Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Privacitat a Facebook i altres reflexions

L’Agència Espanyola de Protecció de Dadeses feia pública una nota (PDF) on s’anuncia que Facebook implementarà una nova configuració del sistema de protecció de la privacitat dels seus usuaris i reforçarà les eines de control en la difusió de la informació que publiquen a la popular xarxa social. Aquestes millores s’aconseguirant, segons la nota de l’AEPD, mitjançant un mecanisme pel qual els usuaris podran seleccionar amb qui volen compartir el contingut publicat al seu mur cada vegada que incorporen noves imatges o textos. Els usuaris podran triar entre diferents graus de privacitat en la difusió de notícies al seu mur, que van des d’una publicitat total a la possibilitat de compartir-la únicament amb uns determinats amics o xarxes d’amics seleccionats pel propi usuari.

La nota de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades s’ha difós ràpidament per la xarxa. Al blog 233grados.com s’assegura que Facebook

permitirá a sus usuarios elegir con quién comparten la información cada vez que la publican. Los responsables de la red social más utilizada se han comprometido a introducir en los próximos meses ésta y otras mejoras relativas a la privacidad.

Relacionat amb aquesta notícia fa un parell de dies llegíem que l’Agència de protecció de dades canadenca havia instat a Facebook a corregir greus problemes com mantenir les dades d’un usuari després que aquest s’hagués donat de baixa. Sembla que la preocupació per la nostra privacitat comença a ser un fet, però hem d’anar més enllà.

Tot aquest extens pròleg per preguntar-nos si realment està la nostra privacitat salvaguardada a Facebook? I més important, és el model de Facebook bo per Internet i els internautes? Entenem per <<model Facebook>> la construcció d’una Internet basada en una immensa xarxa centralitzada, on tot està desat, custodiat i controlat per les grans empreses tecnològiques nord-americanes (Facebook, Twitter, Google…).

Explique-m’ho bé. Bona part de la web 2.0 i dels seus serveis més populars s’han basat en la construcció de xarxes centralitzades que recullen tota la informació que els usuaris hi dipositen. Per exemple, un internauta obre un blog a Blogger (Google). Hi escriu les seves reflexions, penja fotos, els lectors hi escriuen comentaris, etc. Tota aquesta informació es diposita en uns servidors d’Internet propietat de Google, als quals nosaltres com a internautes i autors d’aquell blog no hi podrem mai accedir. Som autors intel·lectuals del blog però perdem la propietat legal de tot el que hi escrivim en aquell espai que no ens pertany. Som llogaters però sense cap tipus de dret perquè en qualsevol moment ens podem fer fora del pis. Es pot donar el cas que un jutge, per actuar contra un blog hostatjat a Blogger, bloquegi l’accés al teu propi. El mateix podria passar a Twitter i tantes altres webs 2.0.

Existeix una Internet diferent? Evidentment que si. És el model d’Internet sorgida des dels seus inicis als anys 90, basada en la descentralització dels servidors i de la informació, repartida en una multitud immensa de servidors i sota la “custòdia” dels seus propis usuaris. Aquest model és el que explica Gonzalo Martín al seu blog:

Es decir, uno estaría mucho mejor asegurándose de que construye su blog, sus relaciones de comunidad siendo el propietario de sus dominios, servidores y herramientas, eligiendo espacios de comunicación abiertos que no puedan ser controlados por un único operador y que permitan la afiliación o separación sin problemas de determinadas formas de relacionarse, con el subsiguiente control (¿relativo?) de sus datos pero, al mismo tiempo, uno se enfrenta a sus propias limitaciones de conocimiento (aceptemos curva de aprendizaje) y, según los objetivos buscados, al valor que el efecto red de estos servicios tienen.

La Internet descentralitzada té alguns inconvenients i des del punt de vista del màrqueting té tots els punts per perdre davant la Internet centralitzada representada en els serveis 2.0. A la Internet descentralitzada els usuaris s’han de construir les seves pròpies pàgines webs (tot i que existeixen serveis, com WordPress, que faciliten els coses). A la Internet centralitzada tot està a punt per ser utilitzat.

Però la Internet centralitzada i tancada que ens ofereixen Facebook o Twitter té un important punt feble: si un d’aquests serveis cau com a conseqüència d’un error tècnic, d’un atac hacker o simplement pel bloqueig d’un govern automàticament cau una part molt important d’Internet i els seus usuaris es queden sense accés al seu espai d’opinió i reflexió. Ho explica molt bé, com és habitual, en David de Ugarte:

Basta con filtrar una IP o parar un servidor para que decenas de miles de emisores desaparezcan. Eso es exactamente lo que ha pasado con Fanfou, el twitter chino, cuyo servicio fue cortado sin aviso previo ni explicaciones el día 8 de julio, en plena campaña gubernamental para evitar la agitación étnica en Internet.

Això es contraposa amb la construcció d’una Internet basada en la xarxa distribuïda, formada per centenars de milers de servidors connectats entre ells. Cada usuari té el seu blog en un servidor diferent. Si un govern o un atac impossibilita l’accés a un d’aquests servidors, cauran uns pocs blogs, però no tota una xarxa de centenars de milers de blogs. Citem de nou a De Ugarte:

Nada más fácil de filtrar o eliminar que un sistema centralizado. Tiras el centro y cae la red. Un sistema distribuido en cambio se define por su robustez: ningún nodo, al ser extraído, desconecta la red o una parte sustancial de ella. Es decir, se puede tirar facilmente un blog, pero la blogsfera basicamente… es incontrolable.

Per tot plegat, més que preocupar-nos per la nostra privacitat, que també, ens hauríem de preguntar si és aquesta Internet la que volem construir. Una Internet controlada per Google, Facebook i Twitter? En el fons estem parlant de si estem disposats a cedir la nostra sobirania digital a aquestes grans empreses.

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/privacitat-a-facebook/