Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Les “excuses” de l’FMI

US-POLITICS-IMF

No és gens habitual que un polític reconegui públicament que s’ha equivocat. I encara resulta més estrany trobar una institució del nivell del Fons Monetari Internacional admetent errors en els seus plantejaments sobre l’impacte de les polítiques d’austeritat. Però precisament això és el que ha passat, només en part, la darrera setmana quan Olivier Blanchard, economista en cap de l’FMI, ha reconegut en un informe que alguns dels pronòstics de l’FMI van subestimar les conseqüències de les mesures d’austeritat que han estat exigint als països més afectats per la crisi econòmica iniciada al 2008.

L’informe, que porta per nom “Growth Forecast Errors and Fiscal Multipliers” (Errors en la previsió de creixement i multiplicadors fiscals) analitza l’efecte dels “multiplicadors fiscals” en l’activitat econòmica. L’informe reconeix, de forma tímida i excusant-se en errors metodològics, que havien calculat erròniament l’impacte multiplicador del dèficit fiscal en el creixement econòmic. O sigui, l’FMI va calcular erròniament que per cada dòlar de despesa pública retallada el PIB només cauria en mig dolar, perquè el multiplicador fiscal s’establia en 0,5. Però segons els nous càlculs de la institució internacional, per cada dòlar retallat l’impacte negatiu al PIB és d’1,5 dòlars. Segons els plantejaments anteriors de l’FMI, aplicar polítiques d’austeritat tenia un impacte mínim en l’economia real. Però la realitat s’imposa i ara l’FMI admet que l’impacte és molt més gran del que van preveure. L’informe assegura que en els països “avançats” dosis excessives d’austeritat fiscal poden ser contraproduents. En el propi informe asseguren que “les prediccions van subestimar de forma significativa l’augment de l’atur i la caiguda del consum associades amb la consolidació fiscal”. L’informe Blanchard ha descobert el que alguns economistes com Krugman o Vicenç Navarro ja havien assegurat anys enrere: en moments com els actuals la “consolidació pressupostària” (o sigui, l’aplicació de polítiques de retallades per arribar a la tant desitjada regla d’or o límit constitucional del dèficit zero) té uns efectes letals per al creixement del país i pel benestar social de les persones.

Però no només això, l’informe també estableix que s’haurien d’haver tingut en compte les característiques pròpies de cada país abans d’elaborar els plans d’austeritat que han destruït mitja Europa. Conclusió: l’FMI reconeix que aquesta institució econòmica internacional, impulsada per les polítiques neoliberals, va cometre importants errors al aplicar la mateixa recepta a països amb economies molt diferents. Tal com assegura el professor Vicenç Navarro, “les excuses de l’FMI arriben tard i són massa superficials”. Segons Navarro no calia esperar tant de temps per veure les conseqüències que aquestes polítiques d’austeritat estaven provocant en el benestar i la qualitat de vida de les persones en els països on s’estaven aplicant. Per Navarro, les evidències científiques ja assenyalaven des del 2008 els perjudicis que acabarien provocant el tipus de mesures que s’han aplicat a partir d’aleshores. Només el dogmatisme neoliberal predominant a l’FMI, escriu Navarro, explica l’obstinació en les polítiques d’austeritat i el no voler admetre allò que les dades científiques estaven demostrant. L’anàlisi de Navarro acaba amb una nota ben clara: per tot això l’FMI hauria de desaparèixer perquè s’ha convertit en “un instrument del terrorisme financer, defensant-se única i exclusivament els interessos del capital financer”.

La pregunta que molts es fan ara és si aquest mea culpa de l’FMI farà canviar el rumb de les polítiques d’austeritat dictades per la troika a Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia. Segurament no, perquè per al govern alemany d’Angela Merkel de poc serveix que l’FMI aporti una nova evidència empírica sobre la relació entre austeritat i creixement. Segons l’economista Federico Steinberg pels alemanys, que són els qui dominen Europa, “l’austeritat i el patiment associada a ella és el càstig que mereixen els pecadors mediterranis“.

I a casa nostra, demanaran disculpes José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per haver canviat la Constitució a corre-cuites per introduir el dogma neoliberal de l’austeritat? I el govern Mas, campió de les retallades, admetrà que està contribuint a enfonsar encara més el benestar social del país? Masses disculpes haurien de demanar tots plegats.

Fonts:

L'autor: Elliot Fernandez