Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La Marca Hispànica i la formació dels Comtats catalans

Ripoll Comtats catalans

La contraofensiva franca. La Marca Hispànica

La victòria franca a la Batalla de Tours l’any 732 va fer decidir, a finals del segle VIII, emprendre una operació politico-militar de conquesta de Barcelona. L’objectiu dels francs era crear al sud dels Pirineus un espai territorial que els protegís de les envestides musulmanes.

Carlemany havia establert ja unes zones de domini al voltant del regne franc, les marques, al nord. Ara es decidia a organitzar la hispànica. La configuració de la marca s’inicia amb l’ocupació del Pallars i Ribagorça per part dels comtes de Tolosa cap a l’any 780. Aquest és el primer testimoni de dominació que tenim. La primera conquesta important que tenim és la de la ciutat de Girona que, l’any 785, es lliura als francs. És prou “fàcil” perquè gran part de la població estava oposada a l’autoritat musulmana. De forma progressiva es procedeix a l’ocupació de la resta de territoris durant la segona meitat del segle VIII.

La segona fita important és la conquesta de Barcelona, decidida en una assemblea que convoca Carlemany, amb la participació d’un gran exèrcit que va estenent l’autoritat en els territoris circumdants. Una part de l’exèrcit el dirigia el fill de Carlemany Lluís, l’altre el comte de Girona, i l’altre el de Tolosa. Després de mig any de setge, l’any 801 s’aconsegueix.

La Catalunya carolíngia i la formació dels Comtats catalans

Els francs organitzen el territori en comtats. Al capdavant hi havia el comte, delegat del poder reial amb funcions militars, administratives i de justícia. Entre finals del segle VIII i inicis del IX, l’absentisme dels comtes d’origen franc, que es desentenen de viure en el territori que se’ls ha adjudicat deixant-lo en mans del vescomte (que és del propi territori) propiciarà un canvi en la política de designació de comtes. Passaran a triar-se per a tal càrrec comtes catalans. Les ràtzies musulmanes motiven en bona part aquest canvi de política amb l’elecció dels comtes del propi país que passaran a sumar a les pròpies possessions les que comporta el domini polític.

L’obra política i religiosa de Guifré el Pelós (870-897)

A la mort del monarca carolingi Lluís el Piadós, l’imperi inicia una greu decadència. Els grans funcionaris (ducs, comtes, marquesos) inicien una lluita per convertir en patrimonis familiars propis les terres que regentaven temporalment tan sols com a funcionaris.

Formació dels comtats catalans

Carles el Calb, successor de Lluís el Piadós, va nomenar Guifré el Pelós comte de Cerdanya-Urgell (870) i set anys després de Girona i Barcelona. Els anys 887-898 un usurpador, Odó, va ocupar el poder al regne dels francs; Guifré i els altres comtes catalans el van considerar il·legítim i li van negar obediència. Això donà tal grau d’independència que Guifré, al morir (897), va poder llegar els comtats als seus fills.

A partir de la mort de Guifré, que mor lluitant contra els musulmans intentant avançar cap a la Segarra i l’Anoia, a les portes d’entrada del Vallès, i la immediata successió d’aquest pel seu fill Guifré Borrell s’entra en un segon període que arribarà fins el 987. Entre 897- 987, hi ha certs avenços en la sobirania dels comtes.

Govern de Borrell II (927-992)

Viatge a Roma per demanar que Vic fos l’arquebisbat que governés tots els bisbats catalans al 970. És el comte, i no el rei, el qui actua; alhora, estableix contactes amb els musulmans, enviant gent a Còrdova. Es va consolidant un poder que s’allunya dels reis francs.

El perill musulmà i l’episodi de 985
Al 985 al-Mansur va dur a terme una terrible ràtzia que va saquejar i destruir la ciutat de Barcelona. Borrel II, comte de Barcelona, demanà l’ajut franc, que no va arribar mai. S’havien trencat de fet els llaços de dependència (988). Els comtats catalans ja són independents.

988. Arriba la resposta del rei, on es pot veure com aquest es desentén i les reticències i malfiança que s’expressen en la carta, donant-se mig a entendre que el comte no havia anat a jurar la fidelitat quan li tocava. La data de la carta doncs, és considerada com la INDEPENDÈNCIA DE FET DELS COMTATS CATALANS. La independència de dret no arribarà fins al regnat de Jaume I, amb el tractat de Corbeil i sota el regnat del rei Lluís IX.

Evolució social del segle X

A partir del 950 ja no queden terres lliures, s’inicia un procés de submissió de la pagesa als poderosos que disposen en les seves propietats d’amplis dominis on poder establir els pagesos com a tinents, sotmesos per tant al pagament de rendes. El creixement econòmic de finals del segle X produeixen un augment de recursos i excedents sense precedents. A la vegada hi ha una lluita d’interessos per controlar l’excedent. Es va gestant el nou equilibri social del segle XI.

El poder estava en procés de transformació. Comtes, vescomtes i vicaris tendien a oblidar la seva posició originària de potestats públiques i començaven a actuar com a senyors privats, patrimonialitzant els càrrecs i la seva base material.

EN SÍNTESI:

Altres capítols de la Història de Catalunya:

L'autor: Elliot Fernandez