Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Radiografia de l’extrema-dreta i el nacional-populisme a Europa

L’extrema-dreta avança per tota Europa amb molta força: augmenten els suports populars, els vots i els representants d’aquests partits a les institucions. Amb la crisi econòmica i financera de fons aquests partits guanyen adaptes i modulen el seu discurs nacional-populista i xenòfob a les exigències del moment: la lluita a la corrupció, contra la partitocràcia dels grans partits tradicionals i contra la Unió Europea de l’austeritat. Tot això sense obviar la seva veritable lluita, l’anti-immigració i les religions no catòliques, especialment la musulmana.

Veiem quins són aquests partits i moviments d’extrema-dreta i nacional-populistes que s’estan estenent per tota Europa. Alguns d’ells han esdevingut en els darrers anys partits polítics de gran pes electoral. La resta continuen sent petits grups electoralment insignificants.

Organitzacions pan-europees:

EuroNat. Creada al 1997 pretenia unir els diferents partits polítics d’extrema-dreta i nacional-populistes d’Europa. Aquesta plataforma no està activa i la majoria dels partits que la van composar van crear al 2009 l’Aliança Europea de Moviments Nacionals. (Fitxa Wikipedia)

Aliança Europea de Moviments Nacionals. Formada a Budapest al 2009 els seus membres fundadors són Jobbik, el Moviment per una Millor Hongria, el Front Nacional francès, la Flama Tricolor d’Itàlia, el Partit Nacional-Demòcrata de Suècia i el Front Nacional de Bèlgica. La seva principal missió és lluitar contra qualsevol intent de crear un Estat europeu per sobre dels Estats-Nacions actuals i combatre la immigració. (Fitxa Wikipedia)

Front Nacional Europeu. Es declaren en contra de l’Europa dels “fanàtics de la globalització, cercadors del benefici i del separatisme de la destrucció”. Es mostren en contra de la globalització cultural, la immigració massiva il·legal i d’Israel i Turquia. Partidaris de la protecció de la vida i la família tradicional, són contraris de l’avortament, al matrimoni homosexual i contra les adopcions de nens per parelles homosexuals. (Fitxa Wikipedia)

Catalunya:

Plataforma per Catalunya. Fundat al 2002 a Vic per Josep Anglada, PxC va obtenir el 10% dels vots a les primeres eleccions municipals a les que es va presentar al 2003 a la capital d’Osona. Amb un discurs clarament anti-immigració també es distingeix per la defensa del model de família tradicional. Les eleccions municipals de 2011 van obtenir els seus millors resultats en unes eleccions locals, amb prop de 66.000 vots i un total de 67 regidors repartits per tot el país. No tenen cap diputat al Parlament de Catalunya però a les eleccions autonòmiques del 2012 van aconseguir 60.000 vots (1).

Espanya:

Falange Española Auténtica. Ha canviat diverses vegades de nom.  D’acord amb les seves manifestacions polítiques, lluita pel patriotisme social i democràtic i es defineix com “espanyolista” (2). El seu discurs ideològic no és fàcil d’enquadrar perquè el nacional-populisme es mou en una constant ambigüitat programàtica. Hereus del falangisme i el nacional-sindicalisme, es declaren anticapitalistes, anti-liberals, humanistes cristians, democràtics i patriòtics. A les darrers eleccions municipals van obtenir només 2.898 vots a tota Espanya. (3)

Falange Española de las JONS. Es consideren els legítims hereus de la FET-JONS franquista dissolta durant la Transició. Formen part del Front Nacional Europeu. Els seus trets ideològics són el nacional-sindicalisme, el republicanisme, l’anti-comunisme i l’anti-capitalisme. Al maig de 2009 el Tribunal Suprem espanyol va admetre a tràmit una querella de FE de las JONS contra Baltasar Garzón per prevaricació al declarar-se competent en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme.

