Elliot Fernández

Agricultura i alimentació pagesa abans la Revolució Feudal

Publicat el: 18/10/2009 | Actualitzat el:
Societat pagesa pre-feudal

Organització de la producció agrària durant l’Alta Edat Mitjana (segles IX-X)

Pels estudis que s’han portat a terme fins al moment, no se sap molt bé com s’organitzava la producció agrària a les societats europees pre-feudals. L’objecte de tensió de la historiografia ha sigut saber com s’organitzava el poder. Els pagesos no han sabut mai escriure ni llegir. Transmetien els seus coneixements amb la pràctica.

Dins de les gestions agràries s’ha de distingir el culte i l’inculte. La base principal de la producció agrària es troba en saber guardar les proporcions entre les dues parts (el terreny cultivat i el no cultivat). L’historiador Massimo Montanari va escriure un llibre sobre la importància de l’inculte (espais no conreats) durant l’etapa que ens ocupa. L’agricultura medieval pot ser descrita com la conquesta i transformació d’espais incultes en espais conreats. Aquest procés arribarà fins la segona meitat del segle XX. Es viurà a Europa un procés continu de colonització de noves zones conreables. La runcatio consistia en transformar una zona de bosc en zona de conreu. Sempre es mostrava interès per preservar l’existència de les zones incultes. Aquestes runcatios formaven part d’un procés molt extens que no culminarà fins el segle XX.

Societat feudal

Miniatura de finals segle XIII, que representa una societat ja feudal

Què passava abans de la Revolució Feudal del segle X a Europa?

Abans la Revolució Feudal hi havia un gran predomini de l’inculte sobre el culte en les pràctiques pageses. I què s’obtenia de l’inculte? Combustible. Es feia una pràctica agrícola de “rojas”, itinerant, una pràctica molt habitual i freqüent. Consistia a crear una clariana en el bosc, tallant i cremant, sembrant, collint, tornant a sembrar i tornant a collir. Llavors es feia el mateix procés en un altre espai. Aquest desplaçament de les zones de treball no implicava que els grups humans canviessin de residència.

Característiques tècniques de les pràctiques agràries pre-feudals:

  • Generalització d’espais fixos, que provocà un canvi important en les agricultures itinerants.
  • Agricultura de baix cost. No requeria utilització de bestiar de treball.
  • No s’havia de llaurar el camp. No requeria restituir la fertilitat.
  • No hi havia separació entre el culte i l’inculte.
  • Predominava la gestió de zones al·lúdiques. Procés de colonització continu sobre espais de conreus fixos.

El bestiar s’utilitzarà més tard

A partir del segle X en endavant suposà la fixació dels terrenys de conreu per un problema de fertilitat.

  • Espai de conreu fix amb reg fluvial. S’havia de dividir l’espai en dos: el conreat i el no conreat. En un espai es practicava el guaret (deixar en repòs una part de la terra). Solució: deixar una banda sense conrear, per restituir la fertilitat. El bestiar es portava a pasturar a les zones sembrades en guaret, per portar energia a la terra, així es produïa una transferència d’energia.
  • Esquema de rotació en tres parts. Aquest sistema estava associat a sistemes agraris amb presència considerable de bestiar. Es generalitzà entre els segles XII-XIII.

El Calendari agrícola pre-feudal:

  • Gener i febrer, un senyor s’escalfa a la vora del foc;
  • març, podar la vinya;
  • abril i maig, llaurada (guaret);
  • juny, sega amb dalla;
  • juliol, segar;
  • agost, batre;
  • setembre, verema;
  • octubre, recollir el aglans perquè mengin els porcs;
  • novembre, matança del porc;
  • desembre, menjar.

Aquests calendaris són comuns a tot Europa. Les escenes fan referència a un rang molt limitat de productes. Aquests conreus han estat conreats de forma permanent, resultat d’una pràctica especialitzada, darrera de tot això hi ha el feudalisme (intervenció senyorial sobre com s’organitza el conreu).


Cursos història

  1. Roma: un Imperi en decadència
  2. L’Imperi, cristià. La fi de l’Imperi Romà d’Occident
  3. Després de l’Imperi: els nous estats a l’Europa occidental
  4. La constitució de l’Estat islàmic
  5. Pràctiques agràries i alimentació pagesa abans dels feudals
  6. L’Imperi Carolingi. Auge i descomposició
  7. La gènesi de l’ordre feudal: les institucions i les relacions feudovassallàtiques
  8. L’Església: una institució universal. L’expansió de l’ordre feudal per conquesta
  9. Les monarquies feudals: institucions i òrgans de govern
  10. Les ciutats medievals en el feudalisme. Comerç. Els gremis. El patriciat urbà
  11. La qüestió del “creixement medieval” (segles XI-XIII) i els seus límits
  12. Els primers símptomes de la desacceleració baix-medieval
  13. La Guerra dels Cent Anys
  14. Efectes econòmics i socials de la crisi baix-medieval al camp i la ciutat
  15. Conflictivitat social al camp. Desequilibris a la societat urbana
  16. El Cisma d’Occident. Les monarquies autoritàries i les transformacions de l’Estat
  17. Bibliografia Història Medieval
Autor: Elliot Fernandez
Creative Commons

Tots els continguts es publiquen sota llicència Creative Commons. Sou lliure de: compartir i adaptar el material en qualsevol mitjà i format, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades sempre i quan no se'n faci un ús comercial.

Web realizada per HispanTIC