Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

El govern d’en Mas

Hem arribat als 100 primers dies de Govern de’n Mas. Temps suficient per comprovar empíricament els propòsits de Convergència i Unió pels propers anys, centrats bàsicament en desprestigiar encara més tot allò públic (sanitat, educació…) per “salvar” les empreses de serves dels amics i coneguts del partit. Demagògia del qui us escriu? En absolut. El discurs de la dreta neoliberal catalana i espanyola és sempre el mateix: reducció dràstica del pressupost destinat als serveis bàsics universals per “ajudar” amb diner públic el sector privat (o sigui, a través del famós concert del sector educatiu, sanitari…). Uns quants exemples:

Exemple número 1: Boi Ruiz, conseller de Sanitat, pocs dies després de prendre possessió del càrrec, lloant els serveis prestats per la sanitat privada (d’on procedeix ell mateix, tot sigui dit).

Exemple número 2: Irene Rigau, consellera d’Educació, tot donant unes quantes receptes sobre organització dels centres i l’educació, al més estil franquista: “S’ha recollit la sobredimensió de la moda a les aules. […] La bata de treball al parvulari tothom la veu clara, a primària, molts centres la continuen veient clara… Abans els mestres portaven bata. […] Jo n’he portat. […] En l’adolescència, insisteixo en les formes de vestir.”

Exemple número 3: Tisorada al pressupost de sanitat, augmentant llistes d’espera per operar, reduint llits d’hospitals, reduint horaris dels centres d’atenció primària… Algú es creu que les retallades no afectaran la qualitat del servei? Qui surt beneficiat? La sanitat privada, evidentment.

Exemple número 4: creació del Consell Assessor Econòmic, amb destacats representants del món empresarial català (més neoliberals impossible, es clar). En tan sols tres mesos aquest consell va presentar un informe pel govern, que ni l’Artur Mas va poder donar el vist-i-plau per ser tan descaradament neoliberal. Què proposava: liquidar el sector públic per “avançar en l’externalització i aplicació de mecanismes de mercat als serveis públics, com la concertació, la implantanció del sistema de vals i xecs i els partenariats público-privats en equipaments, tot defugint l’ús d’aquest instrument amb objectius exclusivament financers”. I més a més el Consell demanava “una “profunda reestructuració del sector públic català”, que ha de passar per “una significativa disminució de les estructures administratives” i també per “un redimensionament de les plantilles assignades a tasques no directament dedicades als serveis públics d’atenció a la població”, en referència a mestres, mossos i metges. (Font: Vilaweb)

Exemple número 5: Pràctica desaparició de l’impost de successions, una mesura, la d’eliminar i abaixar impostos, tan neoliberal com la que més. Un impost que ja pràcticament ningú pagava (classes treballadores), només aquell que més tenen. Ja sabem què passa quan s’eliminen impostos: hi ha menys diners per investir en polítiques socials. Però això no importa, oi?

100 dies ha tingut en Mas per mostrar-nos com serà el Govern dels Millors i de moment podem dir que tot va a pitjor, com esperàvem. Només per acabar, recordeu que l’Artur Mas i els seus tenien com a model Irlanda. Esperem no acabar igual de malament.

 

L'autor: Elliot Fernandez