Democracia Nacional. Creat al 1995, sense representació parlamentària, el partit s’autodefineix com a “transversal” i “social-patriota”. Formen part de la plataforma europea Euronat, impulsada pel Front Nacional francès de Marine Le Pen. Amb un discurs fortament nacionalista espanyol i anticomunista, centren el seu discurs a la crítica populista d’aspectes de la societat espanyola, com ara la immigració. Els seus objectius són la creació d’una identitat per a Espanya i Europa. Al 2011 van obtenir 1.867 vots a tot l’Estat.

España2000. Amb una petita representació municipal a tres ajuntaments del País Valencià i d’un a la Comunitat de Madrid, el partit el va constituir al 2002 sota el paraigües del patriotisme social i populista i oposat a la immigració i les identitats nacionals perifèriques de l’Estat. Els seus punts programàtics són: liquidació de les autonomies, frenar la immigració endurint els requisits per obtenir el permís de residència, re-industrialitzar el país, combatre la corrupció, renegociar els acords amb la UE, defensa del model tradicional de família i sortir de la OTAN (4).

Partido Popular (* de centre-dreta). Molts analistes asseguren que el Partit Popular, tot i no ser d’extrema-dreta, ha aconseguit integrar dins les seves files a un important segment de la població en sintonia amb els postulats de l’extrema-dreta i el populisme. En aquest sentit el PP faria de mur de contenció impedint el creixement de l’extrema-dreta real del país.

Grècia:

Alba Daurada (Χρυσή Αυγή). Fundat al 1980 per l’ex-militar Nikolaos Michaloliakos, va obtenir per primera vegada representació parlamentària a les eleccions general de Grècia al maig de 2012, quan va obtenir 440.894 vots (6,79%) i 21 diputats. A les eleccions del 17 de juny de 2012 va perdre 3 diputats però passà a ser el cinquè partit més votat del Parlament. Aquest partit proposa minar la frontera per evitar que els immigrants entrin a Grècia i té com a crit de guerra el mateix que tenien les SS d’Adolf Hitler, “Sang i honor”. Segons Alba Daurada, la “raça” hel·lènica es troba amenaçada per la invasió racial dels immigrants.

Extremadament violents, la seva ideologia es basa en l’ultra-nacionalisme i la recuperació de la gran civilització grega (Tercera civilització grega). Fortament anti-comunistes, no amaguen la seva fascinació pel nazisme i el nacional-socialisme. Les enquestes asseguren que l’Alba Daurada podria doblar els seus resultats. (5)

Hongria:

Moviment per una Hongria Millor (Jobbik).Fundat al 2003, a les eleccions europees de 2009 va obtenir 3 eurodiputats i al Parlament nacional comptem amb 44 representants (són la tercera força política del país). Considerat com un partit filo-feixista, disposa d’una organització para-militar, la Guàrdia Hongaresa (Magyar Gárda) que realitzen “caceres de gitanos”. Durant el 2012 es van produir les més violentes. Per diverses setmanes les poblacions gitanes van ser amenaçades, atemorides i agredides sense que les autoritats policials intervinguessin. Es defineixen com un partit radical, conservador, cristià i patriota. Els seus objectius són la defensa i interessos dels hongaresos dins les seves fronteres i de l’extensa comunitat magiar que resideix als països propers, pels qui demana l’autodeterminació. (6)

FIDESZ (Unió Cívica Hongaresa). Partit conservador, governa el país des de 2010 i és membre del Partit Popular Europeu, sense ser d’extrema-dreta, a fet seu bona part del programa del Jobbik. Entre els dos partits sumen el 68% dels vots.

Partit Hongarès de Justícia i Vida (Magyar Igazság és Élet Pártja, MIEP). Fundat el 1993 i dirigit per István Csurka, el seu èxit més gran l’assolí a les eleccions legislatives hongareses de 1998, quan obtingué el 5,5 % i 14 escons a l’Assemblea Nacional d’Hongria, però a les de 2002, amb el 4,4 % no arribà a assolir escó. El 2005 va unir les seves force amb el partit polític dretà Moviment per a una Hongria Millor  i que té com a objecte parlar com a cristians, reclamar els drets de les minories hongareses als països veïns i reclamar una agenda de llei i ordre per tal de reprimir la delinqüència.

