Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Petits però decisius

A les eleccions generals italianes dels propers 24 i 25 de febrer seran molt decisius una sèrie de petits partits polítics, de dretes com d’esquerres, que determinaran no pas qui serà el proper primer ministre sinó el joc de majories a les dues càmeres legislatives, tant important per la sostenibilitat del govern. Perquè com l’experiència passada ja ha ben demostrat, no només cal arribar primer sinó guanyar-se una àmplia majoria de diputats i senadors per poder governar amb comoditat. En efecte, la Constitució italiana esborra qualsevol possibilitat de governs en minoria. D’aquí la gran importància d’assegurar-se no només un bon resultat electoral, sinó l’aliança amb els petits però determinants partits polítics.

Tot i que les enquestes continuen donant la victòria a la coalició de centre-esquerra liderada pel secretari del Partito Democratico Pier Luigi Bersani, diuen els entesos que la autèntica batalla electoral serà pel control del Senat, on no està tant clar que Bersani i els partits que li donen suport puguin obtenir la majoria. Aquí entren en joc els petits partits, que seran clau. Des d’aquesta perspectiva s’ha d’entendre l’aliança del partit de Berlusconi amb la Lega Nord o els intents del Partito Democratico d’arribar a un pacte de “no agressió” amb Rivoluzione Civica, que controla les ciutats del sud d’Itàlia.

Lega Nord

El 2012 ha estat un any molt dur per la Lega Nord. Després d’haver sortit del govern, per la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre de 2011, una sèrie d’escàndols econòmics (desviació de fons públics) fets públics per la premsa i la justícia van esquitxar de ple al fundador i líder històric de la Lega Nord Umberto Bossi (entre d’altres membres del parit). “Il carroccio” s’ha vist obligat a realitzar una important operació de regeneració i màrqueting polític per sortir del pou. Però aquests escàndols van deixar un amarg record entre la militància i els ciutadans del nord que durant anys havien confiat en un partit nascut per lluitar contra els polítics corruptes de Roma (allò de “Roma ladrona“). En aquest sentit les eleccions locals de mitjans 2012 van ser un dur càstig per la Lega, que va perdre ciutats governades per aquest partit per diverses dècades.

Amb nou líder, Roberto Maroni, i nou eslògan (Prima il nord, primer el nord) el partit de la Pàdania lliure s’ha mantingut fora de la majoria que donava suport al govern Monti, fet que li ha permès mantenir un fort perfil d’oposició a les polítiques anti-socials del govern i recollir el gran malestar que ha generat entre els italians la pujada d’impostos o l’augment de l’atur.

En aquestes eleccions la Lega es presenta de nou dins la coalició del centre-dreta que lidera Silvio Berlusconi perquè Il Cavaliere necessita els vots que encara pot recollir la Lega a les regions del nord. I la Lega necessitava a Silvio Berlusconi per assegurar-se la presidència de la regió de la Llombardia, després que els escàndols judicials que han afectat al partit de Berlusconi en aquella regió obliguessin a un avançament electoral. És una relació de conveniència. La principal promesa electoral de la Lega és retenir al nord el 75% dels impostos pagats pels ciutadans (amb els que poder oferir uns serveis públics millors) i enfortir les relacions econòmiques amb el centre d’Europa a través d’una euro-regió del nord.

Rivoluzione Civile

Sota aquest nom es presenta una nova coalició liderada per Antonio Ingroia, ex-magistrat dedicat a la investigació de les relacions entre la màfia i l’Estat. Sota aquest paraigües electoral en realitat trobem una constel·lació de petits partits polítics d’esquerres, com la Italia dei Valori d’Antonio di Pietro, Rivoluzione Comunista de Paolo Ferrero, Comunisti Italiani d’Oliviero Diliberto, Federazione del Verdi d’Angelo Bonelli, el Movimento Arancione de Luigi de Magistris i la Rete 2018 de Leoluca Orlando.

Aquesta coalició representa l’antítesi a les polítiques d’austeritat i retallades socials de la dreta, recolzades al Parlament pel Partito Democratico. Per això s’oposen fermament a l’austeritat i aposten per polítiques públiques que fomentin el creixement, defensen el manteniment dels serveis públics, abolir la reforma laboral del govern Monti (han fet una autèntica batalla social contra l’abolició de l’article 18 de l’Estatut dels Treballadors) o la lluita contra la criminalitat organitzada. És un programa molt ampli que passa principalment per un major aprofundiment de la democràcia, més transparència dins els partits polítics, una ampliació dels drets civils i socials, etc. Pot recordar-nos per les seves similituds al programa electoral d’Iniciativa per Catalunya o Izquierda Unida.

Movimento 5 Stelle

El còmic genovès Beppe Grillo lidera el moviment cívic “5 Stelle” que al 2012 ha revolucionat la política italiana gràcies als seus excel·lents resultats electorals a les eleccions locals i regionals, conquerint per exemple l’ajuntament de la ciutat de Parma. És un moviment polític molt actiu a les xarxes socials i Internet, que recull l’ampli sentiment d’indignació contra la “casta política” i les males arts dels polítics tradicionals. El Movimento 5 Stelle és fortament assembleari i està format per homes i dones provinents de tot tipus de sectors socials, professionals i generacionals. En molts aspectes pot fer-nos recordar l’experiència espanyola del 15-M, amb un programa basat en la conquesta de la democràcia participativa o directa gràcies a les eines que ofereix Internet. Els mitjans de comunicació els defineixen com “l’anti-política” perquè aquest moviment està en contra de la partitocràcia, l’aristocràcia dels polítics que dirigeixen el país en complicitat amb les aristocràcies financeres i econòmiques. Hi destaquen al seu programa el rebuig a qualsevol tipus de finançament públic als partits polítics, la rebaixa dels sous als càrrecs electes, la eliminació dels privilegis als parlamentaris, l’abolició de les províncies, un màxim de dues legislatures per qualsevol càrrec públic o l’incentiu per la producció de biocombustibles.

Fins uns mesos enrere les enquestes donaven al Movimento 5 Stelle la segona posició al Parlament, per darrera només del Partito Democratico. Ara resten en tercera posició, per darrera del Popolo della Libertà.

L'autor: Elliot Fernandez