Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Estem matant poc a poc el periodisme?

Família mirant la televisió als anys 70 (Font: https://www.flickr.com/photos/brizzlebornandbred/)

Família mirant la televisió als anys 70 (Font: https://www.flickr.com/photos/brizzlebornandbred/)

Fa dies que tinc aquest article en producció, tot pensant sobre la idoneïtat de tornar a reflexionar sobre un tema que preocupant. En aquests darrers dies he escrit sobre la deriva sensacionalista d’alguns professionals dels mitjans de comunicació (no tots per sort), a partir de la cobertura realitzada d’un dels últims casos de violència domèstica, el de la noia Marta del Castillo. Sóc conscient que aquest problema no és nou, és antic, però crec que en aquesta ocasió s’han traspassat totes les línies vermelles d’aquell codi deontològic del periodisme que un dia va existir.

L’Esther del Campo, estudiant de periodisme i blocaire (i lectora d’aquest humil blog) fa bé sovint de recordar-me que al darrera de tot plegat hi ha grans empreses que busquen el benefici econòmic i que el periodisme no deixa de ser un negoci. I precisament aquest benefici s’obté gràcies a l’audiència. Una audiència què és la que tria lliurement quins continguts vol veure  i que, per tant, si ens hem d’atendre a aquest indicador, estaria donant el seu vist-i-plau a tots aquests continguts televisius que, en la meva opinió, estan denigrant el periodisme.

Entro en un debat perillós i de difícil sortida i on no tinc clares algunes de les respostes a les preguntes que em faig en veu alta. Per l’audiència, tot si val? El periodisme és només un negoci o hi ha una responsabilitat social al darrera? Si és el quart poder, no s’hauria de ser més curós i transmetre un altre tipus de valors? M’agradaria iniciar un debat sobre aquests temes i que en reflexionem a partir d’aquestes (i d’altres) preguntes que puguin anar sorgint.

De moment us recomano la lectura d’un interessant anàlisi en 1.000 paraules sobre l’estat de la televisió a Espanya. És demolidor.

Las cadenas están como locas, desesperadas porque se mate a otra niña mona o que ocurra una gran desgracia, viven de eso.

La tele es SÓLO gente semianalfabeta y meta-famosos (son famosos por ser famosos, por salir en la cadena en la que VIVEN) sentada en sillones de colores en diferentes composiciones espaciales, hablando de trapos sucios de famosos, de gente recién asesinada o de gente totalmente desconocida.

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/estem-matant-poc-a-poc-el-periodisme/