Elliot Fernandez
*Avís de cookies: utilitzem cookies de tercers per millorar la gestió d'aquest web.

La Viquipèdia és el millor lloc per conservar i difondre el coneixement

La importància de la Wikipedia hores d’ara és incontestable. L’Enciclopèdia col·laborativa ha superat els 40 milions d’articles en les seves diverses versions internacionals i la seva versió en català compte amb 404.000 articles i uns 1.600 editors actius que ajuden a millorar i ampliar aquest projecte universal del coneixement.

Parlem amb Carles Paredes, viquipedista i secretari de l’associació sense ànim de lucre Amical Wikimedia (web) (que té per objectiu sortir del ciberespai, trepitjar el carrer i promoure la Viquipèdia i els seus projectes germans als territoris de parla catalana) i que és notícia perquè per fi ha rebut el reconeixement internacional per part de la Fundació Wikimedia, que demanava reiteradament des del mes d’agost del 2008.

Pregunta: La Wikipedia neix al 2001 de la mà de Jimmy Wales. Els números de l’Enciclopèdia col·laborativa online són espectaculars: a dia d’avui és disponible en més de 280 llengües, amb uns 20 milions d’articles. I segons el rànquing del web Alexa és la sisena web més consultada del món. Com s’aconsegueix construir tot això només amb l’altruisme i el voluntarisme dels seus editors?

Resposta: Una cita que descriu molt bé el fenomen és “La Viquipèdia funciona en la pràctica, no en la teoria”. La Viquipèdia inicialment va ser plantejada com a projecte secundari de la Nupèdia, una enciclopèdia amb el mateix esperit que la Viquipèdia però revisada per erudits dels temes; així doncs, la Viquipèdia era un banc d’articles escrits per no professionals que posteriorment serien revisats i traslladats al projecte principal que seria la Nupèdia. Però la Viquipèdia a la pràctica va créixer tant ràpidament i els seus articles tenien tanta qualitat i extensió o més que els que s’anaven revisant a Nupèdia que es va decidir clausurar Nupèdia i traslladar aquell contingut a la Viquipèdia. Així doncs, és la història d’un peix petit que es menja el peix gros.

I si ens referim als factors d’èxit, crec que en són diversos: el fet de construir un bé comú digital, la teva feina està penjada pública i instantàniament a la xarxa, que és entretingut, el fet de ser una feina voluntària i sense obligacions, el fet que l’enciclopèdia està en constant creixement i que mai s’acaba la feina, entre d’altres. I en l’àmbit més local també hi intervé el fet de fer país i difondre la llengua catalana a la xarxa.

P: Segons tinc entès, alguns estudis mostren com en els últims anys la Wikipedia ha vist disminuir el seu número d’editors, o si més no, el ritme de creació de nous articles ha baixat. Creus que aquesta disminució d’editors i de nous articles s’ha produït perquè després de 10 anys ja s’ha completat en gran part la feina de construir una gran enciclopèdia del coneixement humà? O potser han baixat el número de nous editors perquè ara s’és més exigent amb el nivell de qualitat de les contribucions, fet que desanimaria a moltes persones a participar-hi? Creus que els editors acabats d’arribar se senten desmotivats a seguir col·laborant quan se’ls rebutgen les seves contribucions? S’ha fet massa exigent l’Enciclopèdia? O simplement hores d’ara ja queden pocs temes nous per introduir a l’Enciclopèdia?

R: Aquesta és una pregunta que es fa tothom, es tracta d’un tema que ha estat i està sent motiu d’estudi. Personalment penso que és una acumulació de factors però el més important d’aquests és la barrera tecnològica produïda per l’editor de text de la Viquipèdia, el qual utilitza una sintaxi difícil per una persona que no hi està avesada. S’està treballant en aquest sentit i en breu s’introduirà un nou editor més intuïtiu i fàcil d’utilitzar que s’espera que faciliti l’entrada de nous editors. El nivell d’exigència de les aportacions és el mateix des de fa anys: simplement es demana que la informació aportada estigui recolzada en altres fonts. Pel que fa a la completesa de l’enciclopèdia, puc assegurar amb tota seguretat que encara queda molt de recorregut per fer, fins i tot a la Viquipèdia en anglès. La Viquipèdia mai estarà acabada!

P: Parla’ns de la Viquipèdia catalana. Recentment s’ha celebrat a Milà una trobada de les associacions sense ànim de lucre que ajuden a fomentar i enriquir el projecte de la Wikipedia per tot el món. S’ha decidit quelcom al respecte de reconèixer oficialment l’associació catalana dins l’organització?

