Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Els mitjans i el descrèdit de la ciutadania cap a l’activitat polí­tica

Interessant article de Mª Rosa Berganza Conde, professora del departament de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Rey Juan Carlos, sobre la cobertura que fan els mitjans de comunicació de la informació política en especial durant les èpoques electorals. La seva tesi és que els mitjans de comunicació han esdevingut simples corretges de transmissió dels missatges dels partits polí­tics, partits que cada vegada són “més hàbils a l’hora de dissenyar elements de “màrqueting polí­tic” “uns partits que arrosseguen els mitjans cap a un únic objectiu final que no és precisament el de proporcionar coneixements i arguments racionals per poder decidir a qui votar sinó la de guanyar unes eleccions a través de les millors estratègies de promoció possibles d’un determinat candidat o candidata i el descrèdit d’uns altres.”.

Els mitjans i el descrèdit de la ciutadania cap a l’activitat polí­tica
Mª Rosa Berganza Conde

Cada vegada són més els estudis que subratllen les relacions entre la cobertura que realitzen els mitjans de la política durant les campanyes electorals i el descens de l’interès de la ciutadania pels temes polítics i el descrèdit cap a qui es dedica a l’activitat política. Un descens d’interès i una major desconfiança provocats pels mitjans que autors que ja són una referència sobre el tema (com Capella i Jamieson, 1997; i Hibbing i Theiss-Moore, 1995) també lliguen a la cada vegada menor participació ciutadana en política. Aquesta idea ha donat lloc a l’anomenada hipòtesi de l’”espiral del cinisme”. Segons ella, el cinisme (entès com a desconfiança de la ciutadania a l’hora de contemplar els assumptes polítics i als seus actors i el desinterès per participar en ells) pot ser més o menys reforçat pels mitjans de difusió, segons el tipus d’enfocament informatiu que realitzin i la seva persistència a l’hora d’utilitzar-lo.

Quin tipus d’enfocaments informatius fomenten, segons aquest paradigma, el cinisme cap als polítics i la política? Principalment el creixent predomini de l’anomenat “enfocament estratègic” de les informacions polítiques, que alguns denominen també com “enfocament de joc”. Aquest s’estructuraria entorn de la idea que la política és un joc estratègic en el qual els candidats competeixen. Es caracteritza, com assenyalen Capella i Jamieson, en primer lloc, per centrar la cobertura en qui va guanyant i qui perdent en la carrera electoral, és a dir, per la contínua al·lusió a enquestes. També per utilitzar amb freqüència el llenguatge de la guerra i dels jocs, emprant termes com per exemple “bombardejar amb acusacions”, “encreuament de desqualificacions”, “avançar posicions” o “estratègia de campanya”. És, a més, característic d’aquest enfocament estratègic el següent: el predomini d’esments als actors polítics (en comptes de centrar-se en les seves idees, proposades de resolució de problemes o programes i en comptes d’esmentar als partits); les crítiques i l’encreuament de desqualificacions; i l’èmfasi en l’estil i percepcions del candidat (i a allò que està succeint darrere de l’escena política, entre bastidors).

Si tenim en compte quins són les pràctiques habituals dels mitjans a Espanya quan es tracta de cobrir campanyes electorals, podríem destacar dos elements característics que figuren entre els trets fonamentals de la cobertura periodística de tipus estratègic que s’acaba d’esmentar. En primer lloc, la idea de conflicte permanent reflectit en l’encreuament continu de desqualificacions i crítiques i en l’ús constant del llenguatge de la guerra, dels jocs i de les estratègies. I en segon lloc, la cobertura estilo “carrera cavalls”, és a dir, el predomini d’informacions basades en enquestes que subratllen els diferents angles de la contesa electoral: quin candidat va guanyant segons els sondejos, quin pot ser el paper dels indecisos o de l’abstenció en la campanya, etc.

L’enfocament estratègic i de “carrera de cavalls” es contraposa al que seria una cobertura temàtica de la informació política. Aquesta és la que està centrada en la discussió dels temes públics, en els problemes, les seves causes, solucions i mesures que es poden adoptar per resoldre’ls més que en els aspectes de la contesa i els seus contendents i en qui va guanyant o perdent la batalla electoral. Consistiria, per tant, a centrar la informació en els principals temes de debat atorgant així a les audiències el coneixement per a conformar les seves pròpies actituds i opinions polítiques i per poder prendre decisions de vot de manera informada.

Les conseqüències per a la ciutadania de l’enfocament estratègic i del temàtic són, per tant, radicalment diferents. Com s’ha avançat, diversos estudis portats a terme per Capella i Jamieson (1997) i molts altres que els han seguit després mostren evidències de la relació existent entre la cobertura estratègica dels mitjans i el cinisme polític. Aquest s’ha definit per oposició a l’eficàcia política i com a desconfiança cap a les institucions polítiques, socials i econòmiques. En diverses investigacions se subratllen també les possibles conseqüències negatives del predomini de la informació estratègica sobre la participació electoral, una mica que han confirmat algunes investigacions posteriors. Així, s’ha mostrat que l’enfocament de joc condueix a la desconfiança política i soscava el desig de votar. En aquest mateix sentit, també s’ha conclòs en un estudi que el predomini d’aquest tipus de notícies inhibeix el vot especialment d’aquelles persones amb menors nivells educatius. En un altre estudi, s’ha demostrat la relació entre les notícies estratègiques i la reducció de l’aprenentatge sobre continguts polítics.

Si acceptem que almenys alguns dels trets de la cobertura estratègica estan constantment presents a les rutines periodístiques dels mitjans a Espanya a l’hora de cobrir, no només processos electorals, sinó també informació política en general, podem concloure que els mitjans disten cada vegada més de jugar un paper benigne en els processos democràtics que constitueixen les eleccions. En comptes de donar a conèixer postures sobre els temes i de fomentar el debat sobre les possibles solucions als principals problemes de la societat en la qual es troben immersos, actuen en les seves informacions diàries cada vegada amb més freqüència com cadenes transmissores acrítiques d’unes estratègies marcades pels partits polítics. Uns partits que són cada vegada més hàbils a l’hora de dissenyar elements de “màrqueting polític” dirigits tant als mitjans com a una ciutadania convertida en població consumidora. Uns partits que arrosseguen els mitjans cap a un únic objectiu final que no és precisament el de proporcionar coneixements i arguments racionals per poder decidir a qui votar sinó la de guanyar unes eleccions a través de les millors estratègies de promoció possibles d’un determinat candidat o candidata i el descrèdit d’uns altres.

Publicat a: Portal de la Comunicació

L'autor: Elliot Fernandez