França:

Front Nacional (Front national pour l’unité française). Fundat al 1972 per Jean Marie Le Pen al 2011 passà a ser presidit per la seva filla, Marine Le Pen. Rebutgen ser d’extrema-dreta però el seu discurs es situa clarament en els valors que aquests partits defensen: el conservadorisme social, el nacionalisme, l’antiglobalització, l’euroesceptisme, l’identitarisme, l’anticomunisme i el populisme. Al 2002 el partit liderat per Jean Marie Le Pen va obtenir el 18% dels vots accedint a la segona volta de les eleccions presidencials on finalment va perdre contra Jacques Chirac. Al 2013 tenen 65.000 militants. A les eleccions legislatives del 2012 van obtenir 2 diputats a l’Assemblea Nacional i al 2009 van obtenir 3 eurodiputats. (7)

Bèlgica:

Interès Flamenc (Vlaams Belang). Fundat al 2004, hereu de l’il·legalitzat Vlaams Blok, ha estat acusat i condemnat per les autoritats per promoure el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia. Es defineix com a republicà, independentista, de dretes i defensor dels interessos dels flamencs. El seu principal bastió és la ciutat d’Anvers. Es mostra partidari de l’expulsió dels immigrants il·legals, dels immigrants que cometin delictes i dels que no aprenguin el neerlandès. És contrari també al fonamentalisme islàmic i a l’avortament. A les eleccions generals del 2010 van obtenir 12 diputats al Parlament federal (506,697 vots – 7,8%) i 3 senadors. Al Parlament Flamenc tenen 21 representants (15% del vots) i 3 eurodiputats. (Fitxa Wikipedia)

Àustria:

Partit de la llibertat d’Àustria (Freiheitliche Partei Österreichs FPO). Fundat al 1956, saltà a la fama sota les ordres de Jörg Haider (mort 2005 al per un accident de trànsit). És la tercera força política del país. A les eleccions generals de 2008 va obtenir 857.028 vots (el 17,5%) i 34 diputats. Les darrers enquestes el situen al 27% dels vots de cara a les eleccions que es celebraran aquest 2013. (8)

Team Stronach per Àustria (Team Stronach für Österreich). Nou partit populista fundat al 2012 per l’empresariFrank Stronach. Molt euro-escèptic, proposa la sortida d’Àustria de l’Euro. No són un partit anti-immigració com la resta de partits populistes europeus. Advoca per reduir la burocràcia i instituir un impost únic a la renda del 25%. Dóna suport a eliminar el servei militar obligatori i la introducció d’un exèrcit de voluntaris i dóna suport a introduir reformes democràtiques, com les eleccions primàries als partits. (9)

Itàlia:

Lliga Nord (Lega Nord per l’Indipendenza della Padania).Fundat al 1989 per Umberto Bossi, el partit està liderat des de 2012 per Roberto Maroni, actual governador de la Llombardia. La seva ideologia, canviant al llarg dels anys, s’ha mogut en l’anti-immigració, el discurs ètnic, el regionalisme, l’independentisme padà, el populisme de dretes i l’euroesceptisme. Degut a la crisi interna del 2012, el partit ha perdut gran part del suport electoral. Partit de govern dins la coalició de centre-dreta amb Silvio Berlusconi, actualment la Lega Nord està a la oposició al parlament nacional i governa les regions del Piemont, la Llombardia i el Vènet.

Força Nova (Forza Nuova). Fundat al 1997, no tenen representació parlamentària. Partit neo-feixista, els seus trets identitaris són el conservadorisme social, el nacionalisme, l’organicisme, el corporativisme, l’anti-comunisme, l’anti-capitalisme i l’anti-immigració. No ha superat mai l’1% dels vots a les eleccions on s’ha presentat.

