Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

El Pacte per l’Euro, una nova amenaça als drets socials dels ciutadans

Ja que els mitjans de comunicació no estan dient pràcticament res sobre l’anomenat “Pacte per l’Euro” haurem de ser nosaltres, els humils ciutadans, els qui gràcies a Internet ens informen del que ens ve a sobre. Fa molts anys que diferents organitzacions progressistes ens venen advertint del perill social de les polítiques neoliberals de la Unió Europea. Si resseguim les polítiques econòmiques aprovades en el si de la UE durant els darrers dos anys (i en especial el període 2010-11), dels efectes catastròfics dels plans imposats a Irlanda, Grècia i Portugal, ens adonem que l’invent europeu no ha fet més que beneficiar als grans capitals i a aquells que precisament van ser els causants de l’actual crisi econòmica: l’economia financera d’especulació.

El proper dilluns 27 de juny tots els govern europeus, entre ells l’espanyol, firmaran a Brusel·les el gran atracament socioeconòmic anomenat Pacte de l’Euro, pel qual els polítics de la UE es posen d’acord per a legislar a les ordres del Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el Banc Mundial. (La informació següent és un resum d’articles publicats en aquest weblog).

En què consisteix aquest pacte?

Manifestació del 19 de juny contra el Pacte de l'Euro

Conseqüències del “Pacte per l’Euro” i proposta per combatre’l (Armando Fernandez Steinko)

El Consell Europeu celebrat els passats 24 i 25 de març a Brusel·les, presidit per Herman Van Rompuy i amb l’assistència dels caps d’Estat o de Govern dels estats membres de la UE, es va aprovar l’anomenat “Pacte per l’euro plus. Reforç de la coordinació de la política econòmica a favor de la competitivitat i la convergència“. Es pot consultar en pdf aquí. Entre els objectius per a l’impuls de la competitivitat s’avaluarà si els salaris evolucionen d’acord a la productivitat. Per garantir aquest objectiu s’estableixen mesures com la revisió dels acords de fixació de salari, nivell de centralització de la negociació i mecanismes d’indexació dels salaris. S’exigeix garantir que la fixació de salaris al sector públic contribuirà a l’esforç de competitivitat en el sector privat (o sigui, es moderaran, congelaran o retallaran els salaris del sector públic per donar exemple al sector privat).

Amb l’excusa d’impulsar el treball es planteja emprendre reformes del mercat laboral per fomentar la “flexiseguretat”, reduir el treball no declarat i augmentar la taxa d’activitat. S’estableix “reduir la pressió impositiva sobre les rendes del treball” mantenint els ingressos fiscals globals (és a dir, cedir a la vella aspiració de la patronal de reduir les cotitzacions empresarials a la seguretat social, que és salari indirecte, i prosseguir amb els increments de l’IVA…).

Incrementar la “sostenibilitat de les finances públiques” vinculant ‘indicadors com els nivells de deute “sostenible” amb les polítiques i despesa en pensions, sistema d’atenció sanitària i prestacions socials (entra tot, despeses en educació, prestacions d’atur, prestacions socials de tota classe…). És a dir, si l’indicador estableix que el deute sobirà o el deute global públic-privat supera un determinat límit, els governs hauran de corregir-lo mitjançant la reducció de les despeses socials, en pensions, salut, educació. En cap cas s’estableix garantir la sostenibilitat del deute a través de la retallada en despesa militar o introduint mecanismes d’ingressos a través de polítiques fiscals progressistes. El receptari neoliberal es reforça amb especial crueltat amb aquells països amb major deute, dèficit i en conseqüència, més esposats a la crisi i la pressió especulativa.

Per tal de fer complir tot això s’estableix que els Estats membres hauran de traduir en legislació nacional les normes pressupostàries de la UE establertes al Pacte d’Estabilitat i Creixement.

El Pacte per l’Euro ha alineat en la seva defensa la dreta centralista, la nacionalista, la socialdemocràcia i els verds plegats al neoliberalisme, en contra s’han posicionat formalment els grans sindicats de la CES, el Partit de l’Esquerra europea, l’esquerra sindical i l’esquerra radical i alternativa. El procés d’aplicació de les mesures contingudes en el Pacte per l’euro aixecarà l’oposició de sectors cada vegada més amplis de la ciutadania i de la classe treballadora. En efecte, la reforma laboral que va provocar la vaga general, la reforma de les pensions a Espanya i les mesures de retallada de les despeses socials i de les prestacions, al costat del creixement i durada de l’atur massiu han provocat un profund malestar social que finalment es ha destapat amb la convocatòria de la manifestació del 15 de maig i el procés d’ocupació de places en nombroses ciutats i pobles de l’estat espanyol.

