Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Polí­tics terrassencs amb blog: molt de fum per no res

Aviat farà quatre mesos que es van celebrar les eleccions municipals. La cita electoral del passat 27 de maig va representar l’eclosió dels blocs dels candidats. De cop la gran majoria d’alcaldables van descobrir una eina que els podia venir molt bé pels seus interessos. Abans dels blocs tot era més tancat, estàtic. Els partits es limitaven a obrir pàgines webs on es publicitaven els actes de campanya, facilitaven els programes electorals i poca cosa més. Moltes vegades ni això. La comunicació emissor-receptor no existia. Els blocs havien de trencar aquesta barrera. Ara seria possible conèixer de forma directa les opinions dels que serien els nostres representants i a com a novetat, podries establir contacte directe.

A França la campanya per les Presidencials es va dur a terme en la seva gran majoria a la Internet 2.0 -terme que engloba els blocs, els serveis de video tipus Youtube, les xarxes socials MySpace, Facebook… Només cal recordar el gran anell de blocs que es va organitzar en suport a la candidata Royal, els centeners de vídeos penjats a DailyMotion amb entrevistes als candidats, els debats…. O als Estats Units, on YouTube ha esdevingut una eina imprescindible per als candidats a les primàries dels partits Republicà i Demòcrata.

Segurament els assessors dels polí­tics de casa nostra es van pensar que aquí­ aquest xup xup blocaire arrelaria. Però es van equivocar.

Al nostre paí­s, no sé si per falta de tradició blocaire entre els polí­tics o per la mateixa falta d’interès d’aquests per tot el que sigui apropar-se al ciutadà, aquest feedback no va existir. Va faltar per part dels candidats una implicació major. Van convertir els seus blocs en simples aparadors publicitaris, com ho havien estat les antigues pàgines webs. No van veure que un bloc és molt més que un aparador on més enllà de llançar compromisos electorals el candidat pot reflexionar en veu alta sobre les seves inquietuds vers la ciutat o el seu dia a dia com a candidat, per posar un exemple.

Malgrat aquesta falta d’interès dels polí­tics de primera fila va ser gràcies als propis militants o simples ciutadans sense carnet que el debat polí­tic al voltant de les eleccions es va animar. La veritable discussió polí­tica es va donar en el lloc on ja es donava abans, sense necessitat de “l’animació” dels candidats. Em voldria centrar però en el cas de Terrassa, per tal de no generalitzar, perquè em costa que en d’altres municipis catalans aquest debat polí­tic entre candidats sé­ que es donà.

A Terrassa els principals caps de llista a les municipals fins a les eleccions no disposaven de bloc propi. Així­ als pocs mesos de les eleccions tots (excepte el candidat del PP i d’ICV) van obrir el seu bloc. El candidat d’Esquerra va obrir un bloc a l’espai comú de blocs del partit (http://blocs.esquerra.cat/isaacalbert). Pere Navarro, del PSC, va encarregar a una empresa externa la creació del seu bloc (www.perenavarro.cat). Josep Rull, de CiU, va confiar en els coneixements d’un militant del partit per crear el bloc (www.joseprull.cat).

El bloc del candidat d’Esquerra es va crear al mes de febrer. Fins a dia d’avui té 11 anotacions. Val a dir que l’actualització del bloc va finalitzar 7 dies abans de la celebració de les eleccions. Després del 20 de maig ja no s’ha tornat a saber res més del bloc. El candidat socialista i reelegit alcalde de la ciutat, va obrir el bloc al mes d’abril. Fins a data d’avui disposa de 13 anotacions, no gaire lluny del bloc del candidat independentista. Val a dir que el bloc s’ha seguit actualitzant després de les eleccions, però evidentment tal i com es demostra en les 13 anotacions la seva actualització ha estat bastant escassa. Del bloc d’en Pere Navarro en parlaré després amb més detall. Per acabar el candidat convergent obrí­ el bloc el mes d’abril, tot i que hi ha anotacions en ell que corresponent al mes de febrer. En total també hi han 13 anotacions. El bloc del candidat convergent és un cas apart, ja que es va abandonar el 27 d’abril, un mes abans de les eleccions! Queda clar l’interès de Josep Rull pel seu propi bloc.

Com deia l’únic bloc que ha quedat actiu és el de l’alcalde Pere Navarro. Com pot seguir actiu el bloc vist el resultat dels blocs dels altres candidats? Té alguna afició especial en Pere Navarro pel seu bloc? Res més lluny de la realitat. El bloc de l’alcalde és el tí­pic bloc de polí­tic no escrit per ell mateix i això, creguin-me, es nota. En efecte, si d’alguns escriptors es diu que tenen un “negre” que els escriu els llibres, l’alcalde té el seu “ajudant” particular que es dedica a copiar+enganxar els discursos que pronuncia l’alcalde en ocasions especials (discursos que tampoc escriu l’alcalde). Es pot comprovar fàcilment. L’última anotació del seu bloc és referent a la diada de l’11 de setembre on es pot llegir el discurs que va pronunciar l’alcalde a l’acte institucional. L’entrada del 16 de juny conté el discurs que va fer a l’obertura del primer ple de legislatura. El 28 de maig, un dia després de les eleccions, s’inserí­ al bloc una nota tí­pica treta d’arxiu donant les gràcies pels resultats obtinguts. I així­ podem anar continuant. No cal dir que en el bloc no hi ha ni un comentari, gràcies a una innovadora fórmula: “Escriu-me sobre aquest article” que no és altre cosa que l’enviament d’un email (impedint que les opinions es facin públiques a la web).

Queda dons clara la voluntat dels nostres polí­tics en les noves tecnologies i en el contacte directe amb el ciutadà. Si quelcom t’han senzill com escriure en un bloc no ho fan, què faran per nosaltres?

Per sort és d’agrair com alguns regidors, pocs, segueixen actualitzant el seu bloc després de les eleccions amb una raonable periodicitat: Jordi Ballart, Mariví­ Orta, Eva Bermúdez i el nou blocaire i ex-regidor Paco Morales, actual president d’ICV a la ciutat i en una segona fila pública, la Meritxell Lluí­s, de l’executiva de CDC.

L'autor: Elliot Fernandez