Moviment Social – Flama Tricolor (Movimento Sociale-Fiamme Tricolore). Fundat al 1995, és hereu del post-feixista Moviment Social Itàlia. Sense representació parlamentària.

Alemanya:

Unió del Poble Alemany (Deutsche Volksunion o DVU). Fundat com a associació informal el 1971 i com a partit polític el 1987. Fins el 2005 el partit mai ha assolit el 5% mínim per a assolir representació en el parlament federal alemany (Bundestag). La DVU té, però, alguns representants en parlaments estatals (lands). Amb seu a Múnich, compta amb 7.000 inscrits segons dades del 2007.

República Txeca:

Associació per la República-Partit Republicà de Txecoslovàquia (Sdružení pro republiku – Republikánská strana Československa, SPR-RSČ). Fundat el desembre de 1989 per Miroslav Sládek. Començà a obtenir representació parlamentària després de les eleccions legislatives de 1992. Amb un programa decididament nacionalista i proper a l’extrema dreta, arribà al seu punt màxim a les eleccions de 1996, on va obtenir el 8 % dels vots i 18 escons.

Finlàndia:

Partit dels Veritables Finlandesos (Perussuomalaiset). Fundat al 1995 i comandat per Timo Soini, va obtenir el major ascens de la història de Finlàndia al passar del 4% dels vots al 2007 al 19% a les eleccions de 2011 (amb més de 500.000 vots). Tenen 39 diputats al parlament nacional. La seva ideologia és el fort nacionalisme, el conservadorisme social, el populisme i l’euroescepticisme. És la tercera força política del país. (10)

Letònia:

Aliança Nacional (Nacionālā Apvienība), coalició formada per Tot per Letònia! i Per la Pàtria i la llibertat.  Fundat al 2010, a les eleccions extraordinàries de 2011, Aliança Nacional va presentar com a candidat a primer ministre Gaidis Bērziņš. El partit va obtenir el 13,88 % dels vots i 14 escons, quedant en quarta posició. Aquesta formació participà el passat març a un homenatge als veterans de les Waffen SS a Riga. (11)

Regne Unit:

Partit Nacional Britànic (British National Party). Fundat al 1982, no tenen representació al Parlament Britànic, però van obtenir a les eleccions europees de 2009 un eurodiputat. D’extrema-dreta, són un partit ultra-nacionalista, racista, etnicista i euroescèptic. Segons els seus estatuts, el BNP està “dedicat a aturar i revertir les onades migratòries de no blancs així com restituir, a través de canvis legislatius, negociació i consens la composició majoritàriament blanca de la població Britànica que existia a la Gran Bretanya abans de 1948.” El partit també proposa, “incentius ferms, però voluntaris per a immigrants i llurs descendents per a que retornin a la seva terra d’origen.”

Partit de la Independència del Regne Unit (UK Independence Party (UKIP). Fundat al 1993, ha estat la gran revel·lació a les eleccions locals de 2013 a l’obtenir 147 regidors (el 25% dels vots als districtes on es es presentava). Ideològicament conservador (thatcherista) i populista, que reclama la sortida britànica de la Unió Europea i s’oposa a que s’adoptin lleis acordades al Parlament europeu i no a Westminster. El partit defensa una barreja d’anti-europeisme, anti-immigració i liberalisme econòmic.

Croàcia:

Partit Croat dels Drets. És el partit més antic del país, fundat al 1861. És considera un partit neo-conservador. Defensa la prohibició de l’avortament i dels matrimonis del mateix sexe. A les eleccions generals de 2011 van rebre 72,360 vots (3%) i no van obtenir representació parlamentària. Entre el 2003 i el 2007 havien arribat a tenir 8 diputats. (Fitxa Wikipedia)

Dinamarca:

