Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Factors que van condicionar la revolució russa de 1917 (I)

La professora Anna Sallés (UAB) imparteix la classe “Revoltes i revolucions al món contemporani”. Aquestes són les idees introductòries que ens va donar sobre els factors que van condicionar la revolució de 1917.

Revolució russa. Introducció

En el transcurs de la primera guerra mundial el tsarisme s’enfonsa. La Gran Guerra va ser l’arquitecte de la revolució. Per què? Perquè a la resta de països en guerra no triomfa la revolució. La guerra s’inicia als Balcans, territori en disputa per l’Imperi Rus. Àustria-Hongria declararà la guerra a Rússia i es desencadenarà la guerra. França declara la guerra a Àustria-Hongria i Alemanya a França. Rússia es pensava que guanyaria la guerra en pocs temps.

L’Imperi Rus no estava capacitat per una guerra llarga. Mancava d’aliments, comunicacions, efectius militars…. Els quadres militars russos estaven plens d’incompetents. Amb les derrotes van començar molt ràpidament les decepcions entre els soldats: trencament de la Unió Sagrada (lluita per la pàtria). La classe obrera i els camperols eren poc patriotes. A mitjans de 1915 arriben els problemes greus. L’Imperi rus només podia reclutar el 5% de la població. Rapidí­ssima descomposició del sistema tsarista

Des de 1905 l’Imperi ja no era un sistema autocràtic, teòricament. Al 1914 era l’única monarquia absoluta a Europa. Al 1905 es produeix una primera revolució, seguida de la de febrer de 1917 i octubre del mateix any.

S’havia produït un trencament entre el paí­s legal (immobilista) i el paí­s real. Rússia havia canviat des de finals del segle XIX. Es produirà un creixement d’una nova classe obrera industrial. A la vegada es produirà­ un creixement de la pagesia, cada cop més descontenta.

Al 1861 es dugué a terme una reforma agrària des de dalt. Al 1905 la fam de terres va anar en augment. La seva situació social no havia millorat des de llavors. Al 1905 la burgesia no tenia representació al sistema. Tot això portà a la revolució de 1905, quan un nou desastre militar (guerra Japó-Rússia) precipità la crisi i posà de manifest el caràcter obsolet del règim.

La revolució de 1905 es produirà­ després d’una manifestació al mes de gener pací­fica de camperols de Sant Petersburg demanant la millora de les condicions de vida. La resposta del tsar fou brutal i l’exèrcit reprimí­ durament els camperols. El monarca es veié obligat a cedir i concedir un sistema pseudo parlamentari liberal: la duma, que malgrat tot continuarà sota el control del monarca.

La revolució de 1905 no va triomfar perquè, en aquesta ocasió, el tsar va mantenir al seu costat la policia polí­tica (Okhrana), l’exèrcit i l’església ortodoxa. A més el monarca va saber utilitzar al seu favor les contradiccions de l’oposició.

En aquell moment, qui podia defensar la burgesia del perill revolucionari de les classes populars? El tsar. Era una contradicció. La burgesia volia canvis, però sabia que no era suficientment forta per afrontar-se a les classes populars en una hipotètica revolució.

El resultat fou que entre 1906-1914 l’Imperi no retornarà a l’absolutisme. S’instal·là en un sistema pseudoparlamentari. Els diversos partits polí­tics en joc es van veure amb enormes dificultats per actuar lliurament. La censura continuà funcionant. Hi havien eleccions a la Duma, però el vot no era proporcional sinó estamental. El monarca mantenia el dret de veto i qui decidia era el poder executiu: falsificació absoluta del que era un sistema liberal parlamentari.

A pesar de tot el tsarisme recupera el control fins al 1912. Es produeix la tercera fase de la industrialització russa. Es porta a terme una nova reforma agrària, per part de Stolypin. El desenvolupament econòmic d’aquests anys permet al tsarisme controlar la situació. La idea de Stolypin era crear una classe mitjana àmplia que fos la base per sustentar el sistema. La reforma només beneficiarà a la burgesia agrària. Així­ fins 1912 el tsarisme es podrà mantenir.

El desenvolupament econòmic rus depenia de les inversions estrangeres. Quan hi ha una etapa d’expansió les inversions segueixen arribant. Quan hi ha problemes aquestes inversions es repatrien: això és el que va passar al 1912. El sistema capitalista entra en una fase de recessió. El tsarisme que havia pogut controlar els diversos sectors socials veu com el descontent de la burgesia, la pagesia i el proletariat augmenta.

Va creixent el fantasma de la revolució. En el moment d’esclatar la primera guerra mundial la situació és molt greu. En cercles del tsarisme s’estaven plantejant suprimir la Duma i recuperar els poders que havia perdut implantant una dictadura militar.

La guerra bé a salvar momentàniament la dictadura. La Unió Sagrada simbolitzarà la unió del poble contra els enemics exteriors. Aquesta unió es troba amb una gran resistència entre les forces d’esquerra.

Davant les primeres derrotes, la Unió Sagrada es descomposa. Es produeixen desercions, motins, vagues a les ciutats… Tothom estava convençut, menys la Cort, que la revolució arribaria. Però, serà la revolució des de baix o des de dalt?

L'autor: Elliot Fernandez