El procés de constitució de les meses ciutadanes en convergència amb l’ampli moviment del 15 de Maig i amb Democràcia Reial Ja, ha de servir per dinamitzar, estendre, organitzar i donar continuïtat al moviment del 15 de Maig. Davant els riscos de dispersió en els objectius cal prioritzar les reivindicacions i alternatives que responen als problemes més sentits, cal unificar les reivindicacions confrontant-les amb les polítiques que les originen, és necessari posar en relació la defensa dels drets socials amb la lluita per la democràcia ciutadana en oposició al neoliberalisme autoritari, mobilitzar-se contra el Pacte per l’euro pot servir per unificar el moviment, donar-li una perspectiva i objectius de transformació.

Després d’aquest preàmbul d’informació, anàlisi i crítica del Pacte per l’Euro Plus proposem organitzar a curt termini una campanya sobre els següents objectius, a proposar també al conjunt del moviment ciutadà:

1 .- Organitzar i estendre la denúncia de les conseqüències antisocials, antieconòmiques i antidemocràtiques del Pacte per l’euro. Per a ells proposem:

– Elaborar Carta / manifest adreçada al president Rodríguez Zapatero on després de denunciar el contingut del Pacte per l’euro se li exigeixi la seva denúncia, desaprovació i desconnexió del Pacte, i si no ho fa exigir o bé la convocatòria d’un referèndum, o la seva renúncia a la Presidència del Govern. Aquesta carta pot servir per recullen un ampli nombre de signatures, i organitzar acampades fins que Zapatero d’una resposta positiva.

– Elaborar una Carta al Congrés de Diputats, Parlaments autonòmics i ajuntaments on se’ls exigeixi la retirada del projecte de llei de reforma de les pensions, la no aplicació de mesures de retallada de la despesa social, la reivindicació d’una redistribució més justa dels recursos per les administracions més properes al poble, i en conseqüència es pronuncien per denunciar el Pacte per l’euro i exigir la consulta a la ciutadania mitjançant referèndum. Al voltant d’aquesta activitat es poden organitzar concentracions, acampades, manis, etc.

– Una Carta al conjunt del moviment sindical que ha criticat el Pacte per l’euro, per convidar-los a participar en l’àmplia campanya de denúncia i mobilització, obrint la reflexió sobre la necessitat de la convocatòria d’una vaga general ciutadana en confluència amb les aspiracions del moviment 15 maig contra el greu atac als drets socials i democràtics que es desprèn de l’aplicació del pacte per l’euro.

– Exigir als mitjans de comunicació l’obertura d’un ampli debat al respecte i la invitació a participar de les taules ciutadanes i del moviment del 15 de maig.

2 .- Preparar una campanya de denúncia de l’origen especulatiu del deute de l’estat espanyol, fruit de la complicitat entre la banca espanyola i europea (principalment alemanya, francesa i de reunit unit) amb les grans empreses constructores, de la irresponsable supervisió del BCE , de les institucions de la UE i dels governs successius presidits per Aznar i Rodríguez Zapatero, també denunciar que el deute és conseqüència de l’estructura monetarista de la UE i l’absència d’instruments per a un govern econòmic de la UE com ara un pressupost suficient , una política fiscal i un tresor comú amb mitjans per reequilibrar els dèficits dels estats, posades en marxa de fons de cohesió efectius, etc. Forjar entre la ciutadania la consciència i la voluntat de no pagar un deute de la qual no és responsable i en tot cas víctima.

Més enllà de la campanya contra el Pacte per l’euro, en l’immediat les Taules ciutadanes per a la Convergència i l’acció participaran activament en suport de les convocatòries de 19 de juny, a les mobilitzacions contra retallades de drets socials, i en suport del moviment d’aturats i hipotecats.

També proposarem al moviment del 15 de maig i al conjunt de la ciutadania mobilitzar-se per la retirada del retard de l’edat de jubilació als 67 anys i la resta de retallades al dret per una pensió digna, organitzant una concentració davant el congrés de diputats durant el tràmit del projecte de llei i la seva presentació a vot en el plenari de les corts (previsiblement al setembre / octubre).

Finalment, a mig termini, proposem obrir en el moviment de les Taules i en el conjunt de la ciutadania un debat sobre l’estat real de la Democràcia a l’estat espanyol, del buidament de la sobirania democràtica ciutadana com a conseqüència de les successives delegacions i renúncies a favor de les institucions de la UE, del BCE, sense contrapès d’un poder parlamentari real, que han estat utilitzats per imposar polítiques antisocials i antidemocràtiques contra la majoria de la ciutadania i que estan en l’origen de la crisi que patim i es mostren incapaços de donar una sortida a la crisi.

