Elliot Fernández

“L’atur no pot baixar perquè els salaris s’han de mantenir baixos”

Publicat el: 05/05/2015 | Actualitzat el:

El diputat italià Alfredo D’Attorre, del Partito Democratico (corrent interna contrària al líder Matteo Renzi), va fer unes declaracions a la televisió molt poc usuals per a un polític en actiu. És veritat que D’Attorre és un exponent de la “oposició interna” al govern de Matteo Renzi, i per tant, és crític amb molts dels projectes “estrelles” del primer ministre. L’últim en ordre cronològic, la reforma de la llei electoral, ha estat aprovat el passat dilluns 4 de maig precisament amb el vot contrari d’aquests diputats del PD “díscols”.

Què va dir D’Attorre en una emissió televisiva el passat 1 de maig? Aquí un resum:

  • En seu europea, el Govern italià (en mans del Partito Democratico, recordem) no ha volgut discutir un radical canvi de les regles del joc amb la Unió Europea. El Partito Democratico, tot i ser la força política més important al Parlament Europeu, no ha fet ni una proposta per reformar l’Europa financera que ens ha portat fins a la actual crisi.
  • A finals de 2011 la BCE de Mario Draghi va donar un cop financer contra el govern Berlusconi per obligar-lo a dimitir i substituir-lo per un govern “titella” encapçalat per Mario Monti. D’Attorre sosté que la crisi del deute públic no era producte de les polítiques del govern Berlusconi sinó de l’arquitectura de l’euro, moneda mal dissenyada. La sortida a la crisi del deute públic no va produir-se a gràcies a l’aplicació de les dures mesures de “sang i llàgrimes” del govern Monti, que realment van deprimir encara més l’economia, sinó per la intervenció del BCE de protecció del deute públic dels països en crisi.
  • Després d’un any de govern Renzi, els indicadors bàsics de l’economia italiana han empitjorat, la desocupació és més alta, el PIB no creix, l’estat de les finances públiques no millora, les reformes necessàries no arriben i les que s’estan fent a l’Administració Pública i l’escola aporten preocupació per la confusió i els danys que poden provocar.
  • La política econòmica del govern italià es mou substancialment en continuïtat amb les decisions del Govern Monti i les directrius europees de Brussel·les i Frankfurt, en una línia de cessió d’Itàlia cap als interessos d’altres paisos, en una línia subalterna, una línia que va contra els interessos nacionals i que va destinada a empitjorar encara més la situació.
  • L’Itàlia s’ha imposat de no superar la barrera del 2,6% del dèficit/PIB, inclús per sota del 3% marcat per Europa. Per què Itàlia ha de mantenir-se per sota la barrera marcada per Europa quan altres països estan molt per sobre del límit? Bàsicament perquè Itàlia aplica el Fiscal Compact, o sigui, la idea que Itàlia en una situació en la que la seva economia no creix, ha d’iniciar ja la reducció del seu deute públic, quan tots saben que el deute només es pot reduir amb dos condicions: si torna a créixer el PIB i si creix la inflació.
  • Crítica a la reforma laboral de Matteo Renzi, que produirà més flexibilitat i precarietat al món del treball. El veritat objectiu de la reforma laboral, imposat per Mario Draghi, és la deflació salarial. Si Itàlia no pot competir devaluant quan es necessari la moneda i no pot fer inversions industrials a causa del Fiscal Compact, és necessari tallar ocupació i salaris, per abaixar els preus. Però d’aquesta manera s’envia tota l’economia al terra, fent el joc dels interessos estrangers.
  • Com manté el Govern els salaris baixos? La desocupació ha de mantenir-se alta. Els “genis” de Brussel·les mantenen que cada país ha de tenir una taxa de desocupació sota la qual no pot baixar, sinó el risc és el de l’augment dels salaris.
Autor: Elliot Fernandez
Creative Commons

Tots els continguts es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: compartir i adaptar el material en qualsevol mitjà i format, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

Web realizada per HispanTIC