R: Justament a la trobada anual d’organitzacions de Wikimedia (òrgan que agrupa les organitzacions mundials de suport a la Viquipèdia i projectes germans) hi vam assistir dos membres d’Amical Viquipèdia per reunir-nos amb el comitè d’afiliacions i llimar alguns detalls que faltava tancar per acordar l’admissió d’Amical com a nova organització reconeguda per la Fundació Wikimedia. Aquest reconeixement va tenir lloc el passat 7 de juny de 2013.

P: Com s’organitza la Viquipèdia en català? Segons he llegit compteu amb 1.500 editors actius a la versió catalana. Existeix alguna mena de coordinació entre tots vosaltres? Hi ha algun tipus de coordinació entre els editors d’una mateixa àrea del coneixement, per exemple, entre els qui escriuen sobre medicina, o els qui ho fan sobre filosofia…?

R: En primer lloc cal diferenciar Amical Wikimedia de la Viquipèdia. Amical dóna suport a projectes per promocionar la Viquipèdia, però en cap cas controla el destí ni els continguts de l’enciclopèdia. El poder de decisió recau en la comunitat d’editors, i alguns d’aquests editors són socis d’Amical. A la Viquipèdia es debaten obertament tots els aspectes, i l’opinió de tots els usuaris compta igual, no s’estableix cap jerarquia.

P: Com es treballa per combatre els “actes vandàlics” a la Viquipèdia en català?

R: Existeixen diversos mètodes. Per exemple, cada usuari pot tenir articles vigilats; hi ha editors que es dediquen a patrullar els canvis recents en busca d’actes vandàlics; els administradors escollits per la comunitat tenen potestat per bloquejar usuaris que es dediquen a destruir l’enciclopèdia; hi ha robots automatitzats que detecten vandalismes i els reverteixen automàticament; etc. A més, des d’Amical treballem per explicar què és i com funciona la Viquipèdia, intentant conscienciar que és una obra col·lectiva que ens pertany a tots.

P: Quines són les àrees que més interès desperten entre els editors en català de la Viquipèdia?

R: La gràcia de la Viquipèdia és la seva asimetria. Com que cadascú escriu sobre el què vol, hi ha apartats que estan més coberts que d’altres. En català tenim molt bons articles sobre Òpera, Art, Història i ens manquen articles sobre física o química.

P:  La Viquipèdia en català ha incorporat una nova forma de col·laboració, la del “viquipedista resident”. Ens pots explicar en què consisteix?

R: Es tracta d’una persona que fa de pont entre la comunitat d’editors i els treballadors d’una institució cultural. Un Viquipedista resident és un editor de Viquipèdia que treballa conjuntament amb una institució cultural determinada per a posar en valor a la Viquipèdia el coneixement que aquesta genera, seguint i respectant els principis i objectius tant de la institució com de l’enciclopèdia. Es tracta d’una persona que afavoreix que es creïn ponts entre la comunitat d’editors i els professionals de la institució cultural.

No és un fet exclusivament català, institucions d’arreu, com el British Museum o el Smithsonian ja tenen o han tingut el seu Viquipedista resident. Podeu veure la llista completa mundial de Viquipedistes residents aquí.

P: També col·laboreu estretament amb les institucions culturals del país. Per quins motius un museu, un arxiu o una biblioteca haurien de col·laborar amb la Viquipèdia i què en poden treure de profit? Què és el projecte GLAM?

R: La Viquipèdia ha esdevingut el primer lloc en línia on la gent cerca coneixement. Tothom – des d’investigadors acadèmics a joves estudiants – fa servir la Viquipèdia per trobar informació i recursos. Si la missió d’una institució és conservar, estudiar i difondre el coneixement, la Viquipèdia és el millor lloc per fer-ho (difondre). Pensa que el total de les 280 versions de Viquipèdia acumulen uns 20 mil milions de consultes mensuals. És consultada per uns 500 milions de persones d’arreu del món.

 P: Per acabar, què li diries a algú que vol col·laborar amb la Viquipèdia en català però encara no s’ha atrevit a donar el primer pas?

R: Tothom, literalment, tothom, pot editar la Viquipèdia. Només cal que cerqui un tema que li agradi (el lloc on va néixer, el seu hobby, un grup de música, el què va estudiar…) i cliqui al botó “modifica”. Aneu amb compte: enganxa!

L'autor: Elliot Fernandez