Partit Popular Danès (Dansk Folkeparti, DF). Fundat al 1995, el seu programa es basa en la reducció dràstica de la immigració, s’oposen a la “islamització” del país i a l’assimilació dels immigrants. Plantegen l’establiment de dures condemnes a delictes com la violació o el rapte de menors. Euroescèptics, s’oposen a transferir més sobirania a l’Unió Europea  En contra de l’entrada de la Turquia a la UE, així com el suport a Israel  El seu líder, Pia Kjaersggad, ha estat acusat de racisme i de donar cobertura a membres d’organitzadors neonazis. A les eleccions generals de 2011 va obtenir 436.726 vots (el 13%). Tenen 22 diputats. És la tercera força política del país. (Fitxa Wikipedia)

Països Baixos:

Partit de la Llibertat (Partij voor de Vrijheid, PVV). Fundat al 2006, amb un programa que barreja el liberalisme econòmic, l’anti-immigració i l’euroescepticisme. Amb un programa populista i contra la Unió Europea, a les eleccions generals de 2012 va perdre la meitat dels seus diputats i ara es situa com la quarta força política del país (amb 15 diputats i 10 senadors). Abans, al 2010, el partit va obtenir el 15,5% (1.435.349 vots) i 24 escons, esdevenint el tercer partit neerlandès en el Parlament. (Fitxa Wikipedia)

Suïssa:

Unió Democràtica del Centre o Partit Popular Suïs (Schweizerische Volkspartei)Fundat al 1971 és actualment un dels partits més importants de Suïssa amb el 25% dels diputats del Consell Nacional. D’ideologia nacional-populista i xenòfoba,  ha protagonitzat airades campanyes anti-immigració. Promou actituds d’intolerància, sentiments de nacionalisme excloent el rebuig a les minories ètniques. És contrària a qualsevol tipus de contactes amb la Unió Europea. (Fitxa Wikipedia)

Suècia:

Demòcrates Suecs (Sverigedemokraterna, SD).  Fundat al 1988. Es descriu com a partit nacionalista, però el seu programa i ideologia estan situats a l’extrema-dreta. Són també euroescèptics i anti-comunistes. A les darreres eleccions generals del 2012 van obtenir el 6% dels vots i 20 diputats al Parlament. (Fitxa Wikipedia). 

Bulgària:

Unió Nacional Atac (Ataka). Fundat per l’ultra-nacionalista Volen Siderov al 2005. Partit d’extrema-dreta, xenòfob i anti-semita. Defineixen la Bulgària com un únic Estat nacional i afirmen la supremacia de l’Estat i la nació búlgara sobre la diversitat religiosa i ètnica del país. Volen que l’Església Ortodoxa Búlgara participi directament al legislatiu i en totes les decisions importants del govern. Demanen que s’ensenyi la doctrina d’aquesta església a l’escola primària. A les eleccions generals del 2013 han obtingut 258.481 vots (el 7,3) i 23 diputats al parlament. Són la 4 força política del país i tenen la clau per la formació del govern. (Fitxa Wikipedia)

Noruega:

Partit del Progrés Noruec. Fundat al 1973. És el partit on militava Anders Breivik, l’assassí dels 77 joves socialdemòcrates a l’illa d’Utoya. A les eleccions generals de 2009 van obtenir el 23% dels suports (614.717 vots) i 41 diputats. És el segon partit del parlament.

Romania:

Partit de la Gran Romania (Partidul România Mare).Fundat al començament dels anys noranta. Destaca per la seva oposició a la bandera hongaresa i a altres símbols de la minoria hongaresa; també promou l’odi contra els romanesos gitanos, contra els estrangers, contra els homosexuals, etc. El seu líder és Vadim Tudor. Ha tingut responsabilitats al govern del país i a les eleccions presidencials de l’any 2000, el líder del partit, Tudor, va quedar en segona posició després d’Ion Iliescu, socialdemòcrata.

