Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La Setmana Tràgica explicada per periodistes?

D’una forma més aviat discreta s’està celebrant aquests dies el centenari de la Setmana Tràgica. Personalment prefereixo referir-me als fets que tingueren lloc entre els dies 25 de juliol i 2 d’agost de 1909 com la Revolta de Barcelona. I per què? Doncs perquè realment va ser una revolta, un aixecament fruit del descontentament dels sectors populars que veien com de nou el Govern obligava als més joves a anar a una guerra que ningú sentia com a seva. I l’altre motiu és que aquells fets van ser viscuts pels contemporanis de l’època com una revolta i així ho explica la premsa d’aquells dies (La Esquella de la Torratxa, 2 d’agost 1909). El nom de Setmana Tràgica va ser utilitzat pels periodistes de La Veu de Catalunya, diari de la Lliga Regionalista, partit polític vinculat als sectors burgesos de Barcelona.

A Barcelona s’han organitzat un seguit de conferències i exposicions (pdf) al voltant d’aquesta commemoració. En Xavier Caballé en parla al blog El Llibre Vell. No està de més recomanar visitar el blog d’en Xavier, perquè al llarg de les darreres setmanes ha fet un ampli seguiment relacionat amb la Setmana Tràgica: actes, presentacions de llibres, publicació d’imatges…

Parlarem, però d’un altre aspecte. Les editorials del país han aprofitat l’avinentesa d’aquest centenari per portar a les llibreries una bona col·lecció d’obres relacionades amb la Setmana Tràgica. Em crida l’atenció, però, l’especial publicació d’obres d’aquesta temàtica per part de periodistes o escriptors. Això treu a la llum diversos problemes, al meu entendre. D’entrada queda clar que amb la història tothom s’hi atreveix. Ja ha passat tradicionalment amb altres episodis de la nostra història recent, com han estat la Segona República o la Guerra Civil, que està plena de monografies realitzades per persones alienes a la història. Podem parlar clarament de l’existència d’un intrusisme professional (qui deia que això només passava al món periodístic?). Som els historiadors els qui tenim la tasca d’explicar a la ciutadania allò que les fonts primàries ens diuen i també els qui les podem interpretar correctament perquè en tenim les eines.

Què està passant aleshores? No em queda altra cosa que dir, en veu alta, que els historiadors hem de fer autocrítica. Som nosaltres qui treballem amb les fons primàries. Les fonts primàries són la nostra eina bàsica. Però un document, que a nosaltres ens diu molt, qualsevol altre persona no té perquè saber-lo interpretar. Però això els historiadors, davant les fonts primàries, les interpretem i en trèiem unes conclusions. Però alhora de transmetre el coneixement que aquestes fonts ens aporten, els historiadors no som capaços de fer-ho amb una llenguatge planer, amè, que sigui capaç d’arribar a tothom. En poques paraules: no ens fem entendre. I el públic general, interessat en la història, fuig de nosaltres i busca aquelles obres que li resulten més accessibles. Aquest és i ha estat el gran problema dels historiadors. I això les editorials ho saben. Per aquest motiu els editors aposten per aquells professionals que saben arribar al lector: periodistes i escriptors. No ens ha d’estranyar, doncs, que en commemoracions com aquestes les llibreries estiguin plenes d’obres suposadament d’història realitzades per professionals d’altres àmbits.

Tot plegat és preocupant. Celebro que la gent mostri interès i s’interessi per la nostra història però els historiadors hem de sortir de l’academicisme i el tecnicisme en el qual hem estat instal·lats durant tants anys si no volem acabar formant part de la història. La ciutadania ens ha deixat de banda. Ja no ens llegeixen. Ara nous professionals estan fent la feina que els historiadors hauríem de fer. Ha estat culpa nostra. És hora de corregir aquests errors. Sóc optimista. Hi ha grans professionals de la història que estan fent grans obres d’història que res tenen a envejar a les grans obres de la literatura universal en quant al seu estil. Aquest és el camí que hem de seguir.

Vilaweb: La Setmana Tràgica, als llibres

L'autor: Elliot Fernandez