Elliot Fernández

Menys Europa

Publicat el: 26/05/2014 | Actualitzat el:

Dels resultats definitius de les eleccions europees celebrades entre els dies 22 i 25 de maig, en poden treure unes primeres consideracions:

  • A Catalunya el debat sobiranista es situa, una vegada més, en l’eix central de la campanya. El triomf d’Esquerra Republicana-Nova Esquerra Catalana posa de manifest que l’independentisme és ara mateix el principal catalitzador de vots. La segona posició per a Convergència i Unió es podria llegir com una moderada crítica per les seves polítiques d’austeritat al Govern, però també un advertiment cap a Artur Mas i el seu partit, que creien liderar el procés sobiranista. Ara ERC tindrà més força per imposar el ritme i els seus plantejaments en el procés cap a la consulta.
  • A Espanya els partits hegemònics tradicionals, PP i PSOE, surten tocats. Tots dos perden vots. Molts. Però qui en surt pitjor és el PSOE. Amb un lideratge més que qüestionat, el partit de Rubalcaba no aconsegueix cap dels seus objectius marcats per aquesta campanya, o sigui, aprofitar-se del descontentament ciutadà per les polítiques de retallades del Govern del PP i recuperar el vot d’esquerres perdut en les darreres eleccions generals. El bipartidisme en perill. D’aquí les crides d’alguns sectors empresarials a l’entesa PP-PSOE de cara a un futur i cada cop més probable govern de coalició. En aquest sentit la pujada d’Izquierda Unida i l’aparició de nous partits com Podemos no són cap sorpresa i posen de manifest que la indignació ciutadana es comença a canalitzar a través d’alternatives polítiques diferents als partits del bipartidisme. És molt probable que Podemos hagi recollit vots d’entre els indignats de les places espanyoles del Moviment 15-M de 2011.
  • A Fora de l’Estat espanyol, els resultats més cridaners són els de França i Regne Unit. A França la victòria de Marine Le Pen representa la resposta dels francesos a la nefasta gestió política del partit socialista de François Hollande i la manca de lideratge de l’UMP, immers en una profunda crisi interna. Al Regne Unit, tradicionalment poc afeccionada al discurs europeu, cada cop sembla més real la possibilitat de la sortida d’aquest país de la Unió Europea.
  • Els únics països grans de la UE on els seus governs no han sortit castigats han estat Alemanya i Itàlia. Aquest últim amb uns resultats del tot inesperats, on el partit liderat per Matteo Renzi ha obtingut els seus millors resultats de la història.

Deixant de banda el recompte de vots, els percentatges, els números de diputats obtinguts pels diferents partits, el creixement dels populistes… voldria destacar algunes coses importants:

  • No hi hagut una veritable campanya electoral europea. De nou, els discursos dels partits polítics s’han centrat en les diverses problemàtiques nacionals. La construcció d’una narrativa política a nivell europea ha quedat, una vegada més, oblidada.
  • S’agreuja encara més la desconfiança dels ciutadans envers les institucions europees.Europa continua representant pels ciutadans de la majoria dels països de la Unió unes institucions allunyades, poc democràtiques i autoritàries. El creixement dels partits euro-escèptics és un fet, han entrat al Parlament amb força i en alguns països són la primera força política. El seu creixement és directament proporcional al fracàs de les polítiques anti-socials aplicades durant aquests últims 5 anys pels partits hegemònics europeus.
  • El projecte europeu no entusiasme. Ni l’elecció “directe” del futur president de la Comissió ha fet que els ciutadans europeus sortissin en massa a votar per les eleccions europees.
  • Creix el número de persones que voldrien ser fora de la Unió Europea. Un fet quasi inèdit fins el moment i que a partir d’aquestes eleccions caldrà tenir molt en compte és el fort creixement dels partits que representen als descontents amb Europa i de tots aquells que preferirien ser-hi fora. Per molts motius diferents, més gent pensa que fora de l’UE es viu millor. I també fora de la moneda única.

El resum d’aquestes eleccions podria ser: “com menys Europa, millor”.

Autor: Elliot Fernandez
Creative Commons

Tots els continguts es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: compartir i adaptar el material en qualsevol mitjà i format, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

Web realizada per HispanTIC