Nova Dreta (Noua Dreaptă). És un moviment neo-feixista i ultra-ortodox. No està registrat com a partit polític i no participa a les eleccions. Es posiciona obertament contra la homosexualitat. Reclama els ideals de la Guàrdia de Ferro i el moviment legionari de Romania entre les dues guerres mundials. Forma part del Front Nacional Europeu. (Fitxa Wikipedia)

Polònia:

Dret i Justícia (Prawo i Sprawiedliwość, PiS). És un dels principals partits polítics del país. No té una ideologia d’extrema dreta, però es situa en l’arc del nacional-populisme. És fortament catòlic, conservador i de dretes. Va ostentar el govern de Polònia durant la legislatura de 2005 a 2007. Es considera un partit euroescèptic tou perquè s’oposa a qualsevol forma de federalisme europeu. S’oposa a l’eutanàsia, als matrimonis homosexuals i a la legalització de la droga. Amb 138 diputats al Parlament i 30 senadors, és el segons partit de Polònia. (Fitxa Wikipedia)

Renaixement Nacional de Polònia (Narodowe Odrodzenie Polski). Fundat al 1981. D’extrema-dreta i feixista, va iniciar les seves activitats com a grup juvenil il·legal anti-comunista al 1981. La seva ideologia és l’ultra-nacionalisme, el corporativisme i el nacionalisme revolucionari d’inspiració nazista. Es reclama successor del Campament Nacional Radical, partit d’extrema dreta prohibit el 1934. A les eleccions regionals poloneses de 2006 va obtenir el 0,6 % dels vots i a les parlamentàries de 2005 només va assolir 7.376 vots (0,1 %). El 2001 es calculava que tenia uns 500 seguidors, molts d’ells skinheads polonesos, i també té seguidors entre la comunitat polonesa dels EUA. També es declara euroescèptic. (Fitxa Wikipedia)

Portugal:

Partit Nacional Renovador. Tradicionalment minoritari, amb la crisi econòmica que està patint el país aquest partit està augment els suports populars. El seu programa es basa en l’anti-immigració i la defensa dels valors tradicionals de la família.

Sèrbia:

Partit Radical Serbi (Српска радикална странка). Fundat al 1991. D’extrema-dreta, la seva ideologia es fonamenta en l’ultra-nacionalisme serbi i la lluita pel que ells anomenen la “Gran Sèrbia”. Al 2003 havia aconseguit més del 25% dels vots i al 2007 va ser el partit més votat del país. A les eleccions parlamentàries del 2012 van perdre tots els seus representants al Parlament Nacional. Tenen 17 diputats a l’Assemblea de la Província de Kosovo. (Fitxa Wikipedia)

Eslovàquia:

Partit Nacional Eslovac (Slovenská národná strana, SNS). Fundat el 1989, d’ideologia nacionalista eslovaca i xenòfob. El partit considera com a pilars ideològics el cristianisme, el nacionalisme i el socialisme. Es considera un partit de dretes, però sovint és descrit com a d’extrema dreta, extremista i fins i tot neofeixista. Sovint també és descrit com a racista per les seves opinions contràries als hongaresos, gitanos, jueus i homosexuals. Els seus millors resultats electorals van ser al 2006, quan obtingué l’11% dels suports populars. A les darreres eleccions de 2012 van obtenir el 4,5% dels vots. (Fitxa Wikipedia)

Ucraïna:

La Unió Panucraïnesa “Llibertat” (Svoboda). Fundat al 1991, ha aconseguit per primera vegada representació parlamentària a les eleccions generals del 2012, amb 2.129.249 vots (10,45%) i 25 diputats. D’extrema-dreta i anti-semita i fortament anti-comunista. En contra de la immigració, volen que als llocs de treball en l’administració pública només hi puguin accedir els ucraïnesos.

 

NOTES:

1 – Enllaç 1

2 – Enllaç 2

3 – Enllaç 3 i

4 – Enllaç 5 i Enllaç 6

5 – Enllaç 7 i Enllaç 8

6 – Enllaç 9 i Enllaç 10

7 – Enllaç 11

8 – Enllaç 12 i Enllaç 13

9 – Enllaç 14

10 – Enllaç 15

11 – Enllaç 16

L'autor: Elliot Fernandez