Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

Universitat: cap a la pobresa cultural i la degració del coneixement

Això és el que creu el catedràtic de filosofia de la Universidad Complutense de Madrid, José Luis Pardo, que el passat dilluns 10 de novembre publicava al diari El País un article amb el revelador títol “La descomposición de la Universidad“. Comparteixo les crítiques de Pardo envers les reformes que el govern espanyol està duent a terme en el món universitat, tot aprofitant el Procés de Bolonya. L’Enric Canela fa un extens comentari a l’article i fa bé en recordar, com ja ha fet altres vegades, que una cosa és el Procés de Bolonya i l’altre són les reformes que des d’Espanya s’estan fent aprofitant Bolonya. Té raó l’Enric.

Però José Luis Pardo crec que transmet força bé el desànim que corre per la universitat d’avui i que també és palpable a l’UAB, almenys a la Facultat de Lletres. És cert però, i l’Enric Canela en fa esment, que més enllà del debat sobre la devaluació de continguts en els futurs plans d’estudi, cal mirar carrera per carrera per veure si això és compleix. En el cas de l’UAB, a Història, s’ha donat el cas de que la gent del Departament de Prehistòria i Antiga han aconseguit que a partir del proper curs es comença a fer un nou grau d’Arqueologia, i per tant, el grau d’Història s’ha pogut mantenir força semblant a l’actual llicenciatura, fins i tot millorant alguns aspectes que ara quedaven una mica coixos. Per aquesta raó, en el cas d’Història no podem parlar d’una devaluació de continguts.

Crec però que el debat de fons no està en si hi ha o no una devaluació de continguts sinó en l’enfocament global que se li vol donar als estudis universitaris, i aquí és on Pardo l’encerta. Fa temps que penso, i crec que el temps m’està donant la raó, que la LOGSE ha estat un fracàs. Va ser a l’Educació Secundària Obligatòria on es va produir una autèntica devaluació de continguts. Quatre anys per no acabar de fer res i després els que volien continuar estudiant arribaven a un Batxillerat mal estructurat i on feien el que podien els professors per preparar els alumnes que volien anar a la universitat. I aquí és on trobem el gran problema. Mentre els estudis secundaris s’havien devaluat tant, la universitat continuava exigent un nivell que no es corresponia amb el que els estudiants havien adquirit en la seva anterior etapa educativa. Així s’entenen els alts nivells d’abandonament a primer de carrera o el canvi d’estudis, entre d’altres.

Si volem avançar com a societat no ens podem permetre convertir les nostres universitats en espais buits de coneixement.

Todos los que trabajamos en ella sabemos que la universidad española necesita urgentemente una reforma que ataje sus muchos males, pero no es eso lo que ahora estamos haciendo, entre otras cosas porque nadie se ha molestado en hacer de ellos un verdadero diagnóstico. Lo único que por ahora estamos haciendo, bajo una vaga e incontrastable promesa de competitividad futura, es destruir, abaratar y desmontar lo que había, introducir en la universidad el mismo malestar y desánimo que reinan en los institutos de secundaria, y ello sin ninguna idea rectora de cuál pueda ser el modelo al que nos estamos desplazando, porque seguramente no hay tal cosa, a menos que la pobreza cultural y la degradación del conocimiento en mercancía sean para alguien un modelo a imitar. José Luis Pardo

L'autor: Elliot Fernandez