Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Per a quan la democràcia?

El passat 27 de febrer l’esquerra abertzale va registrar davant el Ministeri de l’Interior espanyol el partit polític Abertzale Sozialisten Batasuna, per a així poder concórrer als eleccions municipals del pròxim 27 de maig. En declaracions als mitjans, els dirigents de Batasuna afirmaven que el nou partit “compleix escrupolosament” amb la Llei de Partits (aprovada en 2002 per PP i PSOE [1].

Arnaldo Otegi es mostrava convençut que en l’actual context polític existeix “l’oportunitat real de superar el conflicte” i continuava “raó per la qual l’esquerra abertzale ha decidit donar un pas més de forma constructiva i positiva”. [2]

No era aquest el primer pas que donava l’esquerra abertzale per a demostrar davant l’opinió pública la seva aposta pel procés de normalització política i de pau, en absència de violència. Ja en 2004, Batasuna va presentar la seva proposta de resolució del conflicte en Anoeta. Gara titulava el 15 de novembre de 2004 “Batasuna presenta «amb una branca d’olivera» la seva oferta per a la superació del conflicte”. Gara explicava que “davant un Velòdrom abarrotat, Arnaldo Otegi va reiterar que la pau és la prioritat de Batasuna i que la mateixa ha de ser fruit d’un procés de diàleg entre tots. En aquest camí, Batasuna assumeix el compromís que les diferències durant el mateix es dirimeixin de manera pacífica i democràtica. Marca dos àmbits d’acord. Un entre els agents bascos per a, partint de la realitat actual, arribar a l’escenari que decideixi la ciutadania. Un altre entre ETA i els Estats espanyol i francès sobre la desmilitarizació del conflicte, sobre presos, deportats i refugiats i sobre víctimes”. El text es divideix en sis punts (el cinquè amb set compromisos), en els quals Batasuna arriba a la conclusió que “la pau és la prioritat” i per això es compromet a “treure el conflicte dels carrers” i dur-lo a una “taula de negociació i diàleg”, dintre d’un procés “global i multilateral, desenvolupat amb serietat, sense presses i sobre bases sòlides” i durant el qual està disposada a “dirimir les diferències de manera pacífica i democràtica”.[3]

Així el camí de l’esquerra abertzale feia la pau era clar. Ja en 2006 amb la treva d’ETA els líders de Batasuna van reclamar la creació de la taula de partits per a arribar a una resolució del conflicte entre totes les forces polítiques. Aquesta petició mai va donar la llum i el procés es va paralitzar, fins que a la fi de 2006 ETA reapareixia i matava a dues persones en la Terminal 4 de Baralles. Després d’aquest lamentable pas de l’organització terrorista, Batasuna seguia insistint, al contrari que els altres partits i el Govern,que “l’atemptat d’ETA no implica la ruptura definitiva ni del diàleg ni del procés”. [4]

L’últim i més recent pas de l’esquerra abertzale cap a la pau ho va donar fa pocs dies presentant davant el Ministeri de l’Interior un nou partit, Abertzale Sozialisten Batasuna, que en els seus estatuts deixa clares les intencions de Batasuna de donar suport “la definitiva superació del conflicte històric de naturalesa política existent entre Euskal Herria i els Estats espanyol i francès mitjançant el procés de diàleg i negociació multilateral i en absència de qualsevol tipus de violència, del que sorgeixi un marca democràtic en el qual totes les opcions polítiques disposin d’igualtat d’oportunitats per a la materialització dels seus projectes polítics. A més conclou que “per a dites objectives, i que sigui la voluntat d’Euskal Herria la qual, a cada moment, decideixi quin ha de ser el seu estatus polític, l’activitat de ABERTZALE SOZIALISTEN BATASUNA es portarà a terme pel que fa als principis democràtics i al pluralisme social i polític, així com mitjançant la defensa dels drets humans i llibertats fonamentals de les persones i dels pobles, i emprant per a això, exclusivament, vies polítiques i democràtiques”. [5]

Indiscutiblement aquest procés intern en l’esquerra abertzale ha estat dur i llarg. Una vegada arribats a aquest punt, quin més necessita fer Batasuna per a poder concórrer de forma normal als eleccions del pròxim mes de maig?

NOTES
[1] Ley Orgánica 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos. Articulo 9, punto 3 http://civil.udg.es/normacivil/esta44tal/persona/PJ/L6-02.htm

[2] Otegi: “Lo que ahora ha hecho la izquierda abertzale es cumplir con la Ley de Partidos escrupulosamente

[3] Batasuna propone la creación de dos mesas de negociación: una política y otra “militar” (para ETA y los gobiernos de España y Francia)

[4]

[5] ¿Cumple ASB la ilegítima Ley de Partidos? (Documentos)

L'autor: Elliot Fernandez