Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Quinze anys del soterrament de la via de Renfe

El 29 de maig de 1994 s’inauguraven oficialment les obres de soterrament de la línia de RENFE al seu pas pel centre de Terrassa. D’aquell dia històric avui es compleixen quinze anys. Era un diumenge assolellat. Aleshores comptava amb sis anys però recordo perfectament que els meus pares em vam portar a la festa d’inauguració. Aquell dia allà hi érem tots els terrassencs. Diuen les cròniques periodístiques que vàrem ser més de 15.000 persones. Recordo que ens vam congregar a la que avui és la Plaça de l’Estació del Nord, on van haver-hi uns parlaments i tot seguit s’alçaren dos pilars a càrrec de les colles de Minyons i els Castellers. Per allà també hi eren els gegants de Terrassa.

passeig-22-de-juliol-vies-1994

On era l'andana ara hi ha una avinguda amb àmplies voreres

Aquell 29 de maig de 1994 va arribar el primer tren a la nova estació subterrània. El comboi procedia de Barberà del Vallès i arribà a la ciutat a les 12 del migdia. A bord del comboi hi viatjava l’alcalde Manuel Royes; el ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell; el conseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell, i presidenta de RENFE, Mercè Sala. A la superfície, les vies havien donat lloc a una gran esplanada que encara estava sense urbanitzar. Uns mesos després s’enllestiria el que avui és el Passeig 22 de Juliol, una de les artèries principals de la ciutat i per mi l’avinguda més singular de Terrassa.

El soterrament de la via de RENFE va marcar un abans i un després per la ciutat. Abans el tren dividia la ciutat en dos parts i el passeig era una artèria trista, gris i amb fàbriques a banda i banda de la via. A partir del seu soterrament al 1994 la ciutat va començar a canviar. Del gris de les vies es va passar al verd dels arbres. La ferida oberta per la construcció de la via al 1856 es tancava de forma definitiva i les fàbriques, que durant part del XIX i pràcticament tot el XX havien estat el símbol de la ciutat començaven a desaparèixer. Era el símbol de que una nova etapa s’iniciava per Terrassa. Ara comptem amb un passeig modern, amb habitatges i comerços que l’omplen de vida (alguns edificis ens els podríem haver estalviat certament). A més la platja de vies que hi havia davant l’estació es va convertir en el Parc del Nord i allà mateix neix el Parc de Vallparadís.

passeig-22-de-juliol-1990

Un tren circulava per on ara passen cotxes

Puc dir que em sento afortunat de viure a tocar del Passeig 22 de Juliol. Perquè tinc el tren a tres minuts de casa, el Parc de Vallparadís i del Nord a tocar i perquè al 2011 comptarem amb una nova estació de FGC. Tot això visquem a quatre passes del Centre de la ciutat, ben comunitat per cotxe i transport públic i amb la tranquil·litat que proporciona el barri de Sant Pere. Tot un luxe.

Han passat quinze anys. Terrassa ha canviat molt des d’aleshores. Segurament s’han comès molts errors, com permetre fer créixer la ciutat tant a costa de l’especulació d’aquests darrers anys. Ha faltat previsió, no s’han construït els serveis bàsics que la ciutat necessitava i ara estem pagant les conseqüències. Tot i així a Terrassa es viu molt bé.

passeig-22-de-juliol-19941

Les fàbriques, símbol de la Terrassa industrial, han donat lloc als habitatges

passeig-22-de-juliol-1900

passeig-22-de-juliol-1992

passeig-22-de-juliol-1993

Nevada de l'hivern de 1994, els trencs encara circulaven en superfície però el soterrament ja estava a punt

estacio-del-nord-al-juliol-del-1992

Al 1992 l'Estació, encara en superfície, recordava als passatgers que Terrassa fou ciutat olímpica

Les fotogràfies pertanyen al blog Ègara Fotolog, del terrassenc Rafael Aróztegui. Podeu veure com era el Passeig abans del soterrament de la via del tren i com és ara. Espero que us agradin.

L'autor: Elliot Fernandez