notícias (José Sanclemente). Sanclemente creu que és un error que la premsa escrita elimina, en època de crisi, el periodisme d’investigació, nucli essencial del que entenem per a periodisme. I acaba dient: “Posiblemente estamos siendo educados en una sociedad banal y superficial que requiere medios banales y entretenidos con opinadores chistosos y ocurrentes, pero si los periódicos siguen esa misma corriente acabarán como el título del libro de Alex Jones “perdiendo las noticias”, y todos acabaremos perdiendo.”
  • Como Google puede ayudar a los medios (José Sanclemente). Eric Schmidt, CEO de Google, respon a les acusacions de Murdoch, qui ha llançat una croada contra l’ús dels seus continguts per part de Google. Article interessant perquè ens revela algunes de les línies de futur del cercador líder.
  • Qué formación digital demandan los medios de América Latina (Ramón Salaverría). Apunt interessant pels joves estudiants de periodisme i aquells professionals que vulguin actualitzar-se i posar-se al dia. Salaverría recull les conclusions d’un informe publicat a Amèrica Llatina que perfectament ens poden servir al nostre país: actualment la major necessitat de formació es percep al voltant de les habilitats multimèdia, sobretot cal dominar els formats de vídeo, àudio i infografies interactives.
  • Consejos para estudiantes de periodismo (Laura Brizuela). Llista de consells per als estudiants de periodisme. Poden ser útils.
  • Jason Calacanis: “en muchos casos, los medios tradicionales se han vuelto gordos, perezosos y han perdido el norte” (Oscar Espiritusanto). Entrevista a Jason Calacanis, periodista i empresari, el qual afirma que els mitjans tradicionals han d’augmentar el seu ritme i moure’s amb més rapidesa, escriure amb més passió i amb més personalitat individual i ser integrats i concentrar-se en la qualitat.
  • «Refundar» el periodismo (Nacho De la Fuente). De la Fuente recull les paraules del periodista i premi Pulitzer Javier Bauluz el qual afirmà que “Los periodistas tenemos que recuperar el control del oficio, ‘refundarlo’ de alguna manera, valernos de las nuevas tecnologías para ser independientes, tras el fracaso de los medios de comunicación tradicionales para mantener su función de servicio público. Podemos, debemos y sabemos”.
  • Un nuevo manifiesto: los medios del Siglo XXI (Andrés Azócar). Us recomano llegir el blog del periodista Andrés Azócar. En aquesta anotació al seu blog ens parla de la publicació d’un manifest per part de la indústria editorial nord-americana més preocupada de la manera de deixar de perdre diners  que de pensar com conquerir les audiències del Segle XXI. I a continuació Azócar ens aporta el que han de ser els eixos centrals dels nous mitjans del segle XXI: 1- coneixement, no notícies; 2- gestió de comentaris, no només comentaris; 3- temes, no articles; 4- escassetat, no circulació; 5- la provocació, no la perfecció; 6- boles de neu, no vendre’s; 7- tasques, no alta tecnologia.
  • ¿Cobrar o no cobrar? Una pregunta engañosa (Andrés Azócar). És el debat estrella d’aquests darrers mesos, des de que Rupert Murdoch anuncià la intenció de cobrar pels continguts publicats als webs dels mitjans que controla. Per Azócar “defender el pago por contenidos es, en el fondo intentar salvar a la gran industria, que sólo en algunos casos ha sido un referente de periodismo independiente, de calidad y con una visión generosa de su rol.
  • Los “pecados” del nuevo periodismo (Andrés Azócar). No us perdeu aquest article. L’article és una relat sarcàstic sobre els pecats de l’actual periodisme a la web i com poden ser refutats un a un.
  • Fogel y la primera década de los bárbaros (Andrés Azócar). Azócar reprodueix un article de Jean Francois Fogel, ex director de Le Monde.fr, on explica com Internet va deixar de ser (en pocs anys) un mitjà de comunicació per convertir-se en un espai social. Hem quedo amb aquest fragment: “El espectáculo del internauta aislado que visita un sitio pertenece al pasado. La experiencia digital no es tanto una serie de visitas sino un intercambio de enlaces entre “amigos”. De manera extraña, a pesar de la presencia de muchos “amigos” no se trata de una nueva definición de la vida social. Más bien de una “externalización” del individuo cuya personalidad se define por contenidos cargados o descargados, por ajuste en su perfile, por expresión a través de contenidos copiados y pegados para crear el testimonio de la existencia fragmentada de su ser en plataformas digitales.”

Ho deixo aquí. Deixo per una altra ocasió una nova entrega amb els enllaços que m’han quedat pendents. Pots llegir l’anterior recopil·lació d’articles d’aquesta mateixa temàtica que vaig fer al juliol de 2009.

Autor: Elliot Fernandez
Creative Commons

Tots els continguts es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: compartir i adaptar el material en qualsevol mitjà i format, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

Web realizada per HispanTIC