Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Esquerra Republicana, Yes we can?

Aquesta passada matinada Barack Obama s’ha proclamat com a candidat demòcrata a les eleccions presidencials del proper novembre als Estats Units. Els ciutadans nord-americans han votat pel canvi, representat en la figura del jove senador Barack Obama. Clinton era la personificació del passat, figura d’un altre temps. Més d’un analista polític ja pensa en un possible tàndem Obama-Clinton. Somni o malson, titula Calvin Woodward d’AP. Més enllà d’entrar en el detall del procés electoral nord-americà, que desconec, em pregunto que passaria si traslladéssim el fenomen Obama a Catalunya?

Hi ha algun partit polític preparat per dur a terme un procés de renovació ideològica i de personal política ara mateix a Catalunya? A les passades eleccions autonòmiques del 2006, si analitzem els 5 candidats dels partits més importants (1), l’únic factor nou era la procedència de José Montilla. De la resta, programes, idees, projectes, persones, tot seguia els mateixos esquemes de sempre. Vàrem viure una campanya com les de sempre, cada cop més avorrida, sense missatges a la població, sense il·lusions. Podríem dir que l’única empenta d’aire fresc va venir per la xarxa i la irrupció de la política “2.0″ va fer al nostre país.

Barack Obama ha sabut atraure’s a sectors socials fins ara oblidats: capes populars, joves, immigrants, afroamericans, llatins. I s’ha presentat davant la ciutadania amb missatges senzills però molt potents. El famós YES WE CAN és un crit d’esperança a favor de la justícia i la igualtat, les oportunitats i la prosperitat, per reformar aquest món. Per tot això si podem.

Els partits han de renovar-se a casa nostre. Els polítics han de ser conscients que davant els grans reptes del present i el futur immediat incert que ens espera no es poden aplicar receptes i remeis del segle passat. El segle XXI exigeix noves respostes. Quines són aquestes noves receptes? No ho sé, però tinc clar que no hi ha cap partit polític a Catalunya capaç d’enfrontar-se als problemes actuals del país.

Descarto totalment que aquesta renovació política arribi, a dia d’avui al PSC, CiU, PP o ICV. Crec però que els militants d’ERC tenen una gran oportunitat al Congrés del proper dissabte que no han de deixar passar. No només decideixen qui dirigirà el partit sinó que en gran mesura estan decidint si el seu partit, ERC, es prepara o no per afrontar els grans reptes de la nostre societat. D’ells depèn si volen seguir ancorats al segle passat o volen mirar al demà amb projectes nous i que sàpiguen il·lusionar una societat que cada dia està més allunyada de la política.

Nota:
(1) Deixo a part el candidat de C’s, Albert Rivera, perquè tot i ser un element novedós dins el panorama polític català i obtenir 3 diputats, el cert èxit que van tenir al 2006 s’ha esvaït ràpidament.

L'autor: Elliot Fernandez