Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La Itàlia del centre

Els propers 24 i 25 de febrer es celebren eleccions generals a Itàlia. L’experiència del govern tècnic del professor Mario Monti i de la “strana maggioranza” (la unió dels tres partits al Parlament que han donat suport al govern) deixa el país en una situació de major complexitat política, perquè seran les noves aliances les qui decidiran qui haurà de dirigir el futur govern italià. I ningú té clar, a dia d’avui, el paper que tindrà l’actual dimissionari primer ministre Mario Monti en la propera legislatura. Unes eleccions que aporten dues importants novetats per al país: una tercera via que es presenta pel centre i un parlament que serà més fragmentat. En aquest article faré esment de les tres grans agregacions polítiques que es presenten a les eleccions.

El centre-dreta

La campanya electoral l’obrí, de facto, el passat 7 de desembre quan Silvio Berlusconi retirà la confiança del seu partit al govern. Des d’aleshores Il Cavaliere ha ocupat tots els mitjans de comunicació públics i privats per rellançar la seva pròpia imatge, molt desprestigiada pels darrers escàndols sexuals i judicials, i la del seu partit, en caiguda lliure a les enquestes. La campanya del PDL està centrada en dos fronts: atacar la persona de Mario Monti i prometre la baixada d’impostos (com ha fet en totes les passades eleccions, promesa que després mai ha complert). Ara per ara el front del centre-dreta es presenta més dividit que mai i amb un competidor, Monti, que pot robar-li més d’un vot. Quan escric aquest article encara no hi ha confirmació oficial sobre la reedició de l’aliança entre La Lega Nord i el partit de Berlusconi, malgrat que el propi Berlusconi assegura a la ràdio que el pacte està segellat (l’acord passaria per oferir la presidència de la regió de la Llombardia a La Lega Nord a canvi que Berlusconi no sigués el proper primer ministre).

El centre-esquerra

El centre-esquerra es presenta amb un candidat sorgit de la celebració d’unes primàries obertes, el secretari del Partito Democrato Pier Luigi Bersani, que té com a principal objectiu mantenir les bones perspectives demoscòpiques que el situen com el vencedor de les eleccions. El principal problema de la seva coalició és la indefinició programàtica i la gran diversitat de tendències i famílies polítiques que formen la seva llista. El centre-esquerra corre el risc de repetir els errors del passat. Resten altres grups polítics, sobretot d’esquerres, que no formen part de l’agregació liderada pel Partito Democratico, i que tindran un pes polític desigual. D’aquests en parlaré demà.

La tercera via, el centre

La principal novetat d’aquestes eleccions és el naixement d’una tercera via al centre, inexistent durant els darrers vint anys de domini berlusconià. El cap inspirador és Mario Monti, que sense presentar-se directament a les eleccions (és senador vitalici), és el líder de facto d’aquest nou conglomerat polític. Resulta força complicat fer una presentació d’aquest nou centre. No és un partit polític, sinó la unió de dos partits (UDC i FLI) més una llista “cívica” formada per representants del món econòmic i social. El seu programa és l’Agenda Monti, que el propi primer ministre l’ha definida com a “agregadora de voluntats polítiques entorn un projecte comú”. L’Agenda és un catàleg d’idees, suficientment ambigües, com per poder atreure entorn a aquesta a una heterogènia galàxia, on hi trobem des dels catòlics de Ferdinando Cassini, passant pels post-feixistes de Giafranco Fini o un grup d’empresaris entorn al manager de la Ferrarri Luca Cordero di Montezemolo. No els hi resultarà gens fàcil convèncer als italians després d’un any de govern Monti que ha deixat al país més empobrit i “empipat” per l’augment dels impostos i el cost de la vida.

Dades del darrer sondeig

A dia d’avui el darrer sondeig conegut de la cadena all-news SkyTG24, ofereix els següents resultats:

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/la-italia-del-centre/