Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

P2P no és pirateria i no és cap delicte

cassete-kill

Els mitjans de comunicació han informat sobre la sentència d’un jutge de Logroño que ha condemnat a sis mesos de presó i una multa de 4.900 euros  un jove de 22 anys per lucrar-se amb una web de descàrregues (20Minutos, Consumer, NoticiasDot). El web en qüestió era PSPinfo.com. Les informacions periodístiques ens expliquen que la sentència és pionera a Espanya perquè fins al moment s’havien arxivat totes les denúncies a webs similars (es tracta de fòrums on els usuaris comparteixen enllaços cap a servidors externs on es poden descarregar pel·lícules, àlbums de música i videojocs, entre d’altres).

La notícia reproduïda a diferents mitjans ens aporta una informació incompleta i força tendenciosa, en la meva opinió, perquè no fa altra cosa que transmetre un missatge elaborat per les entitats de gestió de drets: la utilització de les xarxes d’intercanvi d’arxius P2P és delicte i suposa un acte de pirateria que atempta contra els drets intel·lectuals. És un missatge totalment fals, que una vegada i una altra ha estat desmentit tan per la justícia espanyola com pels professionals del dret que treballen en l’ús de les noves tecnologies.

Un dels professionals que més ha treballat aquest tema és David Bravo, advocat especialista en Internet. Bravo va ser un dels advocats que va portar el cas del web Sharemula, un web que subministrava enllaços P2P. Diverses entitats de gestió de drets denunciaren els seus propietaris i finalment l’Audiència de Madrid, òrgan que portava el cas, es va pronunciar clarament: els webs d’enllaços P2P no són cap delicte. Aquesta resolució judicial va tenir molta importància perquè serví de precedent per altres casos que van venir després.

Aleshores com s’explica que ara la justícia s’hagi pronunciat contra els webs d’enllaços P2P? Ha canviat la legislació? En absolut. El cas d’aquest noi de 22 anys condemnat per ser propietari d’un web que compartia enllaços a descàrregues P2P, i que els mitjans de comunicació en cap cas van explicar, és que el noi per evitar una condemna econòmica major arribà a un pacte amb els denunciats, per declarar-se culpable i aconseguir així una rebaixa de la condemna. Això s’ha conegut ara gràcies a una entrevista que ha realitzat en David Bravo al noi condemnat. A l’entrevista queda tot ben clar:

David Bravo.- ¿Por qué aún a sabiendas de que los jueces estaban considerando que estas páginas no eran delictivas decidiste declararte culpable?

Kuve: Es cierto que estábamos informados de que todos los juicios en curso contra páginas similares se estaban resolviendo de forma favorable para los webmasters en la vía penal, pero sin embargo, en todos quedaba abierta la vía civil a la cual no podíamos hacer frente, ya que no disponía, ni de la cantidad de dinero que se podía llegar a solicitar en compensación, ni de la posibilidad de adquirir una defensa jurídica especializada en el tema.

De esta forma aprovechamos que el demandante ofreció llegar a un acuerdo en el que me declaraba culpable a cambio de ajustar la multa a una cuantía simbólica, y entonces decidímos que era mejor aceptar el acuerdo.

Aquesta història serveix per deixar clares dues qüestions: una, que els mitjans de comunicació, moltes vegades, no serveixen als seus lectors una informació completa i real (ja sigui per falta de documentació o per respondre a uns interessos econòmics i polítics determinats). Quins interessos hi ha al darrera d’aquest cas? Ho explica el periodista Nacho Escolar:

La industria del copyright tiene así lo que tanto quería: una sentencia que les dé la razón, aunque sea con trampa, para poder asustar desde los medios a los internautas. La sentencia no sienta jurisprudencia, pues no lo hacen las de los juzgados de lo penal y menos aún si es por común acuerdo. Pero sí cumple un objetivo: manipular el ánimo de la opinión pública. Y no olviden que los jueces también ven el telediario.

I dos, que els blogs d’Internet estan esdevenint una potent eina d’informació molt útil per arribar fins al fons de la notícia i desemmascar les mentides dels governs i els poders econòmics. Aquesta és una tendència que es va accentuant amb el temps: els blogs especialitzats ofereixen cada cop una informació més elaborada i documentada en detriment als mitjans de comunicació.

En aquest cas concret, hi hagut falta d’informació per part dels mitjans o falta d’interès en explicar la veritat del cas? Vostès mateixos. Jo ho tinc clar.

Actualització: Enrique Dans publica un article al seu blog on també fa esment a la desinformació que han creat els mitjans. Per Dans la informació proporcionada per la premsa no era “tendenciosa”, ni “matizada”, ni “media verdad”, sino directamente falsa. Más falsa que Judas.

L'autor: Elliot Fernandez