Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Tanquem el 2009

Com és tradició en aquest blog, el 31 de desembre és el moment de fer un balanç personal d’aquest any que ja s’acaba (veure els dels anys 2007 i 2008). Si hagués de destacar l’esdeveniment més important de l’any seria sens dubte la finalització de la carrera iniciada en un ja llunyà octubre de 2005. També ha estat l’any dels viatges de low-cost. I el de l’inici d’una nova experiència acadèmica en forma de màster. I fent esment del meu primer treball com a llicenciat: professor d’història.

Quatre anys i una carrera acabada. Un màster que comença
Al juny acabava la llicenciatura d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, iniciada a l’octubre de 2005. L’11 de juliol em donaven el resguard provisional del títol que així ho acredita. Ja en aquell moment vaig fer balanç del meu pas per la UAB durant els darrers quatre anys. Recordo aquells mesos abans de l’estiu com molt durs. Sabia que el final del camí era a prop però en aquell moment els exàmens i els treballs m’inundaven de feina. Al final tot va sortit segons el previst i vaig poder gaudir de tres mesos i mig d’unes merescudes vacances.

Una vegada acabada la carrera vaig haver de completar els tràmits administratius per matricular-me al màster. Vaig experimentar en primera persona el que suposa fer un canvi d’universitat. Paperassa amunt i avall. I al setembre ja estava matriculat a la Universitat Pompeu Fabra en un màster que començaria el 13 d’octubre. Fa tres mesos que va començar i no puc més que parlar positivament d’aquest primer trimestre. En un altre moment dedicaré una anotació per parlar-hi àmpliament.

Londres, Marràqueix i Berlín passant per Calella de Palafrugell
Aquest ha estat l’any dels viatges de low-cost. Del 27 al 29 de març va tocar Londres. Podeu veure imatges aquí. Què puc dir de Londres? Que és una ciutat de contrastos, multicultural, molt activa i oberta. Una ciutat on pots trobar-te gent passejant pel carrer vestida de les formes més estranyes que et pots imaginar i ningú s’immuta. Una ciutat per tornar-hi. A l’estiu va tocar el torn de Calella de Palafrugell. Una setmana de tranquil·litat al Paisatge Favorit de Catalunya. Un dels racons més extraordinaris de la Costa Brava que encara queden mínimament intactes.

Al setembre, aprofitant que les vacances universitàries s’allarguen encara fins l’octubre, vaig volar fins a Marràqueix. Era la primera vegada que viatjava al continent africà. Marràqueix és la ciutat turística per excel·lència del Marroc, però no per això deixa de perdre el seu encant. A més vam tenir la sort d’anar-hi en ple Ramadà. Olors, colors i gent es barregen pels carrers estrets i foscos del Soc de Marràqueix (els mercats de la ciutat). Tot un espectacle que s’ha de viure. El paradís de les falsificacions, del regateig, d’aquest teatre que és anar a comprar a les ciutats àrabs. Una ciutat al mig del desert amb la serralada de l’Atlas amenaçant-la d’aprop.

I a començaments d’aquest mes que ja s’acaba viatjava fins a Berlín, capital europea de la cultura i el moviment underground. He anat penjant aquests dies algunes de les fotografies que vaig fer durant el viatge. Costa fer una definició del que és Berlín. Sens dubte crec que és una de les ciutats que millor expressen la tràgica història del segle XX. Berlín encara té molt vives les senyals de l’última guerra mundial i de la Guerra Freda. Una ciutat que va quedar dividida en quatre al 1945 i després en dos i tràgicament separada per un mur construït pels comunistes per salvaguardar la pàtria socialisme real. Una ciutat a la que espero tornar aviat.

De professió, professor d’història?
Al setembre començava a treballar com a professor d’història a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. El curs es va acabar el passat 16 de desembre i ara ja tinc gairebé tots els exàmens dels meus alumnes corregits. L’experiència ha estat molt positiva. Durant aquests dos mesos i mig he après molt i pel que que he pogut veure els alumnes també. De professió, professor d’història? Si m’ho haguessin preguntat abans del setembre la resposta hagués estat molt clara: no. Sóc conscient que les sortides laborals per a un historiador pràcticament es limiten a la docència en un institut. Sempre m’havia negat a plantejar-m’ho com una sortida laboral. No em veig donant classes en un institut de secundària, fent més de policia que de professor. Però després d’aquesta experiència professional, les meves sortides professionals s’han ampliat. Això vol dir que em plantejo donar classes en un institut? Mai se sap.

Des d’aquí vull aprofitar l’ocasió per agrair sincerament als companys docents de l’Institut de Seguretat que he conegut i als que ja coneixia per l’ajuda que m’han prestat en tot moment i pel bon ambient que s’ha respirat durant tot el temps que em estat treballant. Moltes gràcies!

2009, la consolidació del blog
Aquesta serà l’última anotació del blog d’aquest 2009. Ha estat l’any de consolidació del blog. Unes quantes xifres: hem arribat a les 810 anotacions i 689 comentaris. Tanquem l’any amb 44.896 visitants únics i 186.913 vistes totals al blog, tenint al mes de novembre la xifra històrica més alta de visitants únics: 5.482. Més enllà de les xifres, m’agradaria destacar que el blog aquest 2009 ha continuat sent la meva principal eina de comunicació en aquest món virtual que anomenem Internet. Més enllà de Twitter, Facebook… jo encara segueixo confiant en el blog com l’eina d’expressió per excel·lència. I amb el blog he continuat aprenent i teixint intensa una xarxa d’amistats. Espero que sigui així per molts anys més. Moltes gràcies a tots els que llegiu aquest blog.

No vull acabar sense tenir un petit record pels amics que estan lluny de Catalunya. Especialment a la meva amiga Marta, una terrassenca instal·lada a Los Angeles realitzant el tercer curs d’història a UCLA.

Només queda desitjar-vos una bona entrada a l’any nou. Feliç 2010!

L'autor: Elliot Fernandez

Enllaç permanent: https://elliot.cat/tanquem-el-2009/