Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

És possible una democràcia real?

Imatge de la manifestació, a Via Laietana. Foto: Joan Sánchez (Font: El País)

Aquest diumenge, 15 de maig, milers de ciutadans hem sortit al carrer de les principals ciutats del país per mostrat el nostre rebuig a la ofensiva neoliberal del govern espanyol i (i també català) que tan mal estan fent a les classes treballadores. Aquesta no ha estat l’única manifestació que ha tingut lloc a Barcelona aquest cap de setmana. El dissabte els carrers del centre de la capital es van omplir de persones que demanaven aturar les retallades del govern Mas.

Però la manifestació d’ahir anava més enllà. Per mi un aspecte important d’aquesta era mostrar la oposició radical envers els partits polítics i sindicats dits progressistes (posició que personalment poso en dubte) que han destruït tot el programa ideològic de l’esquerra i han arruïnat l’Estat del benestar, que tantes lluites van fer falta per aconseguir, aplicant totes les receptes ideològiques la dreta conservadora.

Més enllà dels defectes devastadors que estan provocant les mesures “anti-crisi” a les classes treballadores, aquesta submissió dels polítics i sindicalistes als dictats dels organismes econòmics internacionals ha creat gran malestar entre els votants tradicionals dels partits d’esquerres, que en totes i cada una de les cites electorals que han tingut lloc en els principals països europeus en els darrers mesos estan produint una decantació de vots cap a opcions conservadores, populistes o clarament xenòfobes. El votant progressista es troba, davant d’aquest panorama, orfe i fins i tot, traït.

Si els polítics dels partits tradicionals d’esquerra apliquen polítiques de dretes, si tan els polítics de dretes com els d’esquerres fan de la seva condició pública la oportunitat per incrementar el seu patrimoni (il·legalment, entenem), molts ciutadans opten, des de la ignorància, per opcions “alternatives”, que es presenten com a “regeneradores” i preocupades pels problemes “reals” de la gent. Aquests polítics regeneradors de la vida política en realitat són com els tradicionals, una vegada al poder són igual de corruptes o més que els altres i les seves receptes per acabar amb els problemes de la gent són més aviat, paraules que se les endugué el vent.

Per això els milers de ciutadans que van sortir ahir al carrer demanen una autèntica democràcia que no estigui sotmesa als dictats dels mercats financers, que assegurin la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones, el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

Vam manifestar-nos, en definitiva, per mostrar el nostre rebuig a la ofensiva neocapitalista i per defensar els drets dels treballadors, dels ciutadans i per recuperar el sentit de l’allò social i públic, per defensar l’Estat del benestar i democràtic de dret.

Ara més que mai necessitem una gran sacsejada social que faci reaccionar als polítics i els obligui a replantejar de dalt a baix els seus plantejaments i objectius. De no ser així, el futur que ens espera pot ser molt negre.

L'autor: Elliot Fernandez