Aquesta crisi del règim actual s’ha posat de manifest en l’emergència del moviment 15 de maig. Amb la durada i agreujament de la crisi creix entre la ciutadania la percepció del greu deteriorament democràtic, del seu formalisme buit, i en conseqüència pren consciència de la necessitat i urgència de construir una Democràcia Reial capaç de canalitzar i atendre les aspiracions a la justícia, la llibertat, la igualtat, a l’aprofundiment de la democràcia, l’eliminació de la corrupció enquistada en les pràctiques polítiques d’aquest règim, la solució democràtica als conflictes ancestrals i la seva resolució per la via del diàleg i la cooperació federal, l’alliberament de les imposicions i herències de la dictadura en particular de la monarquia.

En previsió que el desenvolupament de la crisi aguditzaran les tensions socials i polítiques, s’ha mostrat la cara autoritària dels governs compromesos amb les directrius neoliberals de la UE a l’hora d’aplicar les agressions socials i retalls, el xoc de trens entre les institucions que tenen el poder polític i el creixent malestar, desafecció i mobilització ciutadana provocarà una greu crisi política i social que afectarà els fonaments podrits del règim. Davant d’aquesta perspectiva es fa necessari preparar el debat sobre les alternatives, vies i iniciatives, per construir una nova societat i unes institucions realment democràtiques, que asseguren la plena participació de la ciutadania en la discussió i presa de decisions que l’afecten en tots els àmbits de la seva vida.

¿Que supone el pacto por el Euro?

Estimados amigos, estimadas amigas

Dos textos sobre el pacto del euro. Uno más cañero (A), otro más analítico (B). También un vídeo informativo (C). Nuestro próximo objetivo es que el 19 de junio se convierta en una gran oposición de los pueblos de Europa a esta especie de golpe de estado social y económico que representa ese “pacto”.

(C): http://www.youtube.com/watch?v=Hyfe4CsJcYA&feature=player_embedded

(A):
TODAS LAS CALLES Y PLAZAS DE ESPAÑA Y EUROPA

NO AL PACTO DEL EURO: No somos mercancía en manos de políticos y banqueros

El Pacto del euro: Nuevo atentado a la democracia UNA VEZ MÁS

UNA VEZ MÁS, los gobernantes europeos hacen suya una política engañosa para el ciudadano para beneficiar a las grandes corporaciones financieras y no defender a la ciudadanía.

El próximo 27 de junio, todos los gobiernos europeos, entre ellos España, firman en Bruselas el gran atraco socioeconómico de alcance internacional: el llamado Pacto del Euro, por el cual los políticos de la Unión Europea se ponen de acuerdo para legislar a las órdenes del Fondo Monetario Internacional (FMI), Banco Central Europeo (BCE) y el Banco Mundial (BM).

En caso de no cumplir estas órdenes, las agencias de calificación que han llevado a Grecia, Irlanda o Portugal a la ruina (Moody´s, Standard & Poor´s o Fitch) comenzarán de nuevo sus ataques.

¿Qué se firma cuándo se ratifica el Pacto del Euro?

-Los salarios del sector público deberán estar en consonancia con la competitividad del sector privado, ES DECIR: nuevos recortes al sector público que debe ofrecer los mismos beneficios que los salarios irrisorios del sector privado y el aumento de las jornadas laborales. Incluida la disminución notable de los empleados públicos.

-Para ello, todos los países deberán ajustar sus leyes a lo que dicten los bancos, ES DECIR: una vez más los países no legislarán a favor de la protección y de los intereses del ciudadano y sí lo harán a favor de las grandes corporaciones bancarias y los mercados.

-Se retrasarán las edades de jubilación en todos los países a corde con la esperanza de vida.

-Fomento de la competitividad: vincular los salarios con la productividad, tal y como se ha empezado a hacer ya en España con la última reforma laboral que aboga por flexibilizar los despidos, convenios y contratos, de esta forma se pone en peligro el actual sistema de negociación colectiva.

-Impulsar el despedido barato y las Empresas de Trabajo Temporal (ETT). Los bancos rebajarán la fiscalidad para incentivar la contratación de los trabajadores, de esta manera se irá demoliendo el sistema de la Seguridad Social y se irá introduciendo la figura del “becario y del precario perpetuo”.

– Congelación de todas las pensiones.

-Reducción de ayudas sociales.

-Reducción de los sistemas de protección social empeorando la Seguridad Social.

-Reducción del gasto en educación pública de forma que, empeorándola, se promueva y se favorezca su privatización.

-Aumento de impuestos directos e indirectos a la ciudadanía y a la PYME y penalización en caso de no cumplir con el pago de estos impuestos a través de multas, intereses, comisiones, etc. -Cambios en nuestra constitución y en la de los países firmantes con el fin de “ajustar la economía según los parámetros del FMI, BCE y Banco Mundial” con la consiguiente pérdida de la soberanía de los pueblos.

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/el-pacte-per-leuro-una-nova-amenaca-als-drets-socials-dels-ciutadans/