Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Quin futur li espera a la sanitat pública?

Diuen el President i els consellers de la Generalitat que no hi ha ni un cèntim a la caixa de l’administració autonòmica com a conseqüència de la pèssima gestió econòmica de l’anterior govern tripartit, i que si volem contribuir com a ciutadans a que Catalunya no entri en fallida econòmica (“com Grècia” diuen amb un cinisme total) hem de fer forts sacrificis. Ja sabem que quan el nacionalisme ranci conservador del nostre país s’omple la boca amb les paraules “sacrificis” i “pel país” en realitat el que volen dir és que “ara el que toca és ajudar als nostre amics del sector privat perquè en comptes de guanyar 5 milions d’euros l’any en guanyin 15″. O sigui, el que ara toca com a ciutadà és aguantar les retallades i veure com el Govern convergent surt al rescat dels seus amics empresaris de la poderosa patronal sanitària i educativa. Un Govern business friendly, ja ens ho va dir en Mas al debat d’investidura. I atenció perquè això només ha fet que començar. Quina és la fulla de ruta del Govern dels millors? Privatitzar tot el que es pugui i més, deixant únicament presons i policia sota el control públic.

Per això no ens ha d’estranyar el que està passant al sector sanitari. Professionals de la sanitat porten mesos en peu de guerra, no només en defensa dels seus llocs de treball, sinó en defensa de la sanitat pública, de la seva qualitat i de la seva continuïtat com a servei universal. Si hi ha algú que encara no té clar quin és el model de gestió sanitària que defensa CiU, potser seria bo que veiés el documental de Michael Moore “Sicko“, on explica com funciona la sanitat nord-americana.

Reprodueixo un article que m’envia Eugeni Mur, tècnic superior en imatge per al diagnòstic i membre del Consell d’Empresa del Consorci Sanitari de Terrassa.

Sanitat Pública: una almoina?

El passat dissabte 11 de juny d’enguany, després de llegir en el Diari de Terrassa l’entrevista realitzada al director gerent del CST, Dr Pere Vallribera, hom podría pensar que la retallada d’entre uns 11,7 i 14,6 milions d’euros que el govern de CiU aplicarà al CST aquest any 2011, practicament no la notaran els usuaris de la Sanitat Pública. Amb la pèrdua i degradació dels llocs de treball, amb un tancament de llits, de quiròfans, de Centres d’Atenció Primària (CAP), amb una reducció de l’activitat asistencial i de les proves complementàries (com les radiografíes i les analítiques), i amb un increment de pacients programats cada hora, per posar uns exemples, sembla un insult a la intel·ligència afirmar que es garanteix la qualitat necessària i el mateix nivell de prestació. I si realment, tal com s’afirma des del Govern de la Generalitat, amb menys es pot fer el mateix (o més), els directius del CST haurien de plegar immediatament, després d’explicar com han estat malbaratant els recursos econòmics públics durant tant de temps.

Malgrat que els professionals de la Sanitat Pública Catalana són dels més mal renumerats de l’Estat espanyol i d’Europa, els treballadors de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) estan sufrint una congelació salarial des de fa gairebé 4 anys, una reducció de sous del 5% des de fa 1 any, i un empitjorament progressiu de les condicions laborals. Tot plegat, estan patint una realitat molt més desfavorable que la del personal funcionari, sense que mai hagin gaudit dels seus suposats “privilegis”.

El nostre Sistema Públic de Salut està considerat internacionalment com el quart millor del món. Cal destacar que disposem d’un dels sistemes sanitaris més econòmics d’Europa, és a dir, que gastem molts menys diners per habitant en sanitat pública que la majoria dels països més avançats. Tanmateix, a Catalunya l’organització del Sistema Sanitari Públic és tan complexa, que difícilment trovareu algú que la pugui conèixer, entendre o explicar: ICS, XHUP, Servei Català de la Salut, Departament de Salut, etcétera. Personalment, no trobaria desmesurat que els nostres diputats es plantejessin la simplificació del sistema, urgentment, per tal d’evitar duplicitats a l’administració, i assolir més transparencia, equitat, eficiència i eficàcia, i per tant, un estalvi raonable.

I fent referencia a l’estalvi en temps de crisi, costa entendre que el sou del gerent del CST, Dr. Pere Vallribera, sigui aproximadament el doble que el sou d’un gerent de l’Ajuntament de Terrassa. Però encara costa més entendre que la Presidenta del CST, Sra Paniello, també percebi uns 132.000 € aquest any 2011, més si es té en compte que es tracta d’un càrrec honorífic que, fins l’any 2009, no rebia cap tipus de remuneració econòmica. Només racionalitzant aquests 2 sous es podrien estalviar uns 200.000 € i pagar, per exemple, 8 auxiliars d’infermeria. Realment penseu que el gran valor de la sanitat són les persones, els seus professionals i els llocs de treball? Amb l’actual equip directiu, el CST ha passat d’un sistema de direcció senzill i inequívoc, a un enrevessat sistema de dirección per àmbits. Tot això s’ha traduït en una multiplicació indeterminada de directius i càrrecs que, moltes vegades, ningú sap exactament a que es dediquen, de qui són referent ni el que perceben.

La crisi l’hauria de pagar qui la produït i els seus responsables haurien de ser jutjats davant dels tribunals. Els nostres representants polítics, amb els nostres diners, varen rescatar del desastre a la banca, i encara avui ningú sap com i quan els tornarà. Ara, qui rescatarà a la Sanitat Pública? Potser l’Ajuntament de Terrassa, per coherència ideológica, també té alguna cosa a dir, però sobre tot a fer. Sembla evident, que els treballadors de la Sanita, ja no poden aportar més del que estan aportant, sense que no se’ls aboqui a la precarietat o a la pobresa, i que els ciutadans necessiten disposar d’un sistema públic de salut universal i de qualitat. Quan hi ha transparència difícilment hi té cabuda la corrupció. En el cas del Consorci Sanitari de Terrassa, les ombres podrien prevaler sobre la llum. O potser no.

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/quin-futur-li-espera-a-la-